La fe del Girona mou muntanyes a Vila-real

GIRONAHan passat tres temporades, però a Montilivi tothom recorda les tardes de glòria d'Álex Baena, clau en l'ascens a Primera del 2022. El mitjapunta andalús no ha estat el causant de la derrota gironina, perquè un instant d'èpica protagonitzat per Ladislav Krejci en el minut 97 ha permès un empat d'or per al Girona a Vila-real (2-2). Un empat merescut i de fe, que dona continuïtat a la bona dinàmica a la Lliga: els gironins han sumat 10 dels darrers 12 punts en joc.

Baena explica d'allò més bé la diferència entre tenir futbolistes amb talent al davant i no tenir-los. En un escenari especial com La Ceràmica, on els de Míchel van situar-se líders de la Primera Divisió l'any passat per primera vegada en la seva història, el conjunt gironí ha maleït durant el que ha semblat una eternitat la falta de pólvora dels seus nous davanters. El més rellevant que ha fet Miovski ha estat intentar alguna rematada, no fer-la. El més destacat de Danjuma ha estat un gran tall fent la cobertura defensiva. El neerlandès, de fet, ha estat substituït al descans. L'ha reemplaçat Abel Ruiz, també invisible. Entre els tres atacants, el Girona no ha gaudit de cap rematada. Res a veure amb el curs passat, en què podia permetre's el luxe de plantejar partits a tomba oberta. Ara quan ho fa pateix més, però l'esperit l'ajuda.

Res feia presagiar el desenllaç final, perquè Baena s'havia encarregat de destrossar un tant per cent molt elevat de les opcions blanc-i-vermelles. En la primera part ha desbordat per la banda, posant-la per a la rematada de Pino, que ha xutat al pal. El rebot l'ha caçat Barry, sense oposició. En la segona, menys d'un minut després de l'inici, ha destrossat la jugada amb una finta i ha enviat la pilota a l'escaire de Gazzaniga. El 2-0 en el minut 46 semblava definitiu.

Perquè l'únic que ho havia intentat de veritat és Bryan Gil, sense còmplices. Seva ha estat la primera gran ocasió, amb un xut refusat per Conde. En grau més baix, també Miguel, que ha acabat amb problemes físics. Fins que Míchel ha cridat la davantera nostàlgica del passat, la formada per Portu i Cristhian Stuani. És increïble com continuen donant guerra. Cap dels atacants del Girona és Baena o Savinho o Dovbyk, però el conjunt gironí ja pot sentir-se afortunat amb el que transmet la seva parella ofensiva preferida. Ni l'un ni l'altre es donen per vençuts. Juguen amb el cor a la mà, valorant el que els ha costat ser on són, i això compensa moltes coses. Ningú no defensa millor el club que ells.

Van de Beek ha reduït les diferències amb una rematada des de la frontal. Encara hi havia esperança. I, només per aquest fet, el Girona ha sumat autoestima. El final és digne dels finals clàssics dels partits disputats pels blanc-i-vermells. Aquells en què pot passar qualsevol cosa, en què cap escenari és descartable. Misto emocional inclòs, amb un gol anul·lat a Stuani en el minut 90. Qualsevol altre s'hauria destrempat, però no els de Montilivi, que han tocat el cel amb l'aparició de Krejci.