Publicitat
Publicitat

ADÉU A PRIMERA

El Mallorca reviu la tragèdia

El club viu el setè descens a Segona i tanca l'etapa més gloriosa, amb 16 temporades a Primera

La tragèdia del descens s'ha consumat. El Mallorca i la seva afició han reviscut, després de setze temporades a l'elit, un dels capítols més dramàtics i amargs que es poden viure en el món del futbol: la pèrdua del privilegi de formar a la llista dels equips de Primera Divisió. Una temporada marcada pels despropòsits en el terreny esportiu i els enfrontaments, tant als despatxos com a la graderia, ha desembocat en el setè descens a Segona Divisió dels 97 anys història de la institució vermella.

L'equip, sense ànima ni personalitat, ha patit d'un mal defensiu crònic que l'ha portat a acumular els pitjors registres defensius de la seva història (72 gols en contra). Aquests grillons han impedit al quadre dirigit tant per Joaquín Caparrós com per Gregorio Manzano poder córrer cap a la salvació. D'aquesta manera, el Mallorca disputarà la seva 32a campanya a la divisió de plata del futbol espanyol. 27 han estat les lligues en les quals s'ha enfrontat amb els millors.

Les darreres llàgrimes que els ulls mallorquinistes vessaren per un descens es remunten al curs 1991/92, quan les victòries només valien dos punts i els positius i negatius assenyalaven la trajectòria d'un equip a la classificació. Va ser una temporada caòtica en què els problemes tant al vestidor com a la planta noble, amb la dimissió de Miquel Contestí com a president, determinaren el camí cap al desastre.

Serra Ferrer, l'entrenador

Llorenç Serra Ferrer era l'entrenador d'un equip que una campanya abans havia assolit el major èxit de la seva existència, la final de la Copa del Rei que perdé davant l'Atlètic de Madrid. Les tensions entre el tècnic i diversos jugadors, una de les causes principals del desastre, ja quedaren paleses en les primeres jornades. Com a mostra, l'epíleg que visqué a l'entitat un dels millors porters que ha defensat la porteria del club. El marroquí Ezaqui Badou, un dels jugadors més carismàtics i prestigiosos que han vestit la camiseta vermella, rescindí el seu contracte per desavinences amb el tècnic després de cinc temporades defensant la porteria vermella.

Als despatxos, el caos es va apoderar de l'entitat amb la dimissió de Contestí i l'arribada a la presidència de Pau Llabrés. Els reforços que varen arribar en el mercat d'hivern (Stelea, Stosic, Milojevic i Pinilla) no varen aconseguir variar la dinàmica d'un conjunt que finalitzà la Lliga en darrera posició amb tan sols 27 punts.

El descens va posar punt final als tres cursos consecutius que el conjunt del Lluís Sitjar havia aconseguit encadenar a la màxima categoria del futbol estatal. Aquest període, juntament amb el que s'encadenà del 1960 al 1963, fou el lapse de temps més extens que l'equip es va mantenir entre la noblesa de la pilota fins al que ha protagonitzat les darreres 16 temporades. El Mallorca era un conjunt dels que s'anomenen ascensor. Combinava estades d'una o dues campanyes a la màxima categoria amb penitències a Segona Divisió.

Un equip ascensor

Així, l'any 1988, després de dos cursos a Primera, tornà a veure com s'obrien les portes d'un ascensor que el retornaria a la segona planta del futbol de l'Estat. És difícil fer-se una idea del que succeí perquè el Mallorca abandonàs el seu estatus privilegiat a Primera, ja que una temporada abans havia aconseguit el que era, fins aquell moment, la seva millor classificació històrica, amb una sisena posició que li concedí l'oportunitat de jugar el play-off pel títol. Es mantingué el gruix del planter, i Llorenç Serra Ferrer continuava dirigint l'equip. Potser recórrer a una de la frases més mítiques del món del futbol pronunciada pel serbi Vujadin Boskov en la dècada dels 60 dóna una sortida als misteris que ennegreixen la comprensió del descens. "Futbol és futbol". El tècnic pobler renuncià al càrrec a la 25a jornada i el francès Lucien Müller n'agafà el relleu però sense poder variar el rumb d'un conjunt que acabaria naufragant amb resultats tan escandalosos com el que patí al Vicente Calderón (7-0) i després d'una promoció de descens que perdé davant l'Oviedo.

Després de tretze temporades deambulant per la Segona, la Segona Divisió B i Tercera, el Mallorca tornà a militar a la màxima categoria el curs 1983/84. Koldo Aguirre fou el substitut de l'artífex de l'ascens, Lucien Müller. L'exjugador de l'Athletic Club no finalitzà la temporada, i després que Serra Ferrer (tècnic del filial) es fes càrrec de l'equip de manera interina durant una jornada, el francès Marcel Domingo tampoc no fou capaç de convertir la il·lusió del seu president, Miquel Contestí, en realitat. En una Lliga de 18 equips, el Mallorca quedà a la dessetena posició amb el pírric balanç de tres victòries, quinze empats i 16 derrotes.

Els tres descensos que manquen per completar la panoràmica es produïren les campanyes 1962/63, 1965/66 i 1969/70. El primer va ser el final de la primera experiència del club a la màxima categoria, la qual va perdurar durant tres cursos (1960-63).

Tornar en una temporada

Ara, la Societat Anònima Esportiva enceta un nou període, una etapa que es pretén curta perquè l'objectiu principal és recuperar la condició de privilegi que atorga la Primera Divisió amb una operació retorn que, des del club, es lluitarà perquè arribi en un sol curs. El Mallorca ha abandonat la seva condició d'equip ascensor i per això el retorn a Primera Divisió s'ha convertit en una obligació per intentar satisfer la soferta afició mallorquinista.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF