GIRONA FC

Una estrena emotiva que deixa comptes pendents

Els gironins desplaçats al Camp Nou van gaudir d’una jornada marcada per la festivitat

L’estrena del duel català al temple blaugrana no va deixar indiferent a ningú. Agermanats en un ambient totalment festiu malgrat els punts en joc, els aficionats del Barça i del Girona caminaven, plegats, per l’esplanada de tribuna del Camp Nou, on gaudien de diverses activitats –photocall, pintacares o batucada- programades per a l’ocasió. Passaven pocs minuts de les 7. “Fa cinc anys que em sento 100% del Girona, apartant els sentiments blaugranes que tenia de petit. Els he acompanyat en diversos desplaçaments així que no podia perdre’m aquest partit” diu el Jordi, traslladat des de Caldes amb el seu amic Àlex, de Cassà. Tots dos, meravellats per poder viure una diada històrica. “Si signo l’empat, imagina què sentiria si guanyéssim”. Arribaven procedents de tots els racons de la província de Girona. “He vingut molts cops a veure el Barça i no em crec que l’equip de la meva ciutat jugui contra ells. Serà complicat puntuar però ja s’ha vist que res és impossible. Passi el que passi, sortirem satisfets” resumeix el Marc, replicat per la Míriam: “Està sent una temporada increïble però no vinc al Camp Nou a passar l’estona, vull guanyar”. Quan Portu inaugurava el marcador, el Girona va assolir el cel, celebrat per més d’un miler d’aficionats repartits per tot l’Estadi. La Míriam estaria feliç, llàstima que només li durés dos minuts.

El sentiment del Marc és el més habitual entre una afició multiplicada a causa del creixement de l’entitat. Clubs com el Barça, el Madrid o l’Espanyol han monopolitzat, històricament, tota l’atenció. Afortunadament, res és com abans. Com a exemple trobem el Pau, un nen banyolí que ahir es va estrenar en el seu primer partit des que el Girona ha aterrat a l’elit. “M’agrada molt Granell, si tenim una mica de sort potser guanyem” expressa, acompanyat de la Nora, que prefereix una altra referència. “El millor és Messi i vaig amb el Barça però si perdem no passa res” matisa, amb innocència. “Eh, que a mi també m’agrada” replica el Pau, davant l’atenta mirada del seu pare. “Tinc clar qui vull que guanyi, sóc culer a matar”. La Nora no anava gens desencaminada ja que, un cop més, l’argentí va decantar el partit amb una primera meitat escandalosa. Res que no sigui habitual.

La recompensa a l’esforç

“No puc negar que he celebrat molts gols del Barça però si el Girona la pot fer grossa, endavant. Fa temps que s’han guanyat el meu cor” explica el Marc, acompanyat de la seva xicota, la Àuria. “De petita, era del Madrid però sense cap vincle emocional i ara, aquí em tens, una gironina més. Mai havia estat en aquest estadi i és una bona manera de començar”. Mentre recorrien els voltants del Camp Nou, rebien les felicitacions d’un bon nombre de culers. Batejat com el nou derbi català, els aficionats blaugranes han abraçat la irrupció blanc-i-vermella a la Primera Divisió amb satisfacció. Li tenen estima. “Em semblen valents, si lluiten per entrar a Europa és per alguna cosa” sentencia el Marcos, de Rubí, que no pot evitar un somriure a l’escoltar l’Àlex, el seu fill: “Encara que ho facin molt bé nosaltres tenim a Messi i Coutinho”. El Xavi, de Terrassa, també opina el mateix del brasiler mentre el Francesc, el seu pare, es desfà en elogis cap als homes de Machín. “Porten tres anys esforçant-se per estar on són i sempre se’ls havia escapat de la manera més cruel, si segueixen mostrant aquest caràcter lluitaran per les posicions europees de forma continuada”. La força no va ser suficient però ningú va abaixar el cap, fidels a un estil que els ha fet conquerir el cim. Sent recognoscibles. Mostrant l’orgull gironí representat al frontal de la seva samarreta. Només el talent dels homes de Valverde va poder amb la rauxa dels de Machín, que no han dit la seva darrera paraula. Vist el rendiment, aquesta no serà l’última visita al Camp Nou.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF