Les famílies del CEIP Son Pisà no duran els fills a escola en protesta pel docent condemnat per assetjament
El centre registra un 40% d’absència i alerta que la situació ja afecta la convivència escolar
PalmaLes famílies del CEIP Son Pisà han acordat no dur els fills a escola fins a reunir-se amb la Conselleria d'Educació com a mesura de protesta davant la incorporació al centre del docent Miquel Roldán, condemnat per assetjament a menors. La decisió s’ha pres després d’una trobada de la comunitat educativa amb més de 200 famílies, en què els pares i mares han valorat diverses opcions de resposta davant la situació. Durant la reunió, el director del centre ha explicat que aquest mateix dimecres, de manera improvisada, ha faltat un 40% de l'alumnat i els infants que han vingut a classe "estan nerviosos" perquè la situació està afectant la convivència.
El portaveu de FAPA Mallorca, Miquel Àngel Guerrero, ha explicat que aquest dijous s'ha convocat un consell escolar extraordinari per abordar la situació, al qual acudirà l'inspector educatiu de la zona per respondre als dubtes dels interessats, perquè estan "molt alterats". Alguns pares i mares han manifestat la intenció d'esperar als voltants del centre per veure si es pren alguna decisió que pugui posar fi a aquesta situació.
Ara per ara, el docent té plaça confirmada fins dia 28 d’abril, tot i que és molt probable que la baixa de la persona que substitueix s’allargui. La mesura de protesta s’emmarca en una estratègia de pressió que ja es va dur a terme a l’inici de curs al CEIP Maria Antònia Salvà de Son Sardina, al qual el mateix docent havia estat assignat i on les famílies varen protagonitzar una mobilització sostinguda en rebuig a la seva presència. En aquell cas, durant els primers 11 dies de curs no es van fer classes.
La comunitat educativa de Son Pisà considera que la incorporació del Roldán no és un fet aïllat, sinó la continuïtat d’un problema que ja s’ha viscut en altres centres (Son Sardina i abans al CEIP Gabriel Janer Manila) i que no s’ha resolt de manera estructural. En aquest sentit, expressen que el trasllat del docent d’un centre a un altre no és una solució efectiva, sinó una mesura que simplement desplaça el conflicte sense garantir la protecció de l’alumnat ni donar resposta a la preocupació de les famílies.
Per aquest motiu, reclamen a Educació que assumeixi responsabilitats i estableixi mesures clares i definitives que evitin situacions similars en el futur. Insisteixen que la prioritat ha de ser garantir un entorn segur per als infants i que cal revisar el marc normatiu perquè casos com aquest no es puguin repetir dins el sistema educatiu.
Sense inhabilitació
El cas de Miquel Roldán té l’origen en una condemna d’un any de presó per un delicte d’assetjament a un exalumne menor d’edat, sentència confirmada per l’Audiència. Tot i això, el tribunal no va decretar l'inhabilitació per exercir la docència en entendre que els fets no estaven directament vinculats a l’activitat professional, un punt que ha mantingut obert el debat jurídic, educatiu i social sobre els límits de l’exercici docent en aquests supòsits.
En el seu anterior destí, a Son Sardina, la seva incorporació va desencadenar un conflicte de gran intensitat dins la comunitat educativa. Les famílies varen expressar un rebuig frontal a la seva presència a les aules i varen denunciar episodis previs que qualificaven de “molt desagradables”. La tensió va derivar en mobilitzacions sostingudes i en una vaga de famílies que va mantenir els infants fora de l’escola durant onze dies, amb un fort impacte en el funcionament del centre.
Durant aquell episodi, més de 70 associacions de famílies i més de 300 docents van mostrar suport a les famílies afectades. La pressió va dur la Conselleria i els sindicats a plantejar un estudi psiquiàtric per valorar la idoneïtat del docent per fer feina amb menors, però la baixa mèdica en va aturar l’execució i el procediment va quedar finalment sense continuïtat.
Posteriorment, la Conselleria d’Educació va retirar la proposta d’avaluació, fet que va deixar el cas sense mesures preventives específiques més enllà del marc administratiu habitual. Aquesta decisió ha reobert el debat sobre la necessitat de revisar la normativa en situacions de condemnes per delictes vinculats a menors sense inhabilitació judicial expressa. En paral·lel, el cas ha arribat al Parlament, on s’han plantejat iniciatives legislatives per restringir l’exercici docent en determinats supòsits. El debat continua obert i ha convertit el cas Roldán en un punt de fricció entre resolucions judicials, gestió administrativa i pressió social dins el sistema educatiu.