Adeu a les oposicions docents? La proposta del MIR educatiu es fa forta

PalmaEs pot determinar si una persona serà un bon docent només perquè ha memoritzat un temari durant mesos? Cada vegada més experts responen que no. En un moment en què les Balears, com països d'arreu d'Europa, afronten una manca creixent de professorat, bona part de les universitats i professionals de l'educació plantegen una reforma de gran abast: canviar la manera com es formen els futurs mestres i professors, perquè aprenguin l'ofici dins les aules, acompanyats per tutors i mentors, abans d'accedir a la funció pública. La proposta, inspirada en el MIR dels metges, fins i tot obre la porta a substituir les oposicions per un any d'inducció professional remunerat i sotmès a una avaluació rigorosa.

La iniciativa pren forma en el document La universitat i la formació inicial del professorat, elaborat pel Grup Palma, i també apareix subtilment recollida al document Illes per un Pacte, embrió de la Llei d'Educació (LEIB). La idea central és clara: si els docents són una peça clau per a la qualitat del sistema educatiu, també s'ha de transformar la manera com se'ls forma i se'ls selecciona. Els impulsors consideren que el model actual, basat en unes oposicions memorístiques, ha quedat desfasat davant una professió cada vegada més complexa i exigent.

El debat arriba en un moment especialment delicat. Les Balears, igual que altres territoris europeus, tenen dificultats per cobrir determinades especialitats. Per al professor de la Facultat d'Educació de la UIB Miquel Oliver, això demostra que el problema va molt més enllà de les oposicions. "La recerca internacional identifica nou causes de l'escassetat de professorat. Si només solucionam els salaris o les ràtios, arreglarem ben poca cosa", adverteix. Segons explica, cal revisar de cap a peus la formació inicial dels docents i la seva incorporació a la professió.

La proposta implica substituir les oposicions per aquest període d'inducció professional semblant al MIR dels metges. Durant un període d'un any, els nous docents farien feina en un centre educatiu amb contracte remunerat, acompanyats per un tutor del mateix centre i un mentor universitari. Al final del procés serien avaluats i només qui demostràs les competències necessàries accediria a la funció pública.

Demostració in vitro

Per als defensors de la reforma, el principal problema del sistema actual és que avalua els aspirants en una situació artificial, basada en un examen i una defensa davant un tribunal, però que no permet saber com actuaran quan hagin de gestionar una aula, coordinar-se amb els companys, treballar amb les famílies o adaptar l'ensenyament a alumnat amb necessitats diverses. Sí que una vegada aprovats, són "funcionaris en pràctiques" durant un any, però la tutorització és prou laxa.

"Les proves actuals només reprodueixen situacions artificials, molt allunyades de la realitat de l'aula. És una demostració in vitro, no el que faràs realment com a docent", sosté Manel Perelló, exdirector del Centre de Formació de Directors (CFIRDE). En la mateixa línia, el coordinador del Col·legi de Docents de les Illes Balears, Antoni Salvà, considera que les oposicions seleccionen "les persones que tenen el temari més preparat en aquell moment", però no necessàriament "els millors professionals". Per això, defensa que l'avaluació per accedir al funcionariat es basi principalment en l'exercici real de la docència i no en un examen puntual.

Una altra de les claus és acostar molt més la universitat a les escoles i instituts. Els impulsors de la proposta defensen que els centres deixin de ser simples espais de pràctiques i assumeixin un paper actiu en la formació dels nous professionals. "Quin metge es negaria a formar futurs metges?", es demana Oliver, convençut que els docents amb experiència també han de ser protagonistes en aquest procés.

L'objectiu no és només formar millor, sinó també evitar que els nous professionals abandonin la docència poc després de començar. "El que feim ara és agafar els docents novells, enviar-los als centres més complicats i deixar-los sols", lamenta Oliver. L'any d'inducció, amb tutors i seguiment continuat, hauria de facilitar una incorporació molt més gradual. Els experts recorden que no es tracta d'una proposta inèdita. En diversos països europeus, com Alemanya, els titulats passen un llarg període de pràctiques tutoritzades abans d'obtenir la certificació definitiva. El pes de la selecció recau en l'avaluació continuada de la feina dins les aules i no en un examen memorístic eliminatori.

Adeu a les oposicions?

Aquest plantejament obre inevitablement el debat sobre el futur de les oposicions. Tant Oliver com Perelló consideren que, si el període d'inducció és prou exigent i culmina amb una avaluació rigorosa, el model actual deixaria de tenir sentit. "Les oposicions haurien de desaparèixer", defensa Oliver. Perelló també aposta per substituir-les per un sistema que valori les competències professionals al llarg del temps i no únicament el rendiment en una prova puntual.

Segons el professor de la UIB, aquest canvi és jurídicament possible si hi ha voluntat política. Recorda que la Conferència Sectorial d'Educació, que reuneix el Ministeri i les comunitats autònomes, podria impulsar una reforma del sistema d'accés a la funció docent. De fet, el secretari d'Ensenyament Públic de l'STEI, Vicenç Garcia, explica que el Ministeri ja ha creat un grup de treball per estudiar possibles canvis.

Garcia en comparteix el diagnòstic i recorda que els actuals temaris de les oposicions "estan absolutament obsolets", però es mostra prudent respecte del MIR docent. "La pregunta és si garantirà millors docents. Necessàriament, no", afirma. També alerta que un model d'aquestes característiques podria afectar l'actual sistema d'interinitats (el faria innecessari) i obligaria a redefinir la manera com els nous professionals s'incorporen als centres.

Una visió semblant expressa el portaveu de l'Assemblea de Docents, Miquel Àngel Ballester, que considera que el debat sobre les oposicions no pot amagar un problema més profund. "Les oposicions són només el final de la canonada. El problema real és molt abans: cada vegada hi ha menys persones disposades a ser docents", afirma. Segons explica, la burocràcia, les ràtios elevades, la conflictivitat a les aules, la pèrdua de poder adquisitiu i la manca de prestigi social dificulten cada vegada més atreure nous professionals.

Malgrat les diferències sobre quin ha de ser el model d'accés a la docència, el consens és de cada vegada més ampli en un aspecte: la professió docent necessita una reforma profunda. El debat ja no és només si cal modificar les oposicions, sinó si té sentit continuar seleccionant els futurs mestres i professors amb un examen memorístic o si ha arribat el moment d'avaluar-los allà on realment es posa a prova la seva competència: dins l'aula.