DES DE LA CASTELLANA

Futbol-ficció

Després d’una temporada en blanc, el Madrid pot caure al març a la Champions

Deixeu-me fer un exercici de futbol-ficció que és possible fer avui i és probable que diumenge sigui una realitat. O no. El Madrid ve d’una temporada en blanc, sense guanyar cap dels tres títols més importants a què aspirava. Va ser eliminat i golejat per l’Ajax al Bernabéu en la màxima competició europea i superat en Lliga àmpliament pel Barça, que també va ser qui el va eliminar a les semifinals de Copa.

Aquesta temporada començaven novament il·lusionats i amb la tornada a la banqueta del seu heroi Zinedine Zidane. Això sí, sense Cristiano Ronaldo i sense ser capaços de fitxar cap relleu golejador de garanties. Però les coses no els estan anant com s’esperaven. A la Copa, la Reial Societat els va fer ensenyar les vergonyes al mateix Santiago Bernabéu, on arribaven eufòrics després de guanyar la Supercopa espanyola a l'Aràbia Saudita. I des de llavors, tot ha anat malament. Pèrdua de liderat i derrota a casa a l’anada de Champions.

I aquí és on ve la meva proposta de futbol-ficció. Després d’una temporada en blanc, al mes de març poden quedar eliminats de la Champions i a cinc punts d’un dels Barça líder més febles dels últims anys. Però perquè passi això, els blaugranes no poden fallar diumenge. No val a especular ni a pensar que l’empat és bo. Se’ls ha de donar el toc de gràcia i enfonsar-los del tot.

Perquè fa anys que no juguen a res, i s’aguantaven gràcies a un Cristiano Ronaldo que els tapava totes les vergonyes i, no ens en oblidem, a aquella sort encoberta d’ajuda arbitral que sempre els ha caracteritzat. D’acord, el Barça també té Messi, que tapa totes les males decisions d’aquesta directiva i aguanta absolutament tot el club amb les seves assistències i els seus gols, però, com deia aquell, això ara no toca, que estem parlant del Madrid.

Però la desgràcia blanca no només és al terreny de joc. A la sala de premsa han d’aguantar que el seu entrenador digui que Guardiola és el millor del món i s’estengui en elogis cap a ell. Perquè negar les evidències no et porta enlloc. I per molt que la Central Lechera s’hi esforci, Guardiola és el millor a la banqueta i Messi és millor que Cristiano.

Ara bé, el futbol és efímer i imprevisible. I aquests auguris es poden girar com un mitjó si diumenge el Barça perd i a Manchester es produeix una remuntada d’aquelles de portar la Champions a l’ADN blanc. Per això, val més escriure i gaudir del futbol-ficció ara, per si de cas d’aquí uns dies ens hem d’amagar dins d’una cova.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF