D’Alaró a Orient pel pas de l’Escaleta i la Comuneta de Sant Jordi

PalmaEl pas de l’Escaleta és un vell camí que figura en el Catàleg dels antics camins de la serra de Tramuntana, elaborat pel Consell de Mallorca l’any 1993. Comunica Alaró i Orient per les Artigues, l’Estret i l’Escaleta i està integrat en la xarxa de camins de la Ruta de Pedra en Sec. Aquesta és la referència principal d’una volta clàssica que ens durà per bells passatges i antigues possessions, part important del paisatge cultural de la Serra que des del 2011 és Patrimoni de la Humanitat.

Iniciam la marxa a Los Damunt, origen de la vila d’Alaró. Podem estacionar a l’aparcament de Sa Bastida, però si hem arribat amb transport públic (TIB L320 Alaró-Consell o L321 Orient-Consell), des la mateixa plaça de la Vila podem arribar-hi a través dels carrers de Can Xalet, d’Enmig i de Can Coxetí, que ens deixaran davant Sa Bastida. Aquest vell casal pren nom de l’antiga fortificació del segle XIII situada damunt Los Damunt.

La ruta

[00 min] De l’aparcament ens dirigim a la plaça de Cabrit i Bassa pel carrer de la Bastida, primer, i pel carrer de Tià Roig, després [05 min]. Una capelleta a la part nord de la plaça ens recorda aquests dos personatges que, entre la història i la llegenda, defensaren fins a la mort el seu rei, Jaume II, davant el setge del seu nebot, Alfons II d’Aragó, a les portes del castell d’Alaró, a final del 1285.

Deixam enrere la plaça i pel carrer de Son Duran sortim de Los Damunt. Travessam la placeta dels Horts i continuam tot dret fins a la font de les Artigues [20 min], on comença el camí de l’Estret, que ens durà fins al pas de l’Escaleta. Avançam per dins el comellar, paral·lels al torrent de l’Estret, que ara tenim a l’esquerra. Aquest és un tram costerut i encaixonat entre muntanyes que requereix paciència i bona cama. A l’esquena, el penyal de la Bastida; a la dreta, el puig de la Comuna.

[40 min] En veure que les parets s’estrenyen i el camí s’encaixona encara més és que ja som a l’Estret. Una estaca de fusta a la dreta del camí ens treu de la pista i ens introdueix dins el torrent per descobrir un tram del vell camí, que encara ara conserva un empedrat que en cobreix tot el jaç. Cinc minuts escassos de recorregut per assaborir una petita mostra del patrimoni etnològic de la Serra. Recuperam l’asfalt i després d’uns revolts curts trobam a l’esquerra els indicadors cap al pas de l’Escaleta [55 min].

Iniciam l’ascens per un vell, costerut i cargolat camí que acompanya una petita torrentera, que situam a la nostra dreta, i que genera el topònim. Perquè quan les parets que ens envolten cauen a plom sobre el camí i l’única sortida possible és per dins el barranc, hi trobam un mur amb una escala de pedra que el travessa d’esquerra a dreta i que ens facilita el trànsit en aquest punt concret de la ruta. Hem superat el pas de l’Escaleta! [1 h 05 min].

El camí de ferradura continua ara pel vessant dret d’una coma no massa llarga, vestida d’un espès alzinar, a través del qual intuïm l’ampli dispositiu de barraques i rotlos de sitja que antigament formaven els ranxos que produïen carbó per a les llars, de Sant Josep fins a Sant Mateu. [1 h 15 min] Arribam a un planiol on els indicadors de fusta ens recorden les dues direccions –Orient/Alaró– d’aquest itinerari de la Ruta de Pedra en Sec. Abandonam per l’esquerra aquesta variant del GR-221 i enllaçam una altra que ens duu a voltar per baix la Talaia de Cals Reis i ens acostarà al pas de l’Estaló, el següent punt important de l’itinerari.

Passam un collet [1 h 25 min] on trobam una balconada natural sobre la vall d’Orient, a l’altura de Son Bernadàs Vell, i tot seguit començam a descendir en direcció al llogaret bunyolí. La baixada és ràpida, el camí és clar i, tot plegat, no suposa cap problema. [1 h 40 min] Deixam a la dreta la barrera de ferro que, si la creuàssim, ens trauria cap als horts de Cals Reis i Orient, i continuam tot dret en direcció a l’Estaló. Després d’un primer revolt trobam una bifurcació, prenem el camí de la dreta (sud-oest) que ens acostarà al pas, on arribam en un quart d’hora [1 h 55 min]. El pas de l’Estaló, situat a 570 m d’altitud, és una bretxa artificial a la roca feta amb barrobins. A la part de l’esquerra, es destria amb dificultat la data de 1905. La vista de la vall d’Orient i dels muradals rocosos de la serra d’Alfàbia, el pas de na Maria i els voltants del puig de Lofra és espectacular.

“El pas de l’Estaló i tota la contrada que l’envolta, fins a la partió amb el terme d’Alaró, configuren l’anomenada Comuneta de Sant Jordi, o d’Orient, posteriorment dita Comuneta de Cals Reis, quan s’integra dins aquesta possessió com a propietat privada. La propietat de la Comuneta era de l’oratori i, en general, com en els concerts de comuna, dels habitants d’Orient, els quals elegien cada certs anys un obrer perquè, en nom seu, l’administràs.” (Fons documental, fitxa 04. Gaspar Valero, 02-12-2018).

Cases del Rafal

Travessam el pas; a la dreta ens queda el camí del Freu i Santa Maria per la vall de Coanegra, i continuam dret (sud) per un camí estret i a estones poc clar, però ben fitat, que ens durà cap a les cases del Rafal per un alzinar ben atapeït, entre la mola de Lluc i el puig del Rafal. [2 h 10 min] Passam un collet i una paret seca que, poc més o manco, se situen sobre la partió dels termes de Bunyola i Alaró. El camí baixa un poc, frega la sortida de la coma dels Bous i remunta suaument cap a un conjunt de tanques i sementers que ens anuncien que ja som al Rafal [2 h 40 min].

Sortim a una pista de terra que seguim en direcció a Alaró, mentre deixam a la dreta les cases del Rafal. [2 h 50 min] Passam un collet i començam a voltar la Galera, a la nostra dreta, amb la mola de la Bastida de front. Entre aquestes dues muntanyes es forma un coll, senyat amb la paret que separa les Rotes dels Frares i la Bastida. Gairebé als peus dels penyals on s’ubica el jaciment d’aquesta antiga fortalesa tardoromana, sortim de la pista per la dreta fins a un coll de caçador, [3 h 00 min] travessam la paret i enganxam el vell camí de carro que unia Alaró i el Rafal per la Bastida. Descendim cap a Los Damunt i aviat som a la tanca de ferro que encercla la font de la Bastida [3 h 15 min]. Tot seguit arribam a l’antiga planta embotelladora [3 h 35 min]; a l’esquerra del portell principal, sempre tancat, trobam un portellet sense barrera que ens permet passar al bosquet veí i, d’aquí, sortir al camí de Son Borràs, que ja no deixarem fins al final [3 h 45 min].

@Fita_a_Fita