“Per entrar al Centre, t’han de telefonar ells”

PalmaTenia curiositat per saber qui l’havia triada a ella per fer l’entrevista i un cop que sap que és el director, ja està preparada per començar.

Quant de temps fa que jugues a voleibol?

Vaig començar a cinquè de Primària, encara que abans ja feia taekwondo i voleibol.

Per què vares decidir venir al Centre: per tu mateixa o pels teus pares?

Per entrar aquí t’han de telefonar. Hi ha una llista de la gent que hi podria entrar, però les tria l’entrenador. I a mi, quan m’ho varen proposar, no m’ho vaig pensar.

Quan et varen dir de venir, quin era el teu objectiu?

Jo vaig tenir la sort que la meva germana ja havia estat aquí i jo ja havia vist de què anava el tema. Crec que quan entres aquí és perquè tens l’objectiu clar d’arribar a fer alguna cosa important.

Què creuen els teus pares del fet que estiguis aquí?

Els nostres pares sempre ens han donat suport en les nostres decisions. Saben que és molt dur, però ho porten molt bé i m’animen perquè continuï.

Hi ha gaire diferència entre les adolescents que no estan al Centre i les que hi estau?

Jo ho compararé amb les meves amigues. El meu àmbit de vida és molt diferlent, perquè jo estic tan centrada en el voleibol que no tenc com a habitual anar a prendre alguna cosa; en canvi, elles sí. Per exemple, surten de l’institut i tenen hores lliures; jo, no. Però no els tenc enveja perquè a mi m’agrada.

Què vols fer en el futur?

Ara mateix estic fent Batxillerat Social i vull fer alguna cosa relacionada amb el màrqueting, el turisme... alguna cosa relacionada amb això.

Creus que és important estudiar?

És molt important. En el meu cas, no pots viure del voleibol. La millor de les millors d’Espanya pot arribar a cobrar 2.000 euros al mes, però són molt poques. Necessites tenir uns estudis i jo vull continuar estudiant i continuar practicant el meu esport.

Quan arribis a una edat en què vulguis deixar de jugar, t’agradaria continuar vinculada al voleibol?

M’encantaria. Sempre he pensat que si no arrib on voldria arribar, m’agradaria ser entrenadora de nines petites per poder ensenyar tot el que m’han ensenyat a mi.

T’agrada l’esport base, no?

Per mi, el voleibol t’aporta moltes coses, no només el fet de jugar. Depèn sempre de l’entrenador que et toqui, però jo he tingut entrenadors que ens han ensenyat moltes més coses que no només jugar i que et serveixen de molt més.

Quina és la teva relació amb els professors?

Aquí, els professors, a mesura que passen els anys, s’impliquen més i t’ajuden amb tot el que poden. Jo mai he tingut cap problema amb un professor. Si hi ha competitció, mai et diuen que no hi pots anar o et posen exàmens aquells dies.

Qui seria el teu referent esportiu ara mateix?

Sempre que m’ho demanen, contest el mateix. Jo tenc la meva germana gran com a referent, però hi ha una jugadora que es diu Mauricia Cachetori. És una italiana que fa uns anys varen nomenar la millor col·locadora del món. Però tenc la meva germana abans. Intent imitar-la bastant sempre que puc.