GIRONA FC

Els petits detalls decideixen la derrota del Girona a Sevilla (2-0)

Dos gols de Banega, de penal, i Sarabia, després del descans, fan justícia

El Girona ha fet uns 45 primers minuts més que dignes però no han sigut suficients per puntuar al Sánchez Pizjuán (2-0), contra un Sevilla sense pietat quan ha obert la llauna. Els blanc-i-vermells, fluixos en atac, sumen la segona derrota consecutiva. Avui, però, no hi ha cap excusa perquè la patacada és merescuda.

Ha sigut un matí de retrobaments i somriures, aparcats només per 90 minuts plens d’intensitat. Machín s’ha abraçat amb Quique Cárcel, Jordi Balcells amb Omar Harrak i Jordi Guerrero amb Jota. Les imatges, precioses, han omplert de nostàlgia els protagonistes del millor Girona de la història. Ells són alguns dels autors d’una fita que Montilivi no oblidarà mai: la del primer ascens a Primera Divisió. Passaran els anys i tots aconseguiran altres gestes, però cap es podrà comparar a aquella, ni per la il·lusió que va produir ni per la intensitat amb què es va viure.

Els blanc-i-vermells han sortit a la gespa amb el mateix atreviment que ha mostrat Eusebio en l’onze inicial. Fidel en la seva aposta pels joves del planter, el val·lisoletà ha fet debutar Valery a la Lliga, donant-li els galons al carril esquerre, on ha actuat amb la personalitat d’un veterà. A l’altre costat, Pedro Porro ha continuat creixent. No fa ni mig any que compartien vestidor a Vilablareix, amb el juvenil del Girona. Avui, amb 19 anys, han complert amb escreix al Sánchez Pizjuán. Si el Girona vol lluir grandesa i multiplicar el valor de la seva marca, detalls com aquest signifiquen molt més que anar mil vegades a Miami a promocionar-se.

L’altra aposta d’Eusebio ha sigut Douglas Luiz, que ha portat les regnes d’un conjunt que al davant hi ha tingut un mirall, perquè Pablo Machín manté el mateix esquema que encara avui es pot veure a Montilivi. El sorià, que prefereix un joc més directe del que proposa Eusebio, ha vist com els gironins han acaparat la possessió en els primers minuts. Sense crear gaire perill, això sí, però evitant que el Sevilla els hagi sorprès en un inici de partit que ha demanat fer-lo madurar, amb pausa i paciència. Les centrades que han intentat els andalusos han sigut rebutjades per Ramalho, Bernardo i Juanpe, cada dia més titulars. Els xuts que han proposat els gironins, obra de Borja García, brillant amb pilota i sense pilota, i Douglas, han topat sempre amb el bosc de cames del Sevilla.

Un penal ho canvia tot

Qui passa per un moment impecable és Gorka, fonamental en els últims partits. El navarrès ha mantingut el mateix to que contra l’Alabès a la Copa, i l’Atlètic i l’Athletic a la Lliga, on es va fer un fart de parar explotant l’absència de Bounou. Sarabia, al llindar de la mitja hora, l’ha encarat amb l’objectiu d’avançar el Sevilla, però Gorka ha negat el seu desig, com també el de Roque Mesa, que ha vist com un miracle vestit de peu ha evitat el gol. Els de Machín, però, no han sigut els únics que han tingut opcions reals, perquè una centrada espectacular de Portu l'ha rematat, a boca de canó, Stuani, que no acostuma a fallar aquest tipus d’accions. De fet, Vaclík se l’ha trobat i l'ha escopit amb la cara. Coses que passen però que serveixen per mantenir una dada, com a mínim, curiosa: el Girona no ha arribat perdent al descans en cap partit.

El Sevilla ha pujat un grau la seva intensitat, tot i l’esforç de dijous a l’Europa League. A còpia de coratge i transicions ràpides, han tancat els gironins a la seva àrea fins que Juanpe ha fet caure André Silva, en el segon penal consecutiu que li xiulen al Girona. Aquest, però, molt més clar que el de San Mamés. Banega, amb sang freda, ha enganyat Gorka.

Tot ha canviat perquè els homes d’Eusebio, negats en els petits detalls, s’han enfonsat, superats per un Sevilla que els ha guanyat amb un millor futbol. L’obra d’art del segon gol així ho exemplifica: una preciosa jugada col·lectiva que ha acabat amb Sarabia rematant al fons de la xarxa una centrada de Ben Yedder. El Girona, fins i tot, podria haver encaixat el tercer, però la ferida final no ha sigut més gran.

EDICIÓ PAPER 13/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF