Ansu Fati il·lumina una mala tarda a Pamplona

BarcelonaEmpat del Barça a Pamplona davant l’Osasuna (2-2) a El Sadar. Els d’Ernesto Valverde arriben a l’aturada de seleccions del setembre amb només quatre punts a la classificació i confirmen el seu inici irregular de competició oficial. Malgrat la sorprenent aparició d’Ansu Fati, el golejador més precoç de la història culer a la Lliga, i els bons minuts d’Arthur Melo, l’equip va pagar cara una pèssima primera part contra un rival molt impetuós i es va deixar igualar després d'un penal inconscient de Gerard Piqué al tram final.

Amb l’absència de Messi, Suárez i Dembélé per lesió, i a falta de tancar d’una vegada per totes el mercat de fitxatges, Valverde va disposar a Pamplona el mateix onze que li va funcionar fa una setmana contra el Betis al Camp Nou (5-2). És a dir, va tornar a donar protagonisme a Rafinha i Carles Pérez al costat de Griezmann en atac i va confirmat el nou rol de Rakitic, suplent per tercera vegada seguida en partit oficial. El lloc habitual del croat el va ocupar Sergi Roberto, mentre que De Jong va caure a l’esquerra d’un Busquets que ja ha recuperat la titularitat després de tastar la banqueta a la primera jornada, a San Mamés.

L’Osasuna va trobar ràpidament el premi a la intensitat que acostuma a imprimir quan juga a casa. Dos anys a Segona no han canviat les tradicions a Pamplona. Així, al minut 7, una pressió alta del conjunt navarrès va donar els seus fruits. Brandon Thomas, un davanter mòbil i paparra, va aprofitar el desconcert defensiu blaugrana per superar De Jong amb un retall i centrar amb precisió per a Roberto Torres, que va engaltar de primeres, sense que cap rival el molestés, contra un Ter Stegen que no va saber reaccionar a temps. Golàs i deliri a El Sadar, un estadi que no viu derrotes locals a la Lliga des de fa un any i quatre mesos. I el Barça, altre cop obligat a remar per redreçar una mala posada en escena. Igual que davant del Betis i l’Athletic Club.

Aquesta vegada, però, la reacció no va arribar fins a la segona part. A la primera, el partit va bategar al ritme de l’Osasuna, que va bloquejar tots els intents de construcció de joc per part culer i va protegir la porteria de Rubén fins al punt de no rebre cap xut en 45 minuts. Amb Griezmann pres de la irrellevància, incòmode entre els centrals Aridane i David García; Rafinha perdut entre línies, i Carles Pérez i Semedo completament intranscendents per la dreta. Abans del descans, només Jordi Alba i De Jong van intentar connectar en alguna ocasió per l’esquerra, tot i que l’holandès, igual que el dia del Betis, va tornar a demostrar que perd qualitats quan ha de despenjar-se a la banda per omplir espais tant en atac com en defensa.

Valverde va sacsejar l’equip amb l’aposta més arriscada i li va sortir bé. Ansu, que va debutar fa set dies com a professional al Camp Nou, va irrompre al partit per empatar-lo amb la primera rematada entre pals del Barça. En dies de Neymar fins a la sopa, l’extrem hispanoguineà va fer bo allò de “La Masia sempre et torna el que li dones” en un tres i no res. S’ha convertit en una notícia antioxidant, en un bri d’esperança per al futbol. Poc després d’entrar al camp per un desafortunat Semedo, es va oferir a l’interior de l’àrea gran i va rematar a la xarxa una centrada perfecta d’un altre jugador de la pedrera amb el do de l’oportunitat, Carles Pérez. Ansu, que amb prou feines aixeca un metre i setanta centímetres, va saltar amb l’ànima i va enviar amb el cap la pilota lluny de l’abast de Rubén. “Déu meu, no pot ser”, li va sortir després de la celebració. Però sí, ja és el golejador a la Lliga més jove de la història del Barça. Per davant de Bojan Krkic. Té 16 anys i 300 dies i juga al juvenil A de Víctor Valdés.

Arthur, per davant de Rakitic

L’entusiasme d’Ansu i l’aparició d’Arthur Melo des de la banqueta van patrocinar els millors minuts del Barça, que es va avançar al marcador gràcies al primer gol oficial del migcampista brasiler, fruit d’una excel·lent pressió de Busquets i De Jong i d’un bon xut creuat. Tot i la millora posicional, sobretot causada per la presència de Melo, poques ocasions van venir després de l’1 a 2. I, com acostuma a passar fora de casa, la mínima renda va fer créixer les il·lusions de l’oponent. Animat des de les graderies, l’Osasuna va avançar la pressió i, després d'un parell d'intents, va provocar una pena màxima claríssima per mans de Piqué. Torres el va transformar, tot confirmant un doblet per salvar un punt de prestigi contra un equip campió que necessita rodatge després d’una pretemporada poc efectiva i que, per descomptat, troba a faltar Leo Messi. Es nota l’absència de l’argentí sobretot en la dificultat a l’hora de decidir en els metres finals, cosa que va acusar Carles Pérez al temps de descompte, quan es va plantar sol davant de Rubén i no va ser capaç de convertir el gol de la victòria. Queda Lliga després de l’aturada i el Barça, si la vol reeditar, farà bé de començar a sumar de tres en tres com més aviat millor.