Fita a fita
Esports 18/06/2021

La Fita del Ram, cau dels ermassets i mola màgica d’Esporles

Un itinerari a través dels alzinars frondosos del vessant meridional de la muntanya de Son Ferrà pels passos de s’Engegada i de s’Egua

Joan Carles Palos
5 min
La ruta.

Palma“La possessió de Son Ferrà sovint apareix documentada amb el nom de Son Ferrà de la Mola, en referència a la mola que culmina amb la Fita del Ram, gran part del vessant nord-oriental de la qual pertanyia a aquesta possessió. Amb motiu d’aquest domini territorial de Son Ferrà, la denominació feminitzada de na Ferrana s’aplica sovint a tota la mola” (Guia dels pobles de Mallorca, 2003). Davall el seu roquissar hi ha la cova dels ermassets, aquella on ‘uns éssers de mitjana estatura, de color verd, molt magres i amb ulls grossos, amb les orelles tres vegades les d’un home, braços llargs i mans allargades amb ungles ben esmolades, cames primes però molt àgils, són els encarregats de custodiar el tresor que hi ha al fons de la cova’ (Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó). 

La ruta

[00 min] Començam la caminada des de la urbanització del Verger (Esporles), molt a prop de la Posada del Marquès, i continuam carretera amunt. Les dues següents desviacions a la dreta i després tot dret fins al següent revolt, on sortim de la carretera per un vial que ens ve de cara. Aviat es bifurca i prenem el de l’esquerra.

Uns metres amunt, sobre un roc a l’esquerra del vial, [10 min] veurem una fletxa de color verd –una mica esmorteïda- i una fita. I si ens hi fixam un poc més, també hi trobarem una de les famoses fletxetes vermelles d’en Pep Torrens (EPD). Aquí s’inicia el senderó, estret i rost, que transita pel centre del comellar, als peus dels penyals i boscos meridionals de la muntanya. Poc abans d’un salt impracticable del torrent que solca l’interior del tàlveg, el camí gira en sec cap a la dreta i es dirigeix cap al pas de s’Engegada [35 min], el qual identificarem pel portell que travessa l’enorme mur de pedra en sec que fita un dels primers punts d’interès de la ruta.

Un cop superat el pas, el caminoi gira a l’esquerra (nord-oest) i s’enfila per un coster més breu que l’anterior però igual de rost i llenegadís. Després d’uns revolts de pujada, trobam a l’esquerra un rotllo de sitja [40 min], amb la pedra visible per haver perdut la terra que el cobria. Abandonam el camí que ens ha duit fins aquí i iniciam una petita travessa fora camí, tot just seguint les fites. Des de la mateixa sitja ascendim en direcció oest/nord-oest, mentre intuïm un senderó que a poc a poc pren cap a la nostra esquerra sense perdre altura i que antigament devia ser la ruta d’un ranxo de carboner.

[1 h 00 min] Topam amb una paret, perpendicular al sentit de la nostra marxa. És la partió entre les possessions del Verger (Esporles) i Son Noguera (Puigpunyent). Giram a l’esquerra i paral·lels a ella continuam (sud) fins a trobar-nos un esbaldrec de la paret, poc abans de la partió amb Sobremunt, darrere el qual ja és visible el camí vell de la Mola [1 h 05 min]. A poc a poc i fent ziga-zagues, ens enfilam pel vessant sud-est de la muntanya. Deixam a l’esquerra un cocó, revestit de paret seca, que es feia servir d’abeurador; i un poc més tard, trobam un aljub, a la dreta. I just quan el camí torna a ser planer i s’acosta al penya-segat, trobam dues desviacions ben senyalitzades a ambdós costats. Continuarem en direcció nord/nord-oest fins a veure’n una de tercera, a la dreta, custodiada per dues fites ben grans [1 h 15 min].

El camí arranca amb fort pendent fins a una caseta mig esbucada, darrere la qual continua un tirany que ràpidament, i a través d’una encletxa [1 h 30 min], ens situa dalt d’un replà ample i amb bona vista cap a ponent. Continuam la nostra marxa (sud-est) paral·lels als penyals del cim –a la dreta–, fins a trobar un passet, senzill i esglaonat, a l’esquerra del qual s’hi troba la cova dels Ermassets [1 h 35 min], segon punt d’interès. En haver visitat la cova, usada antigament com a pleta, tornam al pas i acabam de pujar. A pocs metres (sud-est), trobam el vèrtex geodèsic de na Ferrana, dita també la Fita del Ram (833m) [1 h 40 min].

Però per arribar a la vertadera Fita del Ram, cim secundari de la mateixa mola (813 m), hem de baixar per una encletxa, a l’esquerra del vèrtex geodèsic, i continuar tot dret, direcció nord. Travessam un coll i, paral·lels a la paret que separa Son Noguera del Verger, arribam a uns penyals que guaiten damunt el pla de Maristel·la [1 h 50 min]. Aquí conflueixen les partions del Verger, Son Ferrà de sa Casa Nova i Son Vic, dins Esporles; i Son Noguera, en el terme municipal de Puigpunyent. Anomenat ses Tres Parets –tercer punt d’interès–, conten que en aquest lloc s’hi trobaven els quatre senyors, cadascú dins ca seva (Llegendes i tradicions d’Esporles, 1996). Vora la paret que hem seguit, a la part de Son Noguera, hi veurem un forat de 5 cm de diàmetre per un pam de fondària, que servia per col·locar el pal que sostenia el ram que s’usava com a marca territorial o com a avís davant qualsevol perill imminent (fita del ram).

Casa de neu del Verger

Tornam al coll que hem deixat enrere per iniciar el descens [1 h 55 min] i travessam la paret que tenim a l’esquerra. El tirany baixa fins a la casa de neu del Verger o de la Fita del Ram –quart punt d’interès–, de planta el·líptica [2 h 00 min]. Just després, el sender gira a la dreta (sud-est) i seguim unes marques de pintura verdes i blaves. Així arribam a una vella bassa i una barraca mig esbucada [2 h 10 min]; passam entre les dues construccions que tenim a l’esquerra i seguim un senderó ben fitat, paral·lel al Penyal des Terretes –a la nostra esquerra–.

Arribam a una bifurcació [2 h 20 min]. A la dreta el caminet continua cap al pas de s’Engegada. Nosaltres voltam a l’esquerra i, després de superar un collet, el sender pren coster per avall –marques blaves i vermelles–. Quan sembla que ja no tenim sortida, ubicats sobre un imponent penya-segat, a l’esquerra tenim el pas del cego, també conegut com a pas s’Egua [2 h 30 min], una cornisa que en diagonal descendent ens ajuda a baixar fins a l’estret comellar que tenim als nostres peus.

Un tirany ben fresat i fitat que a poc a poc es va decantant cap a la dreta ens permet continuar la marxa, ara ja a prop del final. A l’altura d’un replanet en el camí [2 h 45 min], arribam a una nova bifurcació. A l’esquerra, marques de pintura vermella ens assenyalen la direcció cap al pas de s’Ullastre. Nosaltres voltam a la dreta (sud-est) per anar a concloure la caminada sobre un dels vials de la urbanització del Verger [2 h 50 min], de tot d’una de terra però aviat asfaltat. El seguim de baixada fins a l’entrada de la Posada del Marquès [3 h 05 min], on acaba la nostra passejada.

@Fita_a_Fita

stats