Éric Abidal, el pacient que sorprèn els metges
BARCELONAQuan el Barça va informar que Éric Abidal s'havia de sotmetre a un trasplantament de fetge, molts van resar perquè superés la intervenció i pogués fer vida normal. Però el lateral francès anava un pas més enllà. Donava per descomptat que se'n sortiria i només tenia entre cella i cella tornar als terrenys de joc. Dissabte, coincidint amb l'amistós que els blaugranes van jugar a París contra el PSG -on Abidal va fer el servei d'honor-, el futbolista va desafiar l'esport i la medicina: "Em trobo molt bé; a veure si abans de desembre puc tornar a jugar, aquest és l'objectiu". Un propòsit que, si es confirma, seria un cas únic. Ja hi ha hagut altres esportistes que han pogut tornar a competir després d'un trasplantament, però cap després d'un d'hepàtic.
El futbolista croat Ivan Klasnic és un d'aquests casos de superació, ja que va tornar als terrenys de joc després de superar un trasplantament de ronyó. Un exemple pràcticament idèntic als de dos exjugadors de l'NBA: Alonzo Mourning i Sean Elliott. Fins i tot el jugador de rugbi neozelandès Jonah Lomu va poder competir al màxim nivell malgrat que en el procés de recuperació va tenir alguns problemes renals.
Altres exemples són els exfutbolistes Arjen Robben, José Molina, Lubo Penev i El Mono Burgos -entre d'altres-, o l'exciclista Lance Armstrong. Tots ells van competir a l'elit després de superar un càncer de testicles.
Els especialistes expliquen que el procés de recuperació té dues parts. La primera s'allarga entre tres i sis mesos i és bàsica per a la salut del pacient, ja que, entre d'altres, cal evitar qualsevol infecció. Cal anar pas a pas i ser molt prudent. Un cop superada aquesta primera fase, la persona pot tornar progressivament a les rutines habituals a mesura que no necessiti tanta medicació.
Debat mèdic
Però en el cas d'Abidal les rutines habituals són portar el cos al límit a través de l'esport. "Tornar al futbol depèn d'ell, aquesta resposta la donarà el temps", comentava el doctor Juan Carlos García-Valdecasas, l'encarregat d'operar-lo, en declaracions a Televisió de Catalunya. "En qualsevol cas és segur que si torna a jugar no posarà en risc la seva vida perquè si respon des d'un punt de vista físic, no hi ha res que pugui condicionar-lo", afegia.
Però no tothom és tan optimista. Josep Vilaseca, president del Club de Trasplantats Hepàtics de Catalunya, comenta que "en principi no podria tornar, perquè l'esport d'alta competició provoca fatiga, i això pot dur a alteracions al fetge". Tanmateix, Vilaseca recorda que "cada cas és diferent, i són els metges qui tenen l'última paraula". Tampoc es mostra optimista Rafael Matesanz -president del Comitè Nacional de Trasplantaments d'Espanya-. En el seu cas, no està tan preocupat pel tema físic sinó per les característiques dels partits de futbol. "És un esport on hi ha molt de contacte, i una de les coses que convé evitar és que el pacient rebi cops a la zona".
Mentre el debat mèdic es manté, Abidal té clar que l'evolució és la correcta. "Estic millor que fa tres mesos, segueixo la pauta que m'han donat els doctors i la veritat és que em trobo bé, puc viatjar, gaudir del futbol, de l'equip i de l'ambient", va dir a París. El jugador sap què vol. Només espera que el temps i els metges li permetin ser un altre cop l'amo del lateral esquerre del Barça.
