Biel Gomila Jaume: “Els Jocs Escolars són de les coses que més he gaudit en aquesta vida”

PalmaBiel Gomila Jaume és un mestre que ha dedicat tota la seva vida a l’esport en diferents àmbits i la casualitat ha volgut que avui mateix compleixi 70 anys. Ho celebrarà amb la família, però dia 20 de març rebrà al Consolat de Mar el Cornelius Atticus, que és la màxima distinció que atorga el Govern balear a un esportista, promotor o dirigent. Gomila va començar a fer feina de mestre a només 18 anys, fins al 2011, moment en el qual es va jubilar. “He rebut més de 200 felicitacions i m’emociona veure que la gent em dona l’enhorabona”, explica Gomila al bar Can Xorri, un dels seus racons preferits. Biel Gomila és passat i present. Un mestre d’escola i un amant de l’esport que cantava les cançons de Joan Manuel Serrat, del Duo Dinámico i, sobretot, dels Javaloya. Un montuïrer que rebrà l’homenatge del Govern balear a tota una trajectòria que recorda l’atleta Cornelius Atticus, el qual va ser el primer esportista de nom conegut de les Illes Balears.

Què té d’especial aquest bar?

[Riu] Podríem haver quedat en una altra banda, però aquí és on festejava amb la dona quan ens vàrem conèixer, a l’edat de 15 anys.

Com vàreu rebre la notícia del premi Cornelius Atticus?

Dimecres em va cridar la consellera Fanny Tur. Eren les tres i ho vaig rebre amb el plat a taula i molta satisfacció. Al marge que hagi estat jo un dels guanyadors, m’agrada que es reconeguin totes les persones que fan feina per l’esport base, en la majoria dels casos de manera totalment desinteressada.

Qui és Biel Gomila?

Som un montuïrer que va començar la professió de mestre d’escola quan tenia 18 anys. Però, des del caire de mestre, he dedicat tota la vida a l’esport, tant en horari escolar com extraescolar, i he col·laborat com a coordinador i redactor en diferents mitjans de comunicació, tant en premsa escrita com a la ràdio. També vaig ser responsable dels Jocs Escolars des del 1973 fins al 1993, i som un dels organitzadors del Torneig de la Llum, que es disputa a Mallorca des de fa 46 anys.

El seu currículum no acaba mai. Jugà a futbol fins als 24 anys, però després ha publicat llibres d’història de l’equip del seu poble, ha fet ponències, ha promocionat i organitzat diferents esports com bàsquet, vòlei, handbol, escacs, el joc de matar, estirar corda... al llarg de 30 cursos escolars.

Estic molt orgullós de la feina perquè vàrem ser capaços d’integrar a la comarca que llavors es deia Montuïri els pobles de la comarca del Llevant. Puc dir que els Jocs Escolars és de les coses de les quals més he gaudit en aquesta vida.

Heu hagut de fer gaires sacrificis?

Tota la vida he estat un apassionat de l’esport base, lluny de l’elit, i els sacrificis que he hagut de fer m’han compensat i m’han realitzat com a persona.

Destacau els Jocs Escolars. Jugàveu gaire quan éreu petit?

Els meus pares tenien una farinera i jo era el quart de cinc germans: en Joan, en Tomeu, en Toni (al cel sia), jo i la meva germana Antònia. No jugava amb ells perquè hi havia massa diferència d’edat, però record que en Joan principalment em contava rondalles i vaig aprendre a estimar-les des de molt petit gràcies als meus germans. A l’escola jugava a futbol, a conillons...

Fora de l’escola fèieu vida a foravila?

Durant un temps els meus pares varen tenir una finca i jo també hi anava, però no és una cosa que m’hagi agradat gaire i record que anàvem amb un carro. El que passa és que els meus pares la varen vendre quan jo tenia 11 anys i no vaig tenir temps per estimar-la gaire.

Parlant d’estimar, com vàreu conèixer la vostra dona?

Al poble era costum que les al·lotes passejassin els dissabtes o diumenges pel carrer i els joves que les volíem conèixer, ens havíem de posar al seu costat per poder-hi xerrar. No ens coneixíem de res i llavors tenia 15 anys, però no n’he coneguda d’altra i fa 46 anys que estam junts.

Biel Gomila recorda la seva joventut quan es veu interromput en un parell d’ocasions per veïns del poble que el feliciten després d’haver estat guardonat amb el Cornelius Atticus.

No sé la quantitat de gent que m’ha felicitat aquests dos dies. Fins i tot gent jove a cada punt del poble... No he fet una altra cosa que rebre l’enhorabona i això és un orgull.

Us heu recordat d’algú en especial? (Gomila atura de parlar perquè s’emociona molt i durant uns segons només sentim repicar les campanes de l’església, com si li volguessin donar temps a recuperar-se)

Això és l’edat. He pensat en moltes coses, perquè són molts d’anys i alguns ja no hi són. Però especialment en totes les persones que fan esport i, sobretot, els que han col·laborat en els Jocs Escolars, en la creació del Torneig de la Llum de futbol i amb la gent de Montuïri.

A què us dedicau ara?

A fer de padrí, perquè tenc tres nets, un dels quals viu a Barcelona. La veritat és que em mantenc actiu perquè practic un dia judo i l’altre pilates. També em dedic a organitzar rutes senderistes, en un grup en el qual tots els organitzadors som cunyats i que es diu Grup Esbart del Pla. No faig de guia, però sí que som l’encarregat d’enviar les convocatòries, apuntar-los a l’autocar, els temes de logística, etc. Algunes vegades també vaig amb un grup que es diu Titines, que fa excursions per tot Mallorca. I quan vaig a Barcelona per veure el meu fill i un net, també acompany un grup d’Olesa de Montserrat.