Caragoler de Femenia, el puig dels avencs o l’engolidor de la Serra

PalmaEn aquesta ruta ens acostarem a uns dels avencs més espectaculars de la serra de Tramuntana. Es tracta d’un pou natural de 120 metres de fondària, situat al vessant septentrional del puig Caragoler de Femenia. Va ser explorat per primera vegada a final de 1970 per membres del Grup Espeleològic Est a partir de les informacions subministrades per qui aleshores era l’amo de Femenia Vell. El mateix qui els regalà la següent i reveladora glosa: “Mal trobassis un ribàs/com s’Avenc de Femenia,/que si hi peguen es migdia,/es vespre no són a baix”.

Situam l’inici d’aquest itinerari en el portell de les possessions de Femenia Nou i Vell, ubicat en el km 12,2 de la Ma-10 (carretera de la serra de Tramuntana), cent metres abans de l’indicador del coll de Femenia (515 m). Recordau que la pràctica totalitat de rutes publicades transiten per finques privades; com sempre, hem de ser acuradament respectuosos amb l’entorn.

La ruta

[00 min] Ens posam en marxa des del mateix portell de Femenia Nou i Vell; a l’esquerra, hi trobam un botador de fusta que ens permetrà passar la tanca i avançar per un camí de terra que condueix fins al pla de l’Argilota, per on farem la tornada. Mentre caminam, a la nostra esquena identificam ràpidament (sud-est) la robusta figura del puig Tomir i més cap a la dreta (sud-oest), el puig de Maçanella –segons la grafia proposada pel Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears– i el Puig Major.

Poc abans de l’entrada a Femenia Nou, passam un portell sense barrera [10 min], travessat per sota per un torrentó que creua el camí i que baixa dels costers meridionals del massís del Caragoler de Femenia. Voltam a l’esquerra, deixam el camí i continuam avançant per un tirany paral·lel a una paret seca que ens guiarà tot el temps (oest). Trobam fites i alguna marca de pintura vermella que ens ajuden a orientar les nostres passes. Sense perdre la referència de l’esmentada paret, trobam un pas estret entre aquesta, a la nostra esquerra, i un penyalot situat a la dreta, on s’ubica un portell petit sense barrera [20 min]. Pocs metres després, trobam el torrentó abans indicat; just aquí giram a la dreta i iniciam l’ascens al puig Ciuró. Trobam fites i marques de pintura vermella que ens dirigeixen (nord/nord-est) cap al nostre primer objectiu.

Les primeres passes són complicades, pel rost del pendent; però ràpidament se suavitza i albiram el puig Ciuró, amb la seva característica forma, fàcilment identificable. [40 min] El darrer tram abans del cim és un comellar tancat als peus dels penyals d’aquest curiós puget, al final del qual assolim un collet [50 min] des del qual ja gaudim d’una primera i gran panoràmica del massís del Caragoler de Femenia. Ara, des d’aquest punt, giram a la dreta i ens dirigim fins una balma petita als peus del cim. A l’esquerra hi trobam un passet, fàcil, que ens conduirà per l’esquena rocosa del puig Ciuró fins a la fita cimera (801 m) [55 min].

La continuació de la ruta la tenim en el collet que hem assolit abans del cim. Ens hi dirigim [1 h 00 min], deixam a l’esquerra el comellar de pujada i continuam tot dret carenejant, seguint les fites que ens marquen de manera clara la direcció (oest). Es tracta d’un terreny rocallós, a trams un poc incòmode, que transita entre carritxeres i aritges, sec i inhòspit, però que ens fa sentir la naturalesa més salvatge de la serra de Tramuntana.

Arribam a un planiol molt evident [1 h 15 min], des del qual intuïm el Caragoler a la nostra dreta, cap al nord-oest. Ens desplaçam en aquesta direcció, seguint les fites, i aviat ens situam en una mena de planiol/collet des del qual ja veim la fita de cim. Amb dues grapades ens situarem dalt del puig Caragoler de Femenia (922 m) [1 h 40 min]. Després de gaudir de les extenses i meravelloses panoràmiques de la Serra, de la badia de Pollença i de tot el litoral nord del municipi d’Escorca, toca descendir.

Per a la baixada al pla de l’Argilota ens hem d’armar de paciència i seny. Entre el cim del Caragoler i una barraca que tenim a la dreta, s’obre un comellar molt evident. Ens hi dirigim i iniciam el descens, fita a fita. Entram dins un terreny rost i pedregós, amb trams de desgrimpada fàcils, on les fites són essencials per no perdre passa i avançar amb seguretat. Gairebé quan som a punt d’assolir un planiol molt evident que tenim als nostres peus, al final de la canal, a la dreta ens queda l’espectacular i vertiginós avenc de Femenia. 

Avenc de Femenia

Decidim acostar-nos-hi i guaitar dins el fondal insondable d’aquest engolidor de 120 metres de profunditat. “L’espectacularitat de la boca d’aquest gran avenc fa que des de sempre hagi estat ben conegut a tota la contrada i que formi part dels escenaris descrits a Les llegendes de les terres de Lluc. Un dels episodis recollits per Gabriel Janer Manila relata com una bruixa que estava gelosa d’una bella esclava del senyor moro de Mossa feu desaparèixer les aigües de la possessió dins el famós avencarro” (Toponímia Mallorca). A l’avenc de Femenia es va fer un primer descens poc abans de Nadal de 1970, i un segon descens el dia 26, que és quan feren la topografia. Els pioners foren: Joaquín Ginés Gracia, Àngel Ginés Gracia, Juan José Egozcue i alguns altres companys del Grup Espeleològic Est, gràcies a les informacions subministrades per qui aleshores era l’amo de Femenia Vell (Aires de la serra mallorquina).

Arribats al replà abans indicat [2 h 05 min], xapat per un turonet, ens decantam per la seva esquerra (nord-oest/nord) i seguim unes fites que, en una escalonada natural, un poc envitricollada, ens durà fins al pas del pla de s’Argilota [2 h 20 min]. D’un temps ençà està equipat amb una corda que permet assegurar amb les mans les passes que feim per un esglaó curt però complicat. Als seus peus, un tirany molt clar ens dirigeix fins al pla [2 h 15 min], un sementer constantment llaurat i que antigament constituïa una extensa rota, amb una barraca en un dels extrems.

Un cop assolit el pla de s’Argilota, voltam a la dreta (nord-est) i ens dirigim cap al coll Ciuró [2 h 30 min]. Primer haurem de botar una tanca de ferro per l’esquerra del portell cap on ens ha dut el camí. A partir d’aquí s’inicia una pista de terra, oberta amb cullera fa prop de trenta anys, que ja no deixarem fins a arribar a la carretera. Primer passarem per la font d’en Quelota [2 h 40 min] i, després, per les cases de Femenia Vell [2 h 55 min]. Tot seguit, ens vindrà Femenia Nou [3 h 00 min] i el portell sense barrera pel qual hem passat a l’inici de la ruta, on tancam el circuit. Ara tot just ens queda un tram curt fins a la carretera, final de ruta [3 h 10 min].u

@Fita_a_Fita