El Carnatge, una àrea natural blindada contra l’especulació

PalmaAquest itinerari transita pel vessant oriental de la badia de Palma, per la primera línia d’un litoral ocupat majoritàriament per les barriades costaneres de Palma. Caminam per un front marítim desenvolupat residencialment a partir dels anys 20 del segle XX i explotat turísticament fins a l’extenuació a partir dels anys 60. Entremig, patrimoni històric i àrees naturals blindades contra l’especulació urbanística, com el Carnatge. En aquest context, ens trobam la torre d’en Pau, bastida el 1667 per substituir una vella torre de vigilància del segle XIV. A mitjan segle XIX formava part de la línia de telègraf òptic militar que unia Mallorca i Menorca. En el 1892 s’hi feren importants i significatives reformes. Des de 1975 és propietat de l’Ajuntament de Palma. Disposam de transport públic fins al Coll d’en Rabassa, inici de la ruta, amb les línies 18, 27, 28, i 35 de l’EMT i des de Can Pastilla, final de l’itinerari, amb les línies 31, 32, 35, A2, 23 i 25 (emtpalma.cat).

La ruta

[00 min] El punt d’inici de la nostra caminada és la torre d’en Pau, en el carrer de Josep Mascaró Passarius del Coll d’en Rabassa. Abans d’anar per feina, tenim l’opció de fer una visita ràpida a aquesta antiga fortalesa. Les nostres primeres passes són carrer avall fins a les barreres d’accés al Club Militar. A la dreta, trobam el pas que ens ha de dur fins arran de mar; es tracta d’un passeig situat per damunt la platja que seguim cap a l’esquerra, orientats a llevant. Som a la neonomenada platja del Penyó, vora la punta de la torre [05 min]. Deixam a la dreta les velles instal·lacions de Pescados Miró, en estat d’abandonament, i sense deixar la riba, avançam cap a Cala Gamba.

Un passet estret, bastit sobre antigues pedreres de marès, ens deixa ben davant el Club Nàutic de Cala Gamba [10 min]. Aquesta entitat té l’origen en una associació constituïda pel metge Antoni Roca Garcías l’any 1934 al cafè de can Pocarroba. Pel que fa al topònim, documentat des del segle XVI, sembla al·ludir a l’abundància d’aquest crustaci en el passat a la zona. Prosseguim la caminada pel passeig de Cala Gamba, voltant el moll recreatiu per davant cases d’estiueig històriques. Passam per davant l’Hospital de Sant Joan de Déu i de les instal·lacions d’una moderna piscifactoria, ubicada des de 2002 sobre la punta des Reflector [20 min].

Coneguda en el XVIII com la punta de la Creueta; a principis del segle XX, els veïns del Coll d’en Rabassa la coneixien com la punta del Canet, per la semblança d’una roca amb la imatge d’un ca assegut. Sobre aquest espai, la punta del Reflector, hi havia un destacament depenent de la bateria de torre d’en Pau. La seva missió era controlar el projector usat per detectar l’aproximació de vaixells suposadament enemics i fixar el blanc als canons de la bateria. Ocupava la punta oriental de Cala Gamba. El primer és de 1909 i fou substituït per un de nou i més potent el 1917. Es trobava sobre un turó de marès, sepultat dècades més tard sota una muntanya de terra acumulada per les obres de GESA, on construí el 1965 un col·lector submarí per refrigerar els condensadors de les turbines de l’antiga central tèrmica de Sant Joan de Déu. (Font: Pere Galiana Veiret)

[25 min] Entram dins el passeig del Carnatge pròpiament dit, àrea natural protegida des de 2023. Arribam davant Cala Pudent, nom que s’ha d’associar amb la descomposició de les algues que, empeses per les ones, es dipositen sobre el litoral. Passada aquesta rada, senzilla i tranquil·la, arribam a les cases del Carnatge [30 min], avui en desús i abandonades, on les seves parets ruïnoses encara ens parlen del seu passat com a indret d’esquarterament d’animals.

Les cases del Carnatge foren construïdes per albergar el quart carnatge del qual es té constància, en el seu progressiu procés d’allunyament de Ciutat. El primer fou a les Torres Llavaneres (actualment, el Portitxol), després vindrien altres emplaçaments com les Figueres Baixes, Cala Gamba i Son Manuel. El seu nom prové d’aquesta activitat: es mataven els animals vells o es recollien els morts per tal de treure’n diversos productes i alhora llevar-ne del mig les despulles. Tot plegat, en una època que els animals eren els protagonistes obligats de feines diverses i que es pot dir que estaven explotats per les persones quan encara la mecanització era precària. Va estar en funcionament entre els anys 1890 i 1959. En aquest carnatge tot s’aprofitava: les pells; el seu, el greix de cavall és el millor per nodrir el cuiro; els ossos, dels quals es feia farina o coles; i la carn, que després, de ben cuita, era trossejada i assecada al sol, i que després es venia com a pinso per als animals, especialment per als cans llebrers que corrien en el canòdrom.

L’illot de la Galera

Continuam passeig endavant i arribam dalt d’un turonet, amb bones vistes sobre l’illot de la Galera. A mà dreta, hi trobam el mirador Bartomeu Gomila [40 min], i al costat oposat, les posicions dels canons de la bateria antiaèria de Son Mosson. Dins les pedreres que envolten aquest espai s’hi han localitzat nombrosos fòssils, alguns tan importants com la petjada d’un Myotragus balearicus. No debades, tota la zona és de gran interès geològic i paleontològic. Arribam al final del passeig del Carnatge [45 min], per la zona urbanitzada de Cala Estància.

No abandonam el passeig de vorera de mar, acompanyats d’un enfilall d’establiments hotelers i de restauració, blocs d’apartaments i xalets. Així, voltam la platja del Caló de Son Caios [50 min], també dit Clot d’en Bernadet, ben davant l’illot de la Galera, a pocs metres de la costa. L’illa conté un important jaciment arqueològic d’època talaiòtica i, especialment, púnica, com també de restes de la conquesta romana, que ha estat excavat i posat en valor per l’Associació d’Amics de Na Galera.

Apuram les darreres passes de la nostra caminada, gaudint de la perspectiva de la badia de Palma que se’ns ofereix des d’aquesta riba. Cap a llevant, l’Arenal de Palma i Llucmajor; cap a ponent, tenim Ciutat, part de la costa calvianera i les muntanyes de la Serra, emmarcant la imatge. Així arribam a Can Pastilla, àrea turística i residencial de la badia de Palma, on finalitza la nostra ruta [1 h 00 min]. El nom prové d’una taverna que allà hi havia, on abans hi havia la possessió de la Torre Redona. Segons l’enciclopèdia de Mallorca, un tal Pastelli n’era el propietari del local. Tot i que, molt probablement, el nom derivaria de la venda de pastilles de tabac de contraban, pràctica molt usual en tota aquella contrada. La barriada es va iniciar als anys 20 del segle XX i s’havia de dir Sant Antoni de la Platja, nom que finalment ha quedat fixat tan sols en el club nàutic.