Els fronts oberts (i els reptes) del curs 2025-2026

PalmaEl curs escolar 2025-2026 comença amb novetats importants. És el cas dels nous currículums educatius, la prohibició dels mòbils i la regulació de les pantalles, entre d’altres. Ara bé, no tot és nou. Hi ha fronts oberts que impacten en la dinàmica dels centres i sobre els quals s’hauria d’intervenir per aconseguir millorar la qualitat educativa i, així, aspirar a millorar els resultats acadèmics i el benestar de les famílies, docents i alumnes. Analitzam els fronts i fixam alguns dels reptes del nou any amb representants de la comunitat educativa.

Més inversió en educació

Enguany, la Conselleria d’Educació gestiona un pressupost de 1.416,5 milions d’euros, un 4,7% més que en el període precedent. Tot i aquest increment, les necessitats del sistema educatiu pel que fa a infraestructures, a climatització, a la manca de docents i a la necessitat de reforçar els centres amb perfils professionals específics requereixen, segons els experts, una major dotació. “Estam en unes xifres que representen el 3,6% del PIB, però s’incompleix una disposició addicional de la Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB), que diu que progressivament s’havia d’anar pujant fins a arribar al 5%”, indica el coordinador del Col·legi Professional de Docents, Antoni Salvà. Segons diu, mentre ha augmentat el suport a l’escola concertada, ha baixat el que es dona a la pública, on es concentren bona part de les dificultats, tant socials com d'infraestructures. Per a Salvà, el repte del nou curs és lluitar per dotar el sistema educatiu dels recursos suficients per atacar els punts dèbils esmentats.

Renovació d’infraestructures

L'agost del 2024 el conseller d’Educació es va comprometre a invertir 600 milions en 10 anys per construir 77 centres nous i reformar i ampliar-ne 218, entre altres mesures. Un any després, s’han iniciat accions, però no sembla possible assolir-ne la fita. En qualsevol cas, durant aquesta dècada encara hi haurà més edificis que quedaran obsolets i presentaran mancances que caldrà atendre. En general, el parc immobiliari educatiu de les Balears és vell i, a més, ha envellit malament, a causa que temps enrere, segons les fonts consultades, es construïa amb pitjors materials i sense una perspectiva a llarg termini. Durant el curs 2025-2026 caldrà veure com s’executa el Pla d’infraestructures, ara sota la direcció de la nova gerent de l’Ibisec, Maria Belén Lloret. És la tercera persona que assumeix el càrrec aquesta legislatura.

La climatització, urgent

El canvi climàtic avança i de cada vegada als centres educatius hi fa més calor. “Comença a ser insuportable a mitjan juny i a vegades s’allarga fins a l’octubre. Hi ha alguns centres privilegiats que tenen ventiladors, però no tots”, assenyala presidenta de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), Joana Maria Mas. “El Pla pilot de climatització, que arribarà a 19 centres, està bé, però és urgent que es faci via a arribar a tots. No tot és obra major. El que s’ha de fer ja és canviar les finestres i posar climatització”, diu. Cal recordar que el conseller d’Educació, Antoni Vera, no es va aventurar a dir en quin termini s’haurien executat les intervencions als 19 centres del Pla. Mentrestant, a les Balears hi ha més de 200 escoles i més de 70 instituts. Bona part tenen alguna deficiència en l’aïllament i la climatització.

Dignificar la funció docent

Falten professionals, un fet que ja compromet la qualitat de l’educació, amb centres que a vegades tenen una baixa i no la poden cobrir perquè no hi ha ningú a les llistes d’interins. Però el problema va més enllà. A les oposicions del 2025 per al cos de mestres només s’ha cobert el 55% de les places, segons les dades del sindicat SIAU.

La situació de Secundària també és preocupant. Les Balears són la comunitat on més places han quedat desertes: el 53,24%, 30 punts més que la mitjana estatal del 23,48%. “Cal fer feina perquè els professors puguin treballar en bones condicions i per dignificar la tasca docent, de la qual tothom opina sense saber”, explica Salvà. “Es necessita reconeixement social, però també apostar per la formació permanent. Els professionals necessiten temps per dissenyar espais d’intervenció adaptats a l’entorn educatiu. I ara, molts no en tenen”, diu.

Atendre la vulnerabilitat

Segons les dades aportades pel Consell Escolar de les Illes Balears, nou de cada deu alumnes amb necessitats educatives deixen els estudis en passar a Batxillerat. És per això que el màxim organisme de representació reclama un increment del personal especialitzat. Cal tenir present, exposa el president del Col·legi, que la majoria dels alumnes nouvinguts tenen necessitats i requereixen una atenció específica, raó per la qual veu imperatiu augmentar el personal de suport. Xavier Ferriol és el president de la federació de famílies de Mallorca (FAPA), però també és Pedagog Terapèutic (PT). “De cada vegada tenim més infants NESE i NEE. Parl amb els docents i em diuen que hi ha més casos de TEA, TDAH… Falten mans per atendre’ls com cal”, diu. “Tot i aquest context, s’ha de respectar el dret dels alumnes a estar a una aula ordinària”, afegeix.

Impulsar l’escola en català

La situació del català a les aules és complicada. Ho constaten els professionals, però també les dades. A les proves IAQSE del curs 2012-2013, el 59% dels alumnes de 4t de Primària varen assolir un nivell adequat. Dotze cursos després (2023-2024) només ho varen fer el 49%. En el cas de 2n d’ESO, la baixada va ser del 64% d’aptes registrat el curs 2016-2017 (darrera edició a l’ESO) al 59% del 2023-2024. “Es necessita un projecte de xoc urgent que desenvolupi en profunditat els plans d’acollida lingüística que preveu la Llei educativa, per fomentar la inclusió de les famílies”, assegura Salvà. “Hi ha centres que segurament ni tan sols compleixen el Decret de mínims, i això Inspecció ho sap i ho haurà de vigilar, com també vigila si els centres hem respectat el dret a triar la llengua a 4t d’Infantil”, afegeix, per la seva banda, la presidenta d’Adipma.

Baixar ràtios, millorar resultats

Que els resultats acadèmics dels alumnes de les Balears, en comparació amb els d’altres comunitats autònomes, no són bons, és una realitat objectiva. Ara bé, les Illes tenen condicionants externs i extrems que són determinants i inclinen la bàscula. Per exemple, la vulnerabilitat de l’alumnat fa que les ràtios per aula, tot i no ser màximes en molts dels casos, dificultin donar una atenció correcta a tothom. “El repte que tenim, un any més, és poder arribar pertot i fer-ho amb els mateixos recursos que en els anys previs”, explica Mas.

Segons indica, ja no és només el nombre d’alumnes per classe, que pot semblar adequat, sinó que hi ha un alt percentatge d’infants amb necessitats, tant amb diagnòstic, com d’altres que venen de països on no han tingut una escolarització continuada. “Si no es rep més suport i no es baixen les ràtios, els resultats acadèmics de cada vegada seran pitjors i serà difícil lluitar per compensar les desigualtats”, sentencia la directora.