El Girona celebra la permanència perdent i amb poc entusiasme

GIRONA"Cada partit del Girona a Primera ha de ser una festa", reflexionava fa uns anys Jordi Guerrero, ex segon entrenador blanc-i-vermell i ara company d'aventures de Domènec Torrent a Mèxic. Sabia de què parlava, l'arbucienc, acostumat al fang de les categories anònimes. Des de la distància, segur que ha encetat una ampolla de cava amb la permanència actual, patida a l'extrem de manera inesperada. Montilivi l'ha celebrat en la cloenda del campionat, tot i que sense gaire entusiasme, un fet que provocaria la ganyota de Guerrero, que es deixaria anar per cantar i ballar, si calgués. Però tant la plantilla com l'afició estan esgotats i desgastats. Les vacances són necessàries. Ha guanyat l'Atlètic gràcies al hat-trick de Sorloth i un gol de Lenglet (0-4), un resultat exagerat en els minuts finals.

L'any ha estat complicat, amb aires dramàtics que tan sols el caràcter dels veterans ha resolt. El Girona ha aguantat la respiració durant molts mesos, tement el pitjor, i ha concentrat tots els seus esforços en un tram final angoixant, on ha sabut sobreviure. Els llums de la Champions han acabat impactant de ple en l'equip de Míchel, que s'ha vist superat per les exigències, externes i internes, condicionat per una planificació esportiva que no ha sortit del tot bé i immers en un munt de fressa, en què, en comptes de permetre gaudir, ha provocat tensions i mala maror ambiental. Caldrà aprendre'n, d'aquesta temporada.

Ho sap Míchel, que tret d'una sorpresa monumental continuarà fent més gran la seva petjada i s'asseurà per cinquè any consecutiu a la banqueta, i ho sap Quique Cárcel, que dona un valor immens al fet d'haver-se assegurat la presència a Primera per quart any consecutiu, i sisè en la història. El director esportiu, clau en l'estructura des de fa una dècada, quan el club era un solar, s'emocionava en el brillant debut a l'elit contra l'Atlètic de Madrid, però també ha de suportar les crítiques dels que li recriminen que la parella de davanters d'aquella nit d'agost del 2017 era la mateixa que avui s'hi ha tornat a enfrontar. Stuani i Portu són dos encerts sense data de caducitat, però fa de mal recordar els milions que s'han destinat a jugadors que han fracassat. Abans, amb prou feines hi havia expectatives, però ara els desborden. Míchel i Cárcel tindran feina aquest estiu a reestructurar la plantilla i recuperar el model de gestió que tants èxits ha donat.

Sorloth decideix

El darrer capítol de l'any no ha tingut gaire misteri, amb més cops de calor a la graderia que ocasions, tret d'algun error de Krapyvtsov a la porteria, que també s'ha menjat el segon. Se l'ha vist amb voluntat, a l'equip gironí, que fins a la davallada dels minuts finals ha pogut associar-se amb més facilitat que altres dies, segurament perquè els matalassers tampoc no han anat al màxim.

Arthur i Asprilla han disputat bons minuts, i Lino ha gaudit de les millors opcions de gol abans de l'estampida de Sorloth, que tenia l'espina clavada d'haver perdut el pitxitxi que li va pispar Dovbyk. Juanpe, que acaba contracte, ha estat ovacionat en un segon temps que ha mantingut el mateix to i s'ha decidit amb quatre rematades de Sorloth i Lenglet. Al final, Montilivi ha valorat amb alguns xiulets a un Girona que avui s'ha desconnectat abans d'hora, però que es mantindrà un any més entre els millors. Sens dubte, és la gran notícia del curs.