BÀSQUET

Eric Surís: “La grandesa és viure el projecte en primera persona del plural”

Entrevista a l'entrenador de l’Spar Citylift Girona

Des de l’arribada d’Eric Surís (Girona, 1982), l’Spar Citylift Girona no ha deixat de créixer. Aquesta és la quarta temporada consecutiva a la banqueta de Fontajau per a una persona identificada, plenament, amb un projecte que ja compta amb dos títols més: la Lliga Catalana i la Supercopa d’Espanya. Candidat a lluitar per la Lliga Femenina Endesa -aquest diumenge rep l’Ensino-, també vol dir-hi la seva a l’Eurolliga.

Quants cops t’han dit que aquesta és la millor plantilla que l’Spar Citylift Girona ha tingut mai?

La veritat és que fa uns quants anys consecutius que ho sento, és molt bon senyal. Això vol dir que el club, en tots els àmbits, s’està fent més gran; perquè si no, no seria possible. Però sempre repeteixo que són sensacions abstractes i subjectives; només el trajecte dirà quin dels equips és el millor. No crec que es tracti de si entra o no entra la pilota, s’haurà de veure com creix l’equip des d’una dinàmica de treball per determinar si ho és o no.

Un bon vestidor hi ajuda.

És importantíssim tenir bones persones. Hem aconseguit mantenir un bloc molt consolidat de gent d’aquí, com la Laia, la Rosó, l’Helena, la Núria... Són jugadores que ens fan mantenir la identitat, una manera de ser i la cultura de l’esforç. Quan tens això, pots afrontar les adversitats que vagin sortint. Ara hem tingut un sotrac fort, amb la lesió de la Núria, per la gravetat i perquè ha arribat de forma inesperada.

Què us defineix?

M’agradaria que ens recordessin com un equip lluitador, que estava unit i s’aixecava davant dels problemes. I també pel compromís, el respecte a l’entitat i als objectius que ens marquem. El nostre estil és clar, a fora de la pista i a la pista. Jugant no especulem, intentem fer un bon bàsquet. Volem divertir-nos i qui ens mira no s’avorreix.

Ser un equip guanyador fa que l’exigència canviï?

Al final és la mateixa, perquè ens la posem nosaltres. Per començar, un sempre vol guanyar. I si vols acabar-ho fent, t’has de posar una pressió molt forta en el dia a dia. Sempre s’ha d’estar al màxim nivell, tenim prohibit relaxar-nos.

Hi ha molta feina invisible, darrere d’aquests èxits.

És l’engranatge de moltes parts, el que fa possible que tot funcioni. Tenim gent que treballa de valent els 365 dies de l’any i que cuida tots els detalls. La posada en escena ha de ser perfecta: prevenció i recuperació de lesions, logística de viatges... No és només el que es veu al parquet, hi ha un grup professional increïble. Entendre el nostre projecte ens ajuda, però la grandesa és viure-ho en primera persona del plural. Ens hem de sentir un equip, cadascú en la seva parcel·la i respectant la de l’altre. Així la convivència és molt més satisfactòria.

L’Eurolliga arriba en el moment ideal?

Hem de partir de la base que aquesta competició sempre és benvinguda. Tot just serà el segon cop que el club hi participa. Reconec que és atractiu, és un element que suma. Ens ho mereixem, perquè ens hem esforçat molt per ser-hi. És la cirereta i en gaudirem per mèrits propis. I dic que s’ha de gaudir perquè costa molt, jugar-la. Primer, has de guanyar. I després, has de tenir els recursos, en l’àmbit institucional, per poder fer front al que exigeix.

¿Et vas fer entrenador per temporades com aquesta?

Me’n vaig fer perquè m’agrada el bàsquet i sento passió per aquest esport. Un no s’imagina que tindrà una oportunitat així, quan comença. Amb independència del repte, t’il·lusiona la planificació que prepares. Fa 20 anys que feia les de minibàsquet, i així ho he fet per a totes les categories en què he passat, a escala catalana i estatal. És en l’intent de visualitzar què vols que passi, on hi ha les arrels de voler-ho ser, perquè desitges que tot estigui bé i esperes transmetre la idea correcta a l’equip perquè millori.

El salt competitiu que ha fet la Lliga també és evident.

Cada temporada ha pujat una mica, però en aquesta es nota més. Els equips que pugen de Lliga Femenina 2 tenen un potencial més elevat, amb pressupostos més alts. Teòricament arribaven equips modestos, i ara no ho podem considerar de la mateixa manera. Crec que la rivalitat que hem mantingut amb el Perfumerías Avenida els últims cursos ha servit per empènyer-nos mútuament, i el creixement global es palpa. Per a l’espectador és un plaer. La massa social també ha fet un salt, i no parlo només de venir a Fontajau els dies de partit important. Al final, si inverteixes recursos per tenir un nivell més alt, la gent et segueix i els resultats acompanyen.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF