El decisiu viatge de Laporta a Múnic

BarcelonaEl Barça, per només un sospir, no va arribar a la final de la Champions League de Múnic. Tanmateix, aquesta ciutat bavaresa, paradís de la cervesa, ha tingut un paper important en el final de l'exercici del club blaugrana. Allà va viatjar Joan Laporta aprofitant que la selecció espanyola de Lamine Yamal hi va disputar la final de la Nations League el cap de setmana passat. El partit, malgrat que hi participaven diversos jugadors culers, era secundari en l'agenda del president executiu del Barça. La visita tenia un propòsit clar: parlar en persona amb Aleksander Čeferin, el president de la UEFA, per aconseguir una reducció de la multa que el màxim organisme del futbol europeu pretén imposar al Barça per incomplir reiteradament el seu fair play financer.

"Laporta va anar a Múnic a arreglar coses i sembla que va anar bé", expliquen a l'ARA fonts de l'entorn del dirigent. La relació entre Čeferin i Laporta actualment és cordial, fins al punt que el president de la UEFA va expressar al del Barça que és una pena que el conjunt català no participi en el Mundial de Clubs que ha començat aquest cap de setmana. L'últim moviment de Laporta va en direcció contrària a l'aposta del Barça per la Superlliga de la mà de Florentino Pérez. Tot sembla indicar que la sanció econòmica de la UEFA quedarà en una multa assumible per al Barça. Dels 60 milions d'euros que haurien pogut ser podria passar-se a un terç d'aquesta xifra. És una despesa imprevista considerable en un context econòmic que encara és de vaques magres a les oficines d'Aristides Maillol, però no és la plantofada que es temia.

Tenint en compte que la UEFA encara no ha fet oficial la sanció i que l'exercici 24-25 del Barça es tanca el 30 de juny, l'ARA ha preguntat a fonts oficials del club si es treballa amb la previsió d'encabir aquesta factura econòmica a l'exercici actual o ja es deixarà per al 25-26, que començarà l'1 de juliol. "D'això n'han de parlar els responsables econòmics del club amb l'auditor", s'han limitat a dir com a resposta.

Per tant, aquest és un altre tema que se suma a la llista de negociacions que hauran de dirimir el Barça i Crowe, el nou auditor del club, de cara als números que es presentaran a l'assemblea de socis compromissaris de l'octubre. La primera és que Crowe accepti els 100 milions de la palanca de les llotges vip del nou Camp Nou (hauran d'estar construïdes abans del 30 de juny perquè sigui així); la segona, que no demani una devaluació del valor comptable de 208 milions pel 51% de Barça Studios com ja va passar en l'exercici passat amb l'anterior auditor del club, Grant Thornton, que va afegir una excepció als comptes a causa d'aquest assumpte. I la tercera, que tampoc consideri que s'hagin de devaluar els 157,5 milions que el Barça va aportar de capital el 2022 a Locksley Invest (la societat que gestiona els drets televisius del club a la Lliga) durant la venda del 25% d'aquests drets.

Per què la UEFA rebaixarà la sanció?

La intenció inicial de la UEFA era imposar una sanció exemplar al Barça perquè és la segona vegada que incompleix el seu fair play. El club ja va haver de pagar 500.000 euros a l'organisme europeu per incompliment financer en el curs 2022-2023 després que el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) no acceptés el recurs del Barça. El motiu és el mateix que l'actual: la UEFA sentencia que les palanques (com la dels drets televisius i la de Barça Studios) que el Barça ha executat per poder fitxar i renovar jugadors des del 2022 no es poden incloure en els càlculs del fair play perquè són "beneficis per la venda d'actius intangibles" i no "ingressos operacionals" com considera el Barça. Tenint en compte això, la junta de Laporta ha jugat amb foc al seguir confiant en les palanques per complir el fair play quan ja havia rebut una sanció de la UEFA per aquest motiu i tenia una amenaça d'una sanció més contundent si reincidia.

A causa d'aquesta reincidència, hi havia el perill que la nova sanció comportés una multa econòmica astronòmica, la pèrdua de punts a la Champions o la reducció del nombre de jugadors inscrits. Però la UEFA moderarà el cop: s'estalviarà els dos últims supòsits, disminuirà notablement el primer després de les converses amb el Barça i exercirà una clemència que ja va portar a terme amb altres clubs en el passat. La sanció, així, estarà en la forquilla dels 15-20 milions d'euros.

L'argumentació principal utilitzada per Laporta davant Čeferin per suavitzar la situació és que la naturalesa del Barça d'associació esportiva sense ànim de lucre li impedeix fer ampliacions de capital, recurs que tenen la possibilitat d'utilitzar la major part dels seus principals rivals europeus perquè són societats anònimes esportives. Les palanques, segons Laporta, són la manera que s'ha trobat per poder seguir competint esportivament al primer nivell. El Barça també ha jugat amb l'argument que la Lliga accepta en el seu fair play financer aquesta venda d'actius per un temps determinat a canvi de diners a curt termini.

Les conseqüències

El pacte entre el Barça i la UEFA, però, té lletra petita. Més enllà d'haver de pagar entre 15 i 20 milions d'euros de multa, el club blaugrana haurà d'afrontar els pròxims tres cursos sota l'amenaça que si torna a fer ús d'una palanca per computar-se "ingressos operacionals" la temuda sanció exemplar es farà efectiva. Per tant, queda pràcticament descartat que el Barça es vengui a mitjà termini el 49% de BLM (la venda al detall del club). La UEFA ha deixat clar al Barça que haurà de complir el seu fair play financer gràcies a només tres branques: els nous ingressos del nou Camp Nou, la venda de jugadors i la reducció salarial de la plantilla. A més, el Barça es compromet al fet que els seus comptes tornin a estar equilibrats en un període de tres anys.