Esports 15/01/2021

Volta a la gran mola de sa Bastida, la fortalesa petita

Ruta circular al voltant d’aquesta penya que fou castell, refugi i talaia dels antics pobladors d’Alaró a principis de l’edat mitjana

Joan Carles Palos
5 min
Volta a la gran mola de sa Bastida, la fortalesa petita

PalmaLa penya de sa Bastida és una gran mola constituïda per altes parets tallades a plom. Molt abans que el Castell d’Alaró, aquesta petita fortalesa ha jugat un paper estratègic en la defensa de la població alaronera a principis de l’edat mitjana: d’un costat, com a talaia per a l’observació de l’entorn i vigilància dels camins que connectaven el Raiguer amb la Serra a través de Coanegra, el Rafal i s’Estret; i de l’altre, com a refugi dels habitants de l’entorn en cas de ser atacats. Es beneficia, a més, de la proximitat a dues grans i cabaloses fonts: la de sa Bastida i la de ses Artigues. Estudis recents han determinat que el castell de sa Bastida va estar actiu entre els segles IV i VII de la nostra era.

El nostre punt de partida se situa a la plaça Cabrit i Bassa de los Damunt, origen de la vila d’Alaró. Si venim en cotxe, podem estacionar a l’aparcament de sa Bastida. Si hi hem arribat amb transport públic (TIB L320 Alaró-Consell o L321 Orient-Consell), des la mateixa plaça de la Vila podem arribar-hi a través dels carrers de Can Xalet, d’Enmig i de Can Coxetí, que ens deixaran davant sa Bastida. Aquest vell casal pren nom de l’antiga fortificació del segle XIII situada dalt d’una muntanya propera a l’indret on es trobam.

Ruta

[00 min] Des de l’aparcament entram dins Los Damunt pel carrer de la Bastida, voltam a la dreta pel carrer de Tià Roig i continuam tot dret fins a la plaça de Cabrit i Bassa [05 min]. Aquí val la pena deturar-se un moment per gaudir de l’entorn. La plaça està presidida per una cisterna que des de 1866 abastí la població de l’entorn i un gran casal de parets vermelloses que encabí les dependències de la Guàrdia Civil. Veïnades d’aquest, dues cases, amb els números 8 i 9, d’origen gòtic i que antigament eren un sol edifici. Finalment, una capelleta a la part nord de la plaça ens recorda, almanco des del segle XVIII, dos personatges que, entre la història i la llegenda, defensaren fins a la mort el seu rei, Jaume II, davant el setge del seu nebot, Alfons II d’Aragó, a les portes del castell d’Alaró, a finals de 1285. Ho fem amb uns versos de mossèn Bartomeu Guasp i Gelabert (1893-1976), nascut a Alaró: “La història de nostra raça / tingué aquí dalt gonfanoners / de lleialtat: Cabrit i Bassa, / en heroisme i fe els primers, / ara en glòria que mai passa / postren ses palmes i llorers”.

Deixam enrere la plaça i pel carrer de Son Duran sortim de Los Damunt, mentre intuïm per damunt l’horitzó de l’estret passatge el puig de sa Bastida. Travessam la placeta dels Horts i continuam tot dret pel camí de la font de ses Artigues, paral·lels al torrent de s’Estret. Parau atenció en ser a l’altura de Can Corona, perquè unes rajoles a la columna de l’esquerra del portell principal ens saluden -“Alabat sia Déu”- i ens avisen que “per la vostra pròpia dignitat i respecte als altres, parleu bé”. Tot plegat, una campanya desenvolupada des de la Lliga espiritual contra el mal parlar, dita també Lliga del bon mot (1908-1963), moviment catòlic català de la primera meitat del segle XX que arribà a Mallorca amb la intenció d’estendre el seu missatge primigeni: eliminar la blasfèmia i el renec de la parla col·loquial. Una causa a la qual els senyors de Can Corona donaven suport. El moviment era proper al Foment de Pietat Catalana.

Lluny de renecs i blasfèmies, només amb mel a la boca per poder exaltar tot allò que ens mostra el camí, continuam la nostra marxa, que té ara com a propera fita la font de ses Artigues [20 min]. Poc abans trobam a la dreta les cases de sa Font des Jardí amb una torre cúbica que, a més d’un ús defensiu, acollia un molí fariner. Ses Artigues és un antic qanat d’època musulmana que encara ara abasteix d’aigua la vila i que pren nom de la possessió allà on s’ubica.

Per darrere la font, protegida amb una construcció de pedra i una porta metàl·lica, hi trobam un portell de ferro amb una paret baixa que permet passar-la sense gaire dificultat. Deixam el vial asfaltat que puja cap a s’Estret i el pas de s’Escaleta i prenem per aquest camí, que ens durà fins a la possessió del Rafal. Inciam l’ascens a l’ombra de sa Bastida, a la nostra esquerra. Si ens hi fixam, uns quants revolts més amunt [40 min], a l’esquerra, veurem una fita que ens assenyala la connexió amb un tram del vell camí de ferradura que connectava Los Damunt i el Rafal abans de la construcció d’aquesta pista forestal, ara fa més de vint anys. En qualsevol cas, seguint el mateix vial mai no ens podem perdre.

[55 min] Arribam a l’altura del coll de sa Bastida, que deixam a l’esquerra, i continuam pujant per la pista, ara amb la penya de la Galera a l’enfront, mentre a la nostra esquena se’ns obre una ampla i bella panoràmica: a l’esquerra, el Castell d’Alaró i, a la dreta, el penyal de sa Bastida; entremig, el puig de sa Comuna i, més endavant, la muntanya de Santa Magdalena d’Inca; al fons de tot, les serres de Llevant.

Després d’una remuntada forta del camí passam la barrera del Rafal; a partir d’aquí, la pista s’aplana i comença a descendir lleugerament cap al sud-oest en direcció a les cases de l’esmentada possessió [1 h 20 min].

Uns metres abans de les cases, a l’esquerra, veiem un portellet des del qual s’inicia el caminet que ens conduirà fins a Cas Secretari. D’aquest tram curt de tirany entre les dues possessions hi destaca la font dels Polls [1 h 30 min], als peus de la Galera, petita però emblemàtica font de mina que els mesos d’estiu s’asseca, tot i que la resta de l’any aporta aigua suficient per omplir el safareig que té just al costat.

En ser a l’altura de Cas Secretari [1 h 35 min], el tirany que hem seguit fins aquí es diversifica i hem de prendre el de la dreta, que ens durà ràpidament fins a la pista cimentada que arriba fins aquí. Seguim el vial, que ens durà còmodament fins al coll de s’Era [1 h 50 min], des del qual iniciam el descens cap al Clot del Guix. Es tracta d’un topònim molt ampli que es repeteix a un costat i a l’altre del coll, tant de baixada cap a Son Roig, dins la vall de Coanegra, com a prop de l’embotelladora d’aigua de la font de sa Bastida, per on passam [2 h 10 min].

D’aquesta manera, entram dins el poble pel carrer de Son Borràs, que no deixarem fins al final, a l’altura de la plaça Cabrit i Bassa, on voltam a dreta i esquerra per sortir davant el casal de sa Bastida, el nostre punt de partida [2 h 25 min].

@Fita_a_Fita

stats