¿David Moner es jubila o el volen jubilar?
Barcelona.David Moner i Codina (Barcelona, 19 de març del 1933) és president de la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes) des del 1996. És a dir, fa 17 anys que és al càrrec, i n'acaba de fer 80. Moner mai ha sigut un personatge còmode per al secretari general de l'Esport de la Generalitat de torn, i molts dels antecessors de l'actual, Ivan Tibau, van intentar buscar-li un substitut més de la seva corda, però no se'n van sortir. Sempre van veure l'UFEC com un contrapoder.
El maig del 2011 Moner va convocar eleccions anticipades -acabava mandat el 2012- perquè intuïa que li volien tornar a moure la cadira. Va agafar els aspirants per sorpresa i ningú més s'hi va presentar. Moner, com a candidat únic, va rebre el suport de 65 de les 67 federacions i va renovar el mandat fins al 2017. Actualment es torna a sentir soroll de sabres a la UFEC, i potser per això s'entén el cop de puny sobre la taula que vol fer Moner avui. Ell n'és conscient, però assegura que està preparant el seu relleu i que serà quan ell vulgui. Moner no creu que arribi a esgotar el mandat el 2017.
Un dels noms que sona amb força per substituir-lo en un futur no gaire llunyà és Gerard Esteva, president de la Federació de Vela. Va ser escollit president de la vela catalana amb 24 anys, i al gener va renovar el mandat per quatre anys més. Molts veuen en Esteva la saba nova que necessita la UFEC, però ell es defineix com un home fidel a Moner -és del consell executiu de la UFEC- i afirma que si s'acaba fent el relleu no serà ara, i es farà amb l'acord de l'actual president. Un altre dels noms que ha sonat moltes vegades per substituir Moner és Jordi Sans, conegut en el món del waterpolo com a Txiqui Sans -és de la generació d'Estiarte-. Actualment Sans és director esportiu i de relacions institucionals de la UFEC, i tot i que sap que el seu nom ha sonat diverses vegades afirma que mai ningú l'hi ha proposat oficialment. Qui sí que va parlar amb ell va ser Artur Mas quan buscava un nou secretari general de l'Esport, un càrrec per al qual al final va escollir Ivan Tibau.
