La direcció esportiva del Barça és un vodevil

BarcelonaEl lideratge de Xavi per guanyar i celebrar la Lliga té un mèrit increïble, no només pel que fa a la parcel·la esportiva, sinó també per la capacitat d’aïllar-se de les crisis que apareixen com bolets al guió del club. A l’empresa familiar, quan no és un all és una ceba. Ara que ningú no s’enrecorda del cas Negreira, de les incògnites de l’Espai Barça o de la paupèrrima economia, no podia faltar una mica de vodevil als despatxos. Ja sabeu, és un gènere teatral en què hi ha molts embolics i portes que s’obren, es tanquen… i es tornen a obrir. En aquest cas, el protagonista és un home de negocis que vol deixar la parella perquè s’ha enamorat d’una altra. La parella té molta pressa per comunicar el divorci sense que ell hagi fet ni tan sols les maletes i, quan l’home veu que la nova vida seria pitjor que la vella, li demana de tornar i ella accepta, sense retrets. Final feliç.

El vodevil de Mateu Alemany va estrenar-se el 2 de maig, per sorpresa i sense que ningú estigués ben assegut a la butaca. Passades les 10 de la nit i després d’una victòria que acostava l’equip al títol, l’entitat va anunciar que el director de futbol marxava el 30 de juny. Les presses responien a evitar filtracions descontrolades: l'enhorabona. Quinze dies després, Padremany s’ha fet enrere i aquell anunci urgent no serveix ni per posar-lo en un terra acabat de fregar. Sabem que el Mateu es queda sense que el Barça ho expliqui —ara sí que hi ha hagut descontrol!—; l’agent de Raphinha, Deco, serà el nou home fort de la direcció esportiva sense que ningú es despentini; i, paral·lelament, qui sí que marxa de debò és el del cognom sagrat. Portes, corredisses i fotos de vincles qüestionats. I el fair play, què?

Mentre l’espectacle teatral ens ofereix reunions discretes en què apareix fins i tot l’excunyat de Laporta, Alejandro Echevarría, Xavi no pot ni imaginar-se quin equip tindrà a curt termini sense un veredicte clar sobre el pla de viabilitat blaugrana per part de La Lliga. L’objectiu més urgent és poder inscriure els jugadors renovats, començant per Gavi i Araujo, i després ja ve el desig obsessiu de Messi. Arribats a aquest punt: quin espai quedarà per poder reforçar-se amb un pivot de qualitat suficient perquè el buit de Busquets es noti el mínim possible? Amb l’hipotètic retorn de l’argentí, els Zubimendi i Kimmich són cromos que semblen, ara per ara, inabastables. Esperem que les prioritats esportives sobrevisquin a les batzegades del vodevil de l’empresa familiar.