El Castellet de la Granja, trescant pel bosc encantat d’Esporles

PalmaEls boscos de la Serra tenen un encant especial. Alzinars, pinars i garrigues d’on brollen tota casta d’històries, contes, rondalles i llegendes, i on s’amaguen éssers increïbles que, tot plegat, fan d’aquests espais naturals i culturals redols màgics que enamoren. Els voltants d’Esporles en són un bon exemple.

En aquest itinerari pujarem dalt del Castellet de la Granja i visitarem l’ermita de Maristel·la, a més del Cor de Jesús, des d’on obtenim una curiosa i enigmàtica imatge del poble. Diuen que el perfil de les dues viles -la Nova i la Vella- s’assembla a un dofí. Ho podeu ben creure! I si no, anau-ho a cercar ruta en mà, perquè no us perdeu.

Si heu vingut amb transport públic, des de la parada del bus TIB (L-200/tib.org), a l’altura del número 53 del carrer Joan Riutort, fem passes amunt i ens dirigim cap a la Casa de la Vila, a la plaça d’Espanya, just davant l’església de Sant Pere (1904-1923), obra de l’arquitecte Gaspar Bennàssar. Es tracta d’un bell edifici d’estil neogòtic, que substituí l’anterior del segle XVIII, aixecat sobre un altre del segle XIII. Finalment, a la mateixa placeta hi trobam l’escultura de Remigia Caubet dedicada a Les Filadores d’Esporles.

La ruta

00’ Des de la plaça de l’Ajuntament ens adreçam cap a la costa de Sant Pere, a l’esquerra de l’església. Som a l’inici del camí del Correu (GR-221 Ruta de Pedra en Sec), dit així pels coves baixos en què els pescadors duien el peix a vendre de Banyalbufar a Esporles. Després d’un primer tram ben costerut, el camí s’aplana a l’altura de Can Dardal, uns sementers que tenim a la dreta. 15’ Just quan el camí inicia el descens cap a la carretera (Ma-100) -pont de la Turbina- veiem a l’esquerra un portell sense barrera, el travessam i seguim el tirany muntanya amunt.

El tirany ens duu coster amunt per dins les terres de la Granja d’Esporles, paral·lels a la partió de Son Tries, a la nostra esquerra, fins a enganxar el camí de carro que per la dreta ens arriba de la font del Rafal. 35’ Un portell sense barrera, que antigament separava els conreus de baix del bosc de muntanya, ens permet continuar guanyant altura còmodament.

Després d’uns revolts empinats del camí, arribam a un replà 45’. A la dreta (nord/nord-oest), tenim el Castellet. Un pas habilitat sobre un marge de sosteniment facilita l’accés a l’esplanada superior d’aquest penyal isolat i ‘màgic’ 50’ que amaga un important i valuós secret. Conten que si el dia de difunts post el sol mires per un dels forats d’aquest rocam -l’únic que deixa passar la darrera claror del dia- veuràs el lloc on s’amaga un important tresor.

Baixam del Castellet i seguim el camí de pujada, però tot d’una voltam a l’esquerra i continuam tot dret. Obviam una nova desviació a la dreta, tot i ser més clara, mantenim l’orientació d’aquest tram de ruta (sud-est). Passam una paret, la partió de Son Tries, i en pocs minuts el tirany s’ajunta amb l’altre que puja per l’esquerra des de l’àrea recreativa de Son Tries 1h00’ . Tombam a la dreta i en deu minuts assolim un replà, a l’esquerra tenim el Cor de Jesús 1h10’. Obra de l’escultor Bartomeu Amorós, el monument va ser erigit a instàncies del rector Mn. Mateu Togores i Maimó el 21 de juliol de 1940. Representa la figura de Crist, amb els braços estesos sobre el poble d’Esporles, en senyal de protecció.

Tornam al nostre camí per continuar la ruta, ara direcció sud-oest. Caminam pel mateix senderó uns 150 metres fins a enganxar el camí de carro que puja de Son Ferrà i que còmodament ens menarà fins a l’ermita de Maristel·la 1h25’. Construïda el 1890 i dedicada a la Mare de Déu del Carme (estela de la mar/Maristel·la), aquest és el punt més alt del nostre itinerari.

L’ermita és una donació de la senyora de Son Ferrà, Margalida Rosselló i Ferrà, als terciaris carmelites de Santa Catalina. Primer s’intal·laren un poc més amunt, a les anomenades Ermites Velles, mentre aixecaven l’edifici actual. La comunitat no fou mai nombrosa i abandonaren el lloc el 1926, on deixaren una aurèola de misteri i mal fat.

Però no podem oblidar que el bosc de Son Ferrà és un redol màgic. Més a munt de l’ermita de Maristel·la, a la partió entre Esporles i Puigpunyent, hi trobam el cim de la Fita del Ram o de na Ferrana (833 m). Entre els penyals que l’envolten s’hi troba la cova dels ermassets, allà on “uns éssers de mitjana estatura, de color verd, molt magres i amb ulls grossos, amb les orelles tres vegades les d’un home, braços llargs i mans allargades amb ungles ben esmolades, cames primes però molt àgils, són els encarregats de custodiar el tresor que hi ha al fons de la cova”.

Per a la tornada a la vila, des de l’ermita de Maristel·la prendrem el mateix camí d’anada i que ja no deixarem fins a arribar vora les cases de Son Ferrà 2h05’. Travessam la carretera pel coll de l’Heura i seguint els indicadors de fusta de la Ruta de Pedra en Sec baixam a Esporles per un comellar que separa la possessió del Rafal de la de Son Pieres, i pel carrer del Rafal entram dins el poble, per darrere la Vila Nova 2h25’.

Una tràgica història d’amor

Molt a prop, a la nostra esquerra, la font de Son Tries. Un altre redol màgic, escenari d’una tràgica història d’amor. Des del carrer del Rafal just hem de travessar pel carrer del Quarter -a la nostra esquerra- fins a la costa de Son Trias; aquí tombam a l’esquerra i recorrem el carrer fins al final; dalt de tot, hi trobam un camí empedrat que puja fins a la font 2h40’. Som a l’escenari d’un amor furtiu, prohibit i perseguit, de la Mallorca musulmana: Jasmina i Albrí; ella, filla d’un ric senyor d’Alcàsser (Son Tries), i ell, fill d’un pobre hortolà d’Alpic (La Granja). La història la podeu llegir al llibre Llegendes i tradicions d’Esporles de Bartomeu Llinàs i Caterina Martí (1996, Lleonard Muntaner Editor).

Des de la mateixa font surt un camí que direcció oest ens durà directament al centre del poble. Un safareig ens abocarà als carrers Mossèn Alcover i Costa i Llobera, que conduiran a prop de l’església i la casa de la vila 3h00’.