La Ferradura, l’empremta de la història sobre el territori

PalmaEl gran llençol del territori ens deixa a la comarca del Llevant de Mallorca traces notables de la seva inesborrable empremta. Jaciments arqueològics com els de Cala Morlanda o la Ferradura, en el litoral de Manacor, en són un exemple. La nostra proposta d’itinerari uneix els punts d’un paisatge cultural que al final esdevindran una imatge molt poderosa i impactant. Durant la marxa hi trobarem coves, escars, nius de metralladora de la Guerra Civil, velles barraques i secrets de contraban. Tot plegat, racons que encara ara conserven part de la seva natura salvatge i la senya humana de la lluita per a la supervivència.

El nostre punt de partida és a Cala Morlanda, just davant el jaciment arqueològic de l’època talaiòtica (1.100 aC. - 123 aC.), ubicat al carrer del Verderol, a primera línia de mar. Per arribar a aquest nucli turístic i residencial de la costa de Manacor, hi accedirem des de l’Ma-4023, que uneix Son Servera i Portocristo, a l’altura del km 3. Si feis servir el transport públic TIB, consultau el web tib.org, les línies més properes són la 412 i la 441, que tenen aturada a s’Illot.

La ruta

00’ Iniciam la marxa des del túmul de Cala Morlanda pel carrer del Verderol en direcció sud-oest. Al final, tombam a la dreta per la Ronda del Matí i voltam la cala per alt fins allà on acaba el nucli residencial i comença un bella i immensa marina 10’. Abans, però, ens hem de fixar en una petita església, a la dreta, entre dues cases. És l’oratori de Cala Morlanda, de començament del segle XX. L’estiu del 1936 es va fer servir com a hospital de sang durant el desembarcament republicà a la costa de Manacor.

Passam una paret que fa partió entre la urbanització i l’àrea natural. Continuam la caminada per un dels molts tiranys que travessen la zona; però molt atents, perquè un centenar de metres més endavant, a la dreta, i no gaire lluny de la mar, hi trobam la gruta de l’Amo en Martí 15’. La identificarem per una figuera que en sobresurt del fons. Es tracta d’una cova de gran interès espeleològic, fruit d’un esfondrament natural del terreny, que connecta amb la mar a través de canals submarins i que conté nombroses galeries, només accessibles per a gent especialitzada en exploracions subterrànies, tot i que temps enrere va ser condicionada, no sabem si per a ús turístic o com a secret pel contraban que s’hi feia a la zona.

Abandonam la gruta i continuam per un dels caminois que discorren a prop del litoral. Cinc minuts més tard, passam un portellet sense barrera i entram dins el caló d’en Rafelino 20’. A la dreta descobrim una vella construcció, amb el sostre tot esfondrat. Situada a l’extrem sud de la cala, a pocs metres de la mar, les seves característiques assenyalen que es tracta d’un varador, l’escar d’en Rafelino.

Mentre ens allunyam lentament de la cala pel senderó que, vorera de la costa, segueix les marques del Domini Públic Marítim i Terrestre (DPMT), a l’altura de la fita 97, hi trobam un niu de metralladora de la guerra civil espanyola. Un més dels molts que es bastiren a Mallorca arran del desembarcament l’estiu del 36 de les tropes republicanes comandades pel capità Bayo, amb l’objectiu de deslliurar Mallorca de l’exèrcit franquista.

Sense deixar el tirany que hem seguit fins ara, i sense perdre les fites del DPMT, passarem per la Punta Rasa o el Morro de na Corb, deixant a la dreta la tanca d’uns xalets.

El Racó de l’Home Mort

Tot seguit, entrarem dins la zona anomenada Racó de l’Home Mort (fita 122 DPMT) 45’. No hem trobat cap referència a les circumstàncies concretes que originaren aquest topònim, tot i que és un d’aquest que es deu a les conseqüències de l’ocupació humana, tan variades com de difícil classificació.

No obstant això, el lloc atresora altres secrets molt interessants. El darrer catàleg general de jaciments de Myotragus, un mamífer semblant a la cabra que habità les Balears a la prehistòria i que fou descobert el 1909 per la paleontòloga britànica Dorothea Bate (1878-1951), va ser publicat l’any 1981. Des de llavors s’ha anat incrementant de manera significativa. Els últims anys s’han produït addicions interessants com les trobades aquí, al Racó de l’Home Mort.

A partir d’aquí, el camí esdevé a trams un pas entre el roquissar, mentre es comença a fer ben visible al fons la torre del Serral dels Falcons (1577), a Portocristo. A poc a poc, ens anam acostant a Cala Petita 1h05’, on arribam just quan el sender inicia un ràpid descens després de passar una paret mitgera amb un portell sense barrera.

Som a vint minuts escassos de la Ferradura. Per arribar a aquest jaciment arqueològic no hem de deixar el tirany que ens ha guiat tota l’estona ran de mar. Poc després d’un altre niu de metralladora, que vigilava la bocana de Cala Petita des del vessant sud, el camí s’enfila suau i discretament fins a dalt del turonet. Allà hi trobam una barraca de pedra 1h15’, de parets massisses i sense coberta. Si guaitam damunt la mar, molt a prop, en direcció sud, trobarem la cova del Tabac, un antic secret de contraban.

Abandonam la barraca i continuam fent passes cap a Portocristo. Travessam una paret seca i, tot seguit, ja trobam a l’esquerra una mena de petita península, anomenada la Ferradura 1h25’. Es tracta d’un jaciment arqueològic (Bronze Antic 900 - 1.100 a.C.), ubicat dalt d’aquest promontori, al qual s’accedeix a través d’un pas natural estret, defensat per diverses línies murals escalonades. La superior constitueix una veritable murada, que tanca l’accés a l’assentament.

La tornada la farem pel mateix camí. Una altra opció és deixar prèviament algun vehicle a Portocristo, a la confluència dels carrers del Llaüt i de la Punta Rasa, per estalviar-nos repetir l’itinerari de retorn a Cala Morlanda.

@Fita_a_Fita