Félix Alonso: “No disputar els play-off d’ascens a l’ACB seria un fracàs”

PalmaFélix Alonso afronta la seva segona temporada com a tècnic de l’Iberojet Palma. Després d’un curs passat en què es va aconseguir la salvació en la darrera jornada de lliga, enguany l’entrenador lleonès es mostra molt optimista i il·lusionat amb el repte d’intentar assolir el somni de l’ascens per primera vegada en la història del club.

Com valorau la planificació de la plantilla?

Hem fitxat les nostres primeres opcions, la qual cosa ens fa estar molt satisfets. No ha estat gens fàcil, hem treballat molt i, per què no dir-ho, hem tingut una mica de sort. M’agrada molt l’equip que hem confeccionat, crec que és un bloc molt equilibrat tan tàcticament com físicament. Hem fet un pas fonamental a l’apartat físic. Però el més important per a mi és que hem fitxat bones persones que han renunciat a contractes millors perquè s’han sentit identificats amb aquest projecte. A més, tenir la plantilla tancada a hores d’ara em permet planificar sabent amb quins jugadors puc comptar i quin estil de joc podem desenvolupar en funció de cadascun d’ells.

Es pot somiar amb l’ascens?

Resulta evident que aquesta és la millor plantilla de la història del club i és normal que les expectatives siguin altes. Es pot somiar amb moltes coses i cadascun és lliure de fer-ho amb el que vulgui. Jo preferesc ser caut, el camí per arribar a l’ACB està ple d’obstacles. En primer lloc hem de donar-li forma a això, convertir els noms que tenim en un equip i això requereix temps. A més, hi haurà grans rivals que cercaran aquest mateix objectiu. L’objectiu real és tenir una línia de regularitat i intentar estar al més amunt possible tota la temporada. Però sempre amb la màxima humilitat i ambició.

Considerau que no ficar-se en els llocs de play-off seria un fracàs?

En condicions normals, sens dubte que seria un fracàs no disputar els play-off d’ascens a l’ACB.

Quin missatge us agradaria enviar a l’afició?

La temporada passada, malgrat les set derrotes consecutives i la mala marxa de l’equip, sempre varen estar al nostre costat. Mai no oblidaré l’última jornada de lliga amb Son Moix ple. Em va emocionar i em va fer sentir orgullós. L’únic que puc dir és que el club ha fet un esforç titànic per tenir aquests jugadors i que tots els membres de l’entitat desprenem il·lusió i força; però, malgrat tot això, sense el seu suport no som res. Jugam per a ells, és així de simple.