BARÇA

Vestit de gala per impressionar a Europa

El Barça torna al Giuseppe Meazza amb el repte d’enllestir la feina a la fase de grups per la via ràpida, amb Messi amb opcions de jugar

Concentrat, Lionel Messi arribava a l’aeroport de Malpensa ben arreglat, amb el vestit d’etiqueta dels desplaçaments europeus del Barça. El rebia el vent tan fred que sempre baixa dels Alps, hores abans d’un partit en què el Barça podria certificar la primera posició del grup si aconsegueix plantar la seva bandera al mig de la gespa del Giuseppe Meazza contra l’Inter (21 h / Movistar Champions). La presència o l’absència de Messi omplia hores de conversa als restaurants i bars que diferents generacions d’immigrants han anat obrint a prop de l’estadi milanès. Restaurants sards, napolitans, pakistanesos, colombians. En tots la gent feia juguesques sobre si Messi jugaria. Els aficionats de l’Inter, pregant perquè sigui baixa; els del Milan, encomanant al jugador argentí els seus somnis de veure derrotat l’etern rival.

Lionel Messi podria jugar contra l’Inter, uns quants dies abans del previst, i ahir ja es va entrenar a San Siro a mesura que anava caient la boira que sempre fa acte de presència les nits de tardor i hivern a Milà. L’argentí, quan va fer-se mal contra el Sevilla, va explicar als seus amics que volia ser al Meazza, i hi serà. En l’entrenament previ, envoltat de la seva guàrdia pretoriana formada per Luis Suárez i Arturo Vidal, se’l va veure molt rialler i bromista, com si el fet de tornar a la Champions fos engrescador. Ara caldrà veure quants minuts juga en un partit que podria certificar que el Barça ja és als vuitens de final, amb menys patiments dels previstos malgrat el nivell dels rivals del grup. La pressió, de fet, la té l’Inter, no pas del Barça. “A vegades sembla que ja estem classificats per als vuitens de final, i encara ens tocarà patir. Espero un Inter molt agressiu, l’Inter al qual hem vist aconseguir bons resultats a la lliga italiana, jugant bé”, advertia Ernesto Valverde, que va defensar el joc de Coutinho i va deixar clar que “cada cop que entra en joc ens aposta coses positives”. El paper de jugadors com Coutinho, de fet, és diferent si Messi pot jugar. Tot gira al voltant de Messi, que té records dolorosos de San Siro, on el Barça sol patir, ja sigui per enfrontar-se als dimonis del Milan o a les bogeries de l’Inter.

De fet, el Barça no guanya a San Siro contra l’Inter des del 1959, quan va derrotar els neroazzurri en la tornada dels quarts de final de la Copa de Fires (2-4). Al Milan l’ha derrotat tres cops, el 1959, el 2006 i el 2011. Però també hi ha perdut quatre vegades, algunes patint molt. Mai és fàcil jugar al Meazza, i més contra aquest Inter que Valverde va omplir d’elogis. “Intentarem aturar Icardi amb el nostre joc, però suposo que l’Inter farà el mateix, aturar els nostres jugadors amb el seu joc. La clau està en qui serà el dominador del joc”, deia el tècnic, referint-se a Mauro Icardi, l’encarregat de mantenir viu el romanç entre l’Inter i els jugadors argentins, una relació més solida que molts matrimonis.

Icardi, que va passar per la Masia compartint pis amb un Sergi Roberto que ahir recordava, amb humor, que el davanter tenia una iguana a l’habitació, lidera un Inter que amb Luciano Spalletti a la banqueta intenta evolucionar, abandonant el vell estil defensiu propi del club per explorar camins ofensius i buscar el control de la pilota. “Quan es parla del Barça, es parla del nivell més alt de dificultat que hi pot haver en el joc; és el rival més difícil del món del futbol. Tenen tanta habilitat que no necessiten preparar la manera com funcionen. És una cosa que fa temps que intentem fer. Crec que hem de seguir els passos del Barça; m’agradaria que el meu equip adquirís una mentalitat similar a la del Barça. Això vol dir treballar una mica més ràpid per assegurar i aconseguir els objectius”, deia Spalletti a la ciutat esportiva del club, més a prop de Suïssa que del centre de Milà. L’Inter creix ara que té un president xinès de tot just 26 anys, canviant de pell com les serps. En un club que té una serp com a mascota, ja va bé. I és que jugar a San Siro mai és còmode, amb un estadi que sembla una fortalesa, amb un ambient hostil, fred, embussos per arribar i jugadors molt durs. Al Meazza només hi guanyen els equips grans.

Per fer-ho, el Barça podria seguir apostant pel full de ruta que va començar a Wembley, amb Arthur al mig del camp, i amb el dubte de Messi, per descomptat. Un dels reptes també serà defensar millor, perquè la xifra de gols rebuts és sorprenentment alta. “Es treballa per marcar gols, per guanyar, i fer-ho significa un risc en la parcel·la defensiva, com sempre ha passat al Barça. Clarament, la idea és tenir mecanismes per no rebre gols, però aquesta temporada estem una mica pitjor en aquest sentit. Cal millorar, però l’important sobretot és guanyar els partits”, va admetre Valverde.

Al centre del camp, Ernesto Valverde podria apostar pel múscul i donar minuts a Arturo Vidal, en una de les possibles novetats si decideix trencar el sistema que va funcionar contra el Madrid i l’Inter al Camp Nou però no pas a Vallecas. La facilitat del Rayo per trobar espais entre línies va ser una senyal d’avís per a un equip que sol jugar en escenaris grans aquesta temporada. “Sempre cal millorar coses, però estem preparats per a aquest partit. Sabem en quins aspectes del joc no vam estar encertats a Vallecas”, admetia Sergi Roberto, que s’ha convertit en el gran soci de Luis Suárez aquestes setmanes en què Messi mirava els partits des de la primera fila de la graderia del Camp Nou, tot esperant un retorn que podria arribar en un dels estadis amb més història del futbol mundial. Des del 1926 -quan la família Pirelli, llavors propietària del Milan, va decidir aixecar un estadi modern en una zona aleshores verda- el barri de San Siro ha vist com s’hi juguen Mundials de futbol, finals de Champions i com els seus dos clubs, en algun moment, regnen al vell continent. Milà té dos clubs campions continentals, fet que no poden dir a Londres, Madrid, Lisboa, Berlín i París.

El Meazza és un escenari per enviar un avís a navegants, per deixar clar que el Barça camina amb pas ferm. Ahir l’ambient era de dia especial, amb més directius que mai aquesta temporada en el vol oficial, amb reunions entre treballadors dels clubs, ja que l’Inter està creixent ràpid des de l’arribada del grup empresarial de Suning, familiars de jugadors i més periodistes que altres cops. I vestit de curt, amb guants i malles contra el fred, un Barça de gala que estarà pendent de veure si recupera Messi per classificar-se quan encara queden dos partits per jugar. L’Inter, però, també podria classificar-se si guanya i el PSV empata a Wembley contra el Tottenham.

El retorn de Nainggolan

Els neroazzurri recuperen jugadors importants com Nainggolan, que va jugar els últims minuts de l’última golejada contra el Genoa després d’estar dues setmanes de baixa per un esquinç al turmell esquerre. Spalletti apostarà per un 4-3-3 amb el croat Sime Vrsaljko, l’eslovac Milan Skriniar, el brasiler Joao Miranda i Asamoah, que formaran la línia defensiva per davant del porter eslovè Samir Handanovic. Vecino i Marcelo Brozovic sortiran de titulars i podrien estar acompanyats pel Ninja Nainggolan, amb Perisic, Politano i Icardi en atac. Un Inter alegre i elèctric que vol demostrar per quina raó l’himne del club diu que l’Inter està boig. El Barça, en canvi, hi posarà seny, vestit de gala per a les nits especials.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF