Djokovic no falla contra Zverev i ja és a un sol partit de ser el jugador amb més títols del Grand Slam

BarcelonaNovak Djokovic ha decidit seguir la ruta més difícil en el seu intent per esdevenir el primer jugador de tenis dins de l'era professional que guanya els quatre títols del Grand Slam el mateix any. El serbi, número 1 mundial, s'ha desfet en cinc sets de l'alemany Alexander Zverev (4-6, 6-2, 6-4, 4-6 i 6-2) i s'ha classificat per novena vegada per a la final de Flushing Meadows. En cas d'imposar-se, el jugador de Belgrad també seria el primer a arribar als 21 títols del Grand Slam i desfaria l'empat d'ara amb Federer i Nadal, ja que tots tres en porten 20.

El seu rival a la final d'aquest diumenge serà el rus Daniïl Medvédev, que no ha donat opcions al jove canadenc Felix Auger-Aliassime, una de les grans sensacions del torneig. El deixeble de Toni Nadal, que l'entrena, s'ha vist incapaç d'aturar el joc agressiu d'un Medvédev que arriba per tercera vegada a la final d'un Grand Slam amb 25 anys, totes tres en pista ràpida. Ara fa dos anys va perdre en cinc sets contra Nadal precisament als Estats Units, mentre que aquesta temporada va caure amb tres sets a la final d'Austràlia contra Djokovic. Dels 8 cops que s'han vist les cares el serbi i el rus, en cinc ocasions ha guanyat Djokovic.

Imposar-se contra Zverev era gairebé una qüestió d'honor per a Djokovic, que fa poques setmanes va veure com l'alemany li tallava les ales a les semifinals dels Jocs Olímpics de Tòquio. El balcànic volia imitar la fita de Steffi Graf del 1988, quan l'alemanya va guanyar l'or olímpic i els quatre torneigs grans en un any, però va perdre la concentració en el pitjor moment, després de guanyar el primer set a Zverev. I, de fet, la semifinal dels Estats Units no ha començat bé per a Djokovic, molt insegur en el primer set. De mica en mica, però, el número 1 mundial ha aconseguit centrar-se fins a imposar-se en cinc sets, i així ha arribat als 27 partits consecutius guanyats en tornejos del Grand Slam. L'últim home que va guanyar els quatre tornejos el mateix any va ser l'australià Rod Laver, el 1969, abans del naixement del circuit professional.

Tal com li havia passat contra el japonès Kei Nishikori, el nord-americà Jenson Brooksby i l'italià Matteo Berrettini, Djokovic ha perdut el primer set. Com si el motor arrenqués fred. O tingués massa coses al cap i es penedís d'aquelles declaracions fetes als Jocs Olímpics quan li van preguntar per la decisió de la gimnasta nord-americana Simone Biles de renunciar a lluitar per les medalles perquè no estava concentrada. Llavors Djokovic va dir que ho podia entendre, però que un gran campió necessita estar sempre concentrat i a punt. Deia que ell havia aconseguit arribar a aquest moment de concentració gairebé zen, en el joc. I en 24 hores ja l'havien eliminat i perdia els papers cridant i donant cops a la raqueta. El karma.

Però Djokovic sempre torna. Cada cop que comet una errada, n'aprèn i torna més fort. I en el segon i tercer set ha trobat la manera de trencar el potent servei de l'alemany, que ha demostrat el seu caràcter aconseguint forçar el cinquè set. Aquí, però, Djokovic no li ha donat opcions i s'ha situat ràpidament 4-0 amb dos trencaments de servei. Ara l'últim pas abans de fer el cim serà la final contra un Medvédev dur com una roca. El rus, un jugador estrany, desdibuixat, dels que sembla que caminin cansats per la pista per sorprendre després amb un talent marca de la casa, és un geni diferent, d'aquells que només neixen a Rússia, inclassificable. Només li falta tenir la força mental de Djokovic per començar a guanyar títols. Si ho fa diumenge, evitarà que el serbi faci realitat el seu somni. Si guanya el balcànic, ja podrà dir, amb les estadístiques a la mà, que és el millor jugador de tots els temps. Els defensors de Federer i Nadal podran fer servir l'estil de joc i la lluita per defensar-los, però qui tindrà més títols serà ell.