La visió des de la trinxera: "La desigualtat social és un factor diferencial i l’escola ja no sempre la pot revertir"

PalmaParlam amb tres docents perquè responguin les següents preguntes: 1. Quins són els vostres reptes per al nou curs? 2. Us sentiu valorat com a docent? 3. Quins opinau que són els principals fronts del sistema educatiu balear? 4. Què hi canviaríeu? 5. Creis que el curs anirà millor que l’anterior?

Toni Perelló

Mestre al CEIP Ses Cases Noves

1. Agaf un curs de tres anys i la meva idea és treballar molt els hàbits dels infants, per intentar que siguin tan autònoms com sigui possible. Ara és més necessari que mai, perquè de cada vegada ens arriben amb menys independència, necessiten estar acompanyats per a tot. Els hem d’ajudar a volar.

2. Al meu centre sí, però socialment, no sempre. És molt esgotador veure com molta gent només es queda amb la idea que tenim moltes vacances. Però el que ningú veu és tota la feina que feim i que no és directament amb els alumnes. Currículums densos que canvien, organitzar dinàmiques i pensar en cada alumne. Jo em sent orgullós de ser mestre.

3. En el cas d’Infantil, la irrupció de la tecnologia afecta molt els nostres alumnes. De cada vegada són més dependents de les pantalles. També notam molts més retards en l’adquisició del llenguatge i de rutines. Ara preval molt la filosofia de donar a l’infant allò que vol en cada moment, però cal aplicar el sentit comú. Dins una aula no només hi ha un nin. Tenim 20 alumnes més.

4. Hi ha molts problemes. Una cosa que faria i que crec que seria efectiva és fer cursos amb les famílies, reunions de canvi d’etapa per poder-los explicar com esperam que ens arribin els nins per així treballar millor amb ells. Climatitzar també és urgent. Si tenim infants de tres anys a 32 graus no es pot fer classe.

5. Em prenc cada any com una nova aventura, però la sensació que tenc és de què anirà bé.

Mònica Martín

Mestra al CEIPIESO Pintor Joan Miró

1. Em vull continuar formant, per aprofundir i millorar la meva feina, i així apropar-me a allò que necessiten els nins, conèixer com aprenen i, en funció d’això, ajustar la meva manera de fer. Ara estic fent un curs de teràpia corporal integrativa i de creixement personal. Per estar bé amb els infants, hem d’estar bé nosaltres.

2. No sempre. Crec que hem de fer pedagogia per explicar les nostres funcions i com són de determinants per al futur de l’alumne. És necessari escoltar les famílies i fer-les partícips de la dinàmica educativa. També necessitam més suport polític.

3. Un que per mi és dels més importants és tenir una educació realment inclusiva, com fixa la LOMLOE. El que era una oportunitat, la Conselleria ho ha carregat d’entrebanc i ara estam en crisi. No puc deixar de banda les dificultats per fer excursions pel preu abusiu del transport. Així, per exemple, no podem anar de sortida a la serra de Tramuntana, perquè no podem subvencionar el bus a tots els nins que ho necessiten.

4. Falten espais de conversa, per acordar i escoltar-nos. També actuaria per rebaixar les ràtios, perquè ara a vegades no es respecten. Intervindria per acabar amb les escoles gueto i per crear centres amb diversitat sociodemogràfica.

5. Fa mal de dir. El que sí que sé és que els docents haurem d’estar vigilants per defensar l’escola pública, de qualitat i inclusiva. Més que mai. S’ha demostrat que els polítics no ho fan.

Josep Ramon Cerdà

Assessor al CEP de Calvià

1. Estic en un moment de transició, perquè he agafat una plaça d’assessor al Centre de Professors (CEP) de Calvià, una funció que mai no havia fet. Per jo és un repte veure com millora la formació dels docents, com a premissa bàsica per millorar l’educació. Fins ara havia fet feina amb els alumnes i com a professor. Ara tindré una nova perspectiva.

2. Depèn de l’època i de l’etapa. Però jo crec que sí, tot i que a vegades certes actituds de l’Administració cap a la nostra feina despisten. Fa 20 anys que els docents assumim més funcions de les que ens pertoquen. No hem lluitat prou i ara no podem resistir la pressió que ens arriba.

3. Falta creure en l’educació pública i no privatitza-la, falten recursos econòmics, professors, falta creure en l’educació com un servei públic bàsic per tenir una ciutadania formada en una societat democràtica. Ara com ara, la desigualtat social és un factor diferencial i l’escola ja no sempre la pot revertir.

4. El gran tema en el qual actuaria és en la desigualtat social. No és admissible que hi hagi centres d’elit i d’altres que no. El sistema educatiu actual segrega. La llibertat d’elecció de centres és només l’elecció dels poderosos. També és urgent un plac de xoc per l’escola en català que uneixi tota la classe política, però hi ha una part d’aquesta que vol matar la llengua.

5. El caos que hem vist en la primera setmana del curs, amb els problemes en les adjudicacions a interins, no fan bona espina.