Publicitat
Publicitat

GALA DE LES ESTRELLES DEL FUTBOL CATALÀ

Busquets, l'exquisida omnipresència

A Terrassa i Lleida recorden la "maduresa" del pivot de Badia, que rep avui el premi al millor futbolista català

Ser sempre allà on has de ser és dificilíssim. És una virtut, gairebé un do. Un do que tenen tan pocs jugadors que fa imprescindibles els que dominen l'oni el quan. Sergio Busquets és un dels futbolistes que millor interpreten l'espai i el temps en un terreny de joc, i aquesta nit serà el gran protagonista de la segona Gala de les Estrelles que organitza la Federació Catalana de Futbol i que tindrà lloc a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. El migcampista de Badia del Vallès serà premiat com a millor futbolista català del 2012, i culmina així una evolució imparable des de fa anys.

El Barça no el volia, però ha sigut vestit de blaugrana quan ha destapat el seu talent. Ho ha fet al millor equip de la història del club contra centenars de rivals i davant milions de persones, però els que el coneixen des de fa temps presumeixen d'haver gaudit de la seva classe quan era infantil a Lleida o cadet a Terrassa. Ha madurat sobre madur. I ara, encara que sigui enmig d'un clima ensopit a can Barça, recull els fruits.

"Era alt i prim, i una mica aturadet per tenir 12 anys. Però necessitaves una pilota i dos segons per veure que el Sergio tenia alguna cosa especial", recorda Jesús Hernández, que el va dirigir en la seva etapa infantil a la UE Lleida, quan jugava en una posició molt més avançada que l'actual. "És un futbolista que ocupa tot el camp, que té una visió de joc innata. Ell veu claríssim on s'ha de fer el suport i on hi ha l'espai. Sent infantil era espectacular veure com es col·locava, com arribava en el moment just, com calculava la segona jugada. No era un mitjapunta golejador, però sí arribador, de molt de toc".

Hernández, ara desvinculat del futbol, recorda amb orgull aquella generació de futbolistes "d'altíssima qualitat" i reconeix que admirava la disciplina d'aquell petit Busquets que va tenir a les seves ordres. "Era un nano molt intel·ligent, molt atent a les correccions que li fèiem. Treballava molt bé en tots els entrenaments i al camp era capaç de fer el que li demanàvem però, a més, inventar. Això en un nen de 13 o 14 anys té molt de valor".

A Lleida estaven encantats amb ell, però van haver d'acceptar que marxés quan el seu pare, Carles Busquets, va decidir retirar-se professionalment del futbol. Va ser a mitjans d'octubre del 2002 i la família va decidir fer les maletes i tornar a Badia del Vallès. Aconsellat per amics del futbol i per la seva experiència, Busquets pare va inscriure el seu fill al Jabac de Terrassa després que al Barça li tanquessin la porta. El president de l'entitat, Carlos Mota, recorda les instruccions que va rebre de l'exporter: "A veure si m'arregles aquest noi, que és molt tou".

Va arribar amb la temporada començada però aviat es va adaptar a l'equip, tot i venir d'un estil un pèl diferent, jugar amb nois un any més gran que ell, i haver d'endarrerir la seva posició per començar a jugar de migcentre. "Jo deia al seu pare que el seu fill no semblava de Badia. Tècnicament era molt bo, però no posava el peu, era molt tendre. I nosaltres, per guanyar, havíem de suar moltíssim cada partit. Ho va entendre ràpidament, i en poc temps va lluitar com un més de l'equip".

Miquel Ezequiel, el seu entrenador entre els 14 i els 16 anys al Jabac, no es penja cap medalla en la formació d'un futbolista que per ell sol "ja era líder, molt competitiu, molt hàbil en la lectura del joc". Però Mota insisteix que la feina dels seus tècnics va ser clau per fer-lo més agressiu. "Vam ensenyar-li a utilitzar el cos i treure profit de la seva planta -reconeix Ezequiel-. Nosaltres necessitàvem molt de treball sense pilota, aquell sacrifici, aquella capacitat de lluita constant, i ell ens ho va donar durant tota la temporada tot i ser un any més petit que tots".

El Largo, com li deien a Terrassa, va desafiar el seu físic esquifit i aparentment feble, i es va convertir en un fix al Jabac. Va fer de les seves cames infinites un recurs magistral per robar pilotes i ofegar els rivals, i va tirar d'habilitat per anticipar-se al joc. "Sempre arribava a totes les jugades, posava el peu i ho tallava tot. És un especialista en la recuperació de la pilota". De fet, a Primera Divisió acumula dades espectaculars: roba moltes més pilotes (7,6 de mitjana) de les que perd (4) i provoca gairebé el doble de faltes (3,9) de les que fa (2,2). Això, sent migcentre, és brutal.

La seva exquisida omnipresència enamorava cada cap de setmana l'aleshores coordinador del Jabac, i ara entrenador del Las Palmas, Sergio Lobera, peça clau en el salt professional de Busquets. El tècnic català va avalar el seu fitxatge pel Barça i, de fet, va ser el seu primer entrenador ja com a juvenil a La Masia, amb l'afortunada coincidència que Pep Guardiola va voler fer les pràctiques d'entrenador en aquell mateix equip. El tècnic que el faria debutar amb el primer equip ja l'havia descobert amb 18 anys. L'any següent Busquets va combinar partits amb el juvenil i l'extingit C, on Lobera ajudava Txetxu Rojo. Quan el club, pel descens del filial, decideix eliminar el tercer equip, Busquets té la sort que assignen Guardiola com a tècnic del B, i Pep confia en ell. "Són detalls crucials que haurien pogut dibuixar la història diferent -rememora Carlos Mota-. Lobera va insistir molt per convèncer el Barça, que no veia clar el seu fitxatge perquè feia poca pinta de jugador. Quan ens trobem amb l'Albert Benaiges [excoordinador del futbol base blaugrana], encara riem de pensar que a La Masia van estar a punt de descartar-lo".

A l'ombra dels focus que enlluernen el talent que l'envolta, Sergio Busquets s'ha convertit en peça imprescindible del Barça i la selecció espanyola a base de lliçons diàries de disciplina, competitivitat i senzillesa. Ni tan sols el sotrac de joc en què s'ha endinsat l'equip li ha tret protagonisme i, fins i tot, l'hi està ampliant, reclamant-li més cames, més peus per frenar la sagnia de contraatacs que en tres partits han ferit -i greument- el Barça. Rebre un premi individual avui és un consol que satisfarà poc Sergio Busquets, un futbolista generós, competitiu i terriblement humil. Avui a la Gala de les Estrelles del futbol català canviarà la feina fosca per brillar sense discreció dalt d'un podi.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF