Jordi Creus: “Crec que som favorits, i no ens ha de pesar l’etiqueta”

LleidaJordi Creus (Reus, 1981) és l’únic jugador de l’ICG Software Lleida que ha guanyat una Copa de la CERS. Va ser el 2008 amb la samarreta del Tenerife, i deu anys després espera repetir-ho en la fase final de la competició, que es jugarà aquest cap de setmana precisament a Lleida, on l’equip local s’enfrontarà amb el Breganze italià a les semifinals. Després de tres anys amb campions portuguesos, la CERS vol tornar a parlar català.

Com arribeu a la final four?

Des que ens vam classificar hem planificat els entrenaments i els partits per poder-hi arribar en bones condicions. Hem fet una bona rotació de jugadors, no hi ha ningú que hi arribi molt desgastat. Físicament hi arribem bé. El calendari potser ha ajudat una mica i anem en línia ascendent. Ara només falta plantejar bé la semifinal per guanyar i poder passar a la final. Jugar a casa pot ser una pressió extra, et dona aquest plus de responsabilitat i t’obliga a donar una mica més, però l’equip està sobradament preparat per afrontar-ho. Crec que som favorits, i no ens ha de pesar l’etiqueta.

El Breganze és un dels grans d’Itàlia i té grans jugadors, com Ambrosio i Cacau. Quin partit esperes?

Les semifinals de qualsevol competició sempre són complicades. Ells tenen jugadors amb molta experiència que saben jugar aquests partits, mentre que aquí només el César i jo sabem què és jugar una final four. Els germans bessons Roberto i Bruno Di Benedetto només tenen vint anys però ja han jugat partits internacionals amb la selecció francesa, igual que Darío Giménez, que ha jugat mundials amb l’Argentina. Tenim jugadors joves però amb molta experiència i crec que ho podem tirar endavant.

Vas guanyar una Copa de la CERS amb el Tenerife. Què suposaria tornar-la a guanyar?

Fa anys que treballo per lluitar per títols i ara tenim una bona oportunitat. Després de la CERS amb el Tenerife, que ja cau molt lluny, i la Copa del Rei amb el Vendrell, que també va ser meravellós, i després de sortir del Vendrell, que semblava que se’m complicava la cosa i no tenia un rumb definit, poder arribar a una final four em fa moltíssima il·lusió.

Quan vas arribar a l’estiu t’esperaves que us sortís una temporada tan bona com aquesta?

Sabia que hi havia molt bons jugadors i que es podia fer un bon equip. A la Lliga has de ser molt regular i no saps fins a quin punt seràs capaç d’aconseguir aquesta regularitat. Teníem molt clar que volíem entrar a la Copa del Rei i estar entre els nou primers per ser a Europa l’any que ve, i això ho hem aconseguit. A la CERS si tens un bon calendari i un bon sorteig no és gaire complicat arribar a la final four. No ho hem tingut fàcil, però hi hem arribat i tenim la il·lusió per poder-la guanyar.

Aquest any l’equip ha passat de ser un equip reactiu a ser més vertical de cara a porteria. Com ha anat aquest procés?

L’entrenador Albert Folguera ha sabut adaptar-se als jugadors que tenia. Tenim jugadors un pèl anàrquics i molt verticals a porteria que només pensen a atacar, amb un un contra un molt bo, i era molt complicat tallar-los les ales. Hauria sigut molt poc intel·ligent per part del tècnic aplicar un sistema rígid en el qual els jugadors no haurien encaixat bé. Folguera ho ha entès molt bé i hem aconseguit trobar aquesta barreja de ser sòlids en defensa i tenir un pèl de llibertat en atac, ja que tenim jugadors per poder explotar això.

Lluís Tomàs explicava aquests dies en una entrevista a RAC1 que Darío Giménez és el jugador més tècnic que ha vist. Ho comparteixes?

Sí, és un jugador fora de sèrie. En una falta directa és capaç de fer qualsevol cosa, i en un entrenament en un un contra un si ell vol no li prendràs la bola mai. És un virtuós, no havia vist mai una cosa semblant. Tenir-lo a Lleida és un privilegi magnífic i ho hem d’aprofitar per intentar guanyar aquest títol, ja que trobar un jugador així és difícil. És inigualable.