Dropos, vividors i impresentables

Hi ha una pulsió molt futbolera i primària que consisteix en increpar a tort i a dret quan els jugadors del teu equip et deceben. No cal que repassi tot el ventall de riques possibilitats que ens ofereix el diccionari, però en essència aniríem aquí: dropos, vividors i impresentables. 

Segur que estarem d’acord que és poc edificant caure en els retrets més bàsics quan no ens en sortim d’una altra manera per explicar el que la pilota ens nega. Però avui, els prego que em disculpin, és exactament aquí on vull anar, perquè hi ha coses que no es poden entendre. 

Si la memòria no ens falla, el Barça va ser campió de Lliga ara fa uns mesos. Ho va fer sense brillantor, però amb un compromís defensiu absolutament admirable. I ho va fer amb una línia defensiva que si no era la millor d’Europa, s’hi apropava, amb Kounde, Araujo, Christensen i Balde. Ara ens sembla que allò ho vam somiar, i un no pot pensar en una defensa més lamentable que la del Barça. En els últims deu partits, hem encaixat 22 gols; en tota la Lliga anterior en vam rebre només 20. Rival que creua el mig camp, rival que o fa o frega el gol. 

El canvi és fatal i ens inhabilita per competir contra els millors equips. I és cert que pel camí hi ha hagut la lesió de Ter Stegen, però també amb l’alemany l'exercici defensiu estava sent un desastre absolut. I pregunto: què ha passat? ¿Potser ha passat que dropos, vividors i impresentables?

Doncs és una possibilitat, sí. Seria terrible pensar que un club amb unes constants vitals tan fràgils no hagi pogut transmetre als seus jugadors que aquest any també havien de donar el 150% de les seves possibilitats, perquè amb l’economia com la tenim ens hi juguem molt més que guanyar o perdre. Seria terrible pensar que després de guanyar només una Lliga –perquè la Supercopa, en fi– els jugadors s’han lliurat a la dolce vita, fet que explicaria que Kounde sembli ara Christanval, que Araujo ens recordi el pitjor Umtiti, que Christensen i Balde estiguin tan lluny del seu nivell.  

N’hi ha una altra, de possibilitat: aquesta resa que la diferència abismal entre el Barça 22-23 i el Barça 23-24 és exactament la diferència abismal de futbol que hi ha entre l’últim i crepuscular Busquets i el vigorós i reclenxinat De Jong. L’un, amb quatre passes al tran-tran, feia molt més que l’altre amb els seus esprints sense sentit. Ai, en Frenkie: cada dia podem dedicar una estona a recordar el contracte que li va signar Bartomeu i que el converteix en un dels jugadors més ben pagats de la Lliga. Cobra uns 25 milions d'euros aquesta temporada.

Convindran amb mi que costa molt contenir-se: dropos, vividors i impresentables, però alguns més que d’altres.