Les famílies acusen el Govern de consolidar un model educatiu "cada vegada més privatitzat"

PalmaLa Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes (FAPA Mallorca) ha aprofitat el balanç del curs escolar per llançar una crítica global a les polítiques educatives del Govern. L'entitat considera que la Conselleria d'Educació ha mantingut una "bona predisposició" al diàleg, però lamenta que aquesta no s'hagi traduït en actuacions concretes ni en una participació efectiva de les famílies. A més, ha advertit que diverses decisions adoptades durant aquest curs apunten a "un canvi de model" educatiu cap a una major concertació i privatització del sistema.

El president de la FAPA Mallorca, Xavier Ferriol, ha reclamat que les famílies deixin de ser simples receptores d'informació. "Necessitam una participació real de les famílies. La que tenim ara no és real", ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat que "de res serveix" crear espais de participació "si només serveixen per anunciar el que ja s'ha fet, sense possibilitat de negociar". "Volem escolta activa", ha insistit. També. ha critic el fet que s'hagin escurçat els termins de treball del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB).

Escoles que cremen

Ferriol també ha criticat la lentitud en les actuacions de millora dels centres educatius. Tot i que la Conselleria ha anunciat noves inversions en el marc del Pla de climatització i d'Infraestructures, considera que arriben massa tard. "Els centres reclamen mesures immediates", ha dit, recordant que encara hi ha escoles sense condicions adequades per fer front a les altes temperatures. Entre les demandes, ha reclamat ombra, millor aïllament dels edificis i protecció solar. "No hi ha cap edifici públic sense aire condicionat, però els centres educatius continuen sense tenir unes condicions adequades", ha denunciat.

Un altre dels principals retrets ha estat la política d'inclusió. La FAPA considera que el pla de segregació lingüística i l'impuls de noves aules UEECO van en la direcció contrària a una escola inclusiva. "Es destinen més recursos a separar que a incloure", ha afirmat Ferriol, qui també ha lamentat que el decret d'inclusió continuï sense aprovar-se. "Pensàvem que a aquestes altures ja el tindríem i encara és dins un calaix", ha dit.

Sobre el nou Batxillerat d'excel·lència, el president de la FAPA ha assegurat que "és una manera de crear grups separats" i ha criticat que s'hagi implantat "de pressa i corrents". També ha reclamat un pla estratègic per continuar reduint l'abandonament escolar, més enllà de l'augment de places de Formació Professional. "No basta crear places d'FP", ha advertit.

La FAPA també ha replicat les declaracions del conseller d'Educació, Antoni Vera, que va atribuir la davallada dels aprovats a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) al "fracàs" de la LOMLOE. El president de l'entitat, Xavier Ferriol, considera que aquesta explicació és reduccionista. "Atribuir els mals resultats de les PAU a la LOMLOE és molt simplista. Parlam d'alumnes que varen començar l'ESO fa cinc o sis anys", ha afirmat.

En canvi, la FAPA assenyala la reorganització del calendari escolar com un dels factors que sí que podria haver influït en els resultats. Segons Ferriol, la Conselleria ja havia estat advertida que avançar el final del curs de segon de Batxillerat al 29 de maig podia perjudicar els estudiants que s'havien de presentar a les PAU. "Hi ha centres que varen dir als alumnes que ja no calia anar a classe i això ha fet que alguns hagin estat pràcticament vint dies més de vacances abans de jugar-s'ho tot a la selectivitat", ha explicat.

"Indicis d'un canvi de model"

El coordinador de l'Oficina Tècnica de la FAPA, Miquel Àngel Guerrero, ha estat encara més contundent en la valoració general del curs. "Estam veient indicis d'un canvi de model que ens preocupa", ha afirmat.Segons Guerrero, la reducció progressiva de les zones d'escolarització, la concertació del primer cicle d'educació infantil (0-3 anys) i el tancament de centres públics responen a una mateixa orientació política. "Cada vegada veiem un model més privatitzat", ha dit.

El coordinador ha qüestionat especialment l'argument que la reducció de zones incrementa la llibertat de tria de les famílies. "Les dades mostren que més famílies han pogut triar centre. La pregunta és quines famílies i quins centres. Principalment, famílies amb més recursos i centres concertats", ha afirmat. Per això, ha defensat que l'Administració ha de garantir que "tots els centres siguin igual de bons" i ha rebutjat convertir el sistema educatiu "en una competició entre escoles".

Menjadors i conciliació

La FAPA també ha aprofitat la compareixença per referir-se al cas de Can Arabí. Guerrero ha qualificat el tancament de la cuina central de "crònica d'un tancament anunciat" i ha assegurat que el problema posa de manifest la manca de control sobre els menjadors escolars. "No ens preocupa tant quina empresa ho gestioni com que l'Administració no estableixi mesures perquè els menjadors siguin espais segurs", ha afirmat. En aquest sentit, ha celebrat que finalment s'hagi mantingut la participació de les famílies en la gestió dels menjadors després que inicialment el nou decret la suprimís.

Per la seva banda, el membre de la junta de la FAPA David Edwardes ha denunciat que els òrgans de participació continuen sense ser espais de decisió real. "Participar és treballar junts", ha reivindicat. Edwardes també ha criticat els criteris d'algunes convocatòries d'ajudes. Com a exemple, ha comparat el límit d'ingressos dels ajuts de menjador, fixat en 30.000 euros, amb el del xec de conciliació, que arriba fins als 120.000 euros. A més, ha lamentat que les subvencions per als camps d'estiu es convoquin al setembre. "Si una família no pot avançar els diners durant l'estiu, de què li serveix l'ajuda?", s'ha preguntat.