Els camins de Llucmaçanes, sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat

PalmaLa següent proposta d’itinerari és una caminada llarga pel migjorn del municipi de Maó, per vells camins, estrets, entre la pedra seca i la història. Tirades de sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat. Partim de l’ermita de Gràcia, patrona de la ciutat que és, des del segle XVIII i per imposició britànica, la capital de Menorca. La intenció no és altra que voltar el llogaret maonès de Llucmaçanes, un petit nucli urbà de 179 habitants, encapçalat per la moderna església de Sant Gaietà, de finals del segle XIX, i un seguit de cases petites i ordenades. “Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi. El nom del nucli és anterior i tindria l’origen en l’època romana, en una elocució que ens presenta un lloc amb abundància d’arbres fruiters, principalment pomeres. El 1860, el cens urbà ens mostra l’existència de 43 cases i un centenar d’habitants. El primer plànol urbà és del 1889 i hi són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà.” (Maó, “Guia de municipis de Menorca”, Josep Portella Coll. Hora Nova, 2007).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Situada al costat del cementiri de Maó i a un quilòmetre del centre de la ciutat. Es va construir entre el 1436 i el 1461, de dimensions més petites que l’actual. El 1535 patí greus destrosses a causa de l’atac de l’esquadra turca comandada pel pirata Barba-rossa; la restauració de l’ermita fou sufragada amb almoines. L’acabat d’ara és del primer terç del segle XVIII. Avançam cap a migjorn pel camí de Trepucó. A la primera cruïlla, voltam a l’esquerra i immediatament a la dreta, seguint els indicadors que ens menen al poblat talaiòtic [10 min].

Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca (més de 4 ha d’extensió) i en el seu origen estava emmurallat. Actualment, només es conserva una petita part de l’assentament: alguns trams de la muralla amb dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d’habitatges perfectament visibles. El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d’una fortificació en forma d’estrella, construïda en paret seca durant el segle XVIII per les tropes espanyoles que varen assetjar el castell de Sant Felip, en mans britàniques (Font: menorcatalayotica.info).

Un cop visitat el jaciment, sortim novament al camí i avançam en la nostra ruta. Després de sobrepassar la cases (ben vistoses, per cert!) Villa Rosendo i Villa Aguedita, a la nostra esquerra, sortim al camí Llarg [15 min], on voltam a la dreta, emproats ara cap a ponent en direcció a la bella i tranquil·la població de Llucmaçanes. Al final de la tirada, sortim a la carretera de Maó a Sant Lluís (Ma-8), on, un poc a la dreta, a l’altura del restaurant S’aturadeta Jardins, arranca el camí de Malbúger [25 min], sense asfaltar. Aviat ens topam, a la dreta, amb el camí de Malbúger Vell, que obviam, i a l’esquerra, amb la tanca de filferro que envolta l’aeròdrom de Sant Lluís. El seu origen es remunta a l’estiu del 1936 i es vincula a l’esclat de la Guerra Civil. Durant 20 anys, entre el 1949 i el 1969, serà l’aeroport principal de Menorca fins a la inauguració de l’actual.

Entram dins el poble de Llucmaçanes pel carrer de Malbúger [45 min]. El seguim tot dret, orients a ponent, fins a situar-nos davant l’església de Sant Gaietà, un bencossat edifici d’estil neogòtic, força estilitzat i altiu, aixecat a finals del segle XIX en memòria del fundador de l’orde dels teatins, Gaietà de Thiene. A la dreta del portal major neix el camí de Biniati, ben senyalitzat, per on continua la ruta. Tot i que ben aviat l’abandonam per la dreta per seguir el camí de Tornaltí, encaixonat entre paret seca i ple de verdors. La tirada serpenteja entre amples camps.

El camí de Tornaltí desemboca sobre un ample vial asfaltat [1 h 10 min], envoltat d’instal·lacions i negocis vinculats a l’activitat aeroportuària. Abans de sortir a la carretera de l’aeroport de Menorca [1 h 15 min], deixam a l’esquerra el camí que mena a la casa talaiòtica de Biniparratx Petit, un habitatge prehistòric del segle IV abans de la nostra era. L’excavaren el 1995 a l’extrem sud de la pista de l’aeroport de Menorca i posteriorment fou traslladat a la zona verda on s’ubica actualment.

Camí de Tornaltí d’en Vigo

Un cop hem sortit a la carretera de l’aeroport, giram a la dreta i immediatament després, novament a la dreta, per un vial que s’obre pas entre un restaurant i l’aparcament. Ens trobam a l’inici del camí de Tornaltí d’en Vigo [1 h 20 min], que d’ara endavant presenta un dels traçats més sinuosos i verges de tota l’àrea de Llucmaçanes. Aquest tram de ruta és un autèntic regal pels sentits: frescor, bellesa i genuïnitat. La nostra felicitat, però, s’acaba en tornar a recuperar l’asfalt del camí de na Ferranda [1 h 45 min], on giram a l’esquerra. En haver superat les finquetes de Tornaltí Nou, la Tanca i l’Estància de s’Era, assolim una nova i important cruïlla.

Giram a la dreta pel camí d’en Claudis [1 h 50 min]. Orientada a llevant, la tirada és llarga, estreta i encaixada entre la paret seca i la història. El camí mor davant la cruïlla que formen el camí de Baix (un dels accessos asfaltats més sovintejats pels vehicles que accedeixen a Llumaçanes) i el camí Vell de Llucmaçanes, que seguirem [2 h 05 min]. Poc després, deixam un senderó a l’esquerra (que escurça la ruta) i continuam tot dret fins a la següent i important bifurcació. A la dreta deixam el camí de Malbúger Vell i nosaltres voltam a l’esquerra pel camí Negre [2 h 10 min]. La tirada surt a la ronda de Malbúger, la travessam amb precaució, i seguim tot dret pel mateix camí, que ara ens treu a la urbanització de Malbúger [2 h 20 min], a migjorn de la ciutat de Maó. Orientats a llevant, des del carrer d’Alaska hem de travessar en diagonal aquesta zona residencial de la perifèria maonesa. Hem de passar per davant la nova seu del Consell de Menorca, a la plaça de la Biosfera, i sortir d’aquí pel carrer de l’Antàrtida. Arribats a una gran rotonda sobre la carretera de Maó a Sant Lluís, seguim el camí d’en Barrotes en direcció a l’ermita de Gràcia, que ja tenim a la vista, on finalitza la nostra caminada [2 h 45 min].

@Fita_a_Fita