Son Gotleu necessita política social i urbanística, no que li apaguin focs
Córrer i moure efectius cada pic que hi ha un conflicte a Son Gotleu no apaivaga les flames que, per un motiu o un altre, s’acaben d’encendre en una cantonada, en un comerç, en una escala de veïns o a la porta d’una escola. No s’apaga el foc perquè ningú treballa per erradicar el caliu que hi ha a sota. És més, aquesta manera d’anar a aturar els conflictes puntuals dels carrers d’aquesta barriada de Palma, desplaçant-hi no només els cossos de seguretat, sinó també l’atenció dels mitjans i, de retruc, de la resta de la ciutat, de l’illa i, segons el fet, del món, no només no atura res, hi insistim, sinó que reforça i amplifica l’estigmatització del barri i de la gent que l’habita. Viure amb l’estigma de la pobresa, de la droga i de la conflictivitat és més dur que conviure amb la pobresa, la droga i la conflictivitat.
Son Gotleu és el barri més pobre de les Balears, amb una renda per càpita que és quasi la meitat de la mitjana de l’Arxipèlag. La població de la barriada ha crescut de manera més que notòria amb la immigració i també amb una població autòctona que no pot assumir la pujada del preu de l’habitage a la resta de la ciutat i a la Part Forana de Mallorca. Així, instal·lades a Son Gotleu la pobresa, la sobrepoblació, bona part del mercat de la droga i amb un gran problema de degradació i de sobreocupació dels habitatges, la vida al barri es complica notablement.
El problema de Son Gotleu és estructural, ha crescut a força de sumar problemes personals, socials i urbanístics. D’aquí que la solució no és enviar-hi seguretat quan s’agredeix la directora d’un centre educatiu de la barriada, com ha passat amb la del CEIP Gabriel Vallseca. Pot ser una solució puntual, un pegat per a uns dies, però no soluciona ni minva el problema de fons.
Son Gotleu necessita polítiques socials, un pla d’acció en aquest sentit a curt, mitjan i llarg termini. Un pla en el qual, a més, s’ha d’implicar tota la ciutat de Palma i, segurament també, tota l’illa de Mallorca. L’Ajuntament de Palma, el Consell i també el Govern s’hi han de comprometre i posar-hi els recursos necessaris. Així com els han de posar, recursos econòmics i esforços polítics, per prendre decisions urbanístiques, que contribueixin a millorar les condicions de vida de les persones de la barriada, intervenint en la millora dels edificis i en l’espai comú. Només atacant el problema d’arrel començaran a canviar les coses, a poc a poc però de manera ferma. És urgent fer-ho, perquè aquests problemes, si es deixen, fan una viada a explotar i fan molt de mal. Són moltíssimes les vides afectades.
