Eivissa i Formentera, les illes on ha baixat (i molt) el suport a l'escola en català

PalmaLa situació sociolingüística de la llengua catalana arreu de les Balears és molt desigual, una circumstància que es trasllada al sistema educatiu i a l’elecció dels pares de l’idioma del primer ensenyament (4t d'Infantil). A Eivissa i Formentera només han optat pel català el 60,34% de les famílies, lluny de la mitjana autonòmica, que s’ha situat en el 80,52%, tres punts menys que el valor definitiu del curs 2024-2025. Això vol dir que el català encarà podria pujar o baixar lleugerament en funció del que vulguin els alumnes matriculats fora de termini. D'aquesta manera, Eivissa i Formentera són el factor principal de la baixada a tot l’Arxipèlag, mentre que a Mallorca i a Menorca ha pujat el nombre de famílies que han optat per la llengua pròpia, 3,08 punts a la primera (fins al 82,78%) i 1,8 punts, a la segona (fins al 91,6%). A les Pitiüses la tria del català s’ha enfonsat cinc punts (del 65,2 del curs passat al 60,34%), fet que ha llastrat la mitjana global. El català viu una situació molt complicada a les Pitiüses, tot i que les escoles i entitats culturals fan una feina d’inclusió i de transmissió de la cultura pitiüsa.

Segons explica el professor de Filologia Catalana a la UIB Ivan Solivellas, la realitat de les Pitiüses, molt especialment d’Eivissa, no es pot comparar amb cap de les altres illes. “El problema de les Balears és amb l’acollida lingüística. Sovint s’acusa els nouvinguts, però no és així. El problema és polític”, resumeix. “Si analitzam les polítiques lingüístiques, fins al 2003 n’hi havia. Després va arribar una etapa en què semblava que, per evitar problemes, aquestes havien de quedar en segon pla. Posteriorment va venir la catàstrofe del govern Bauzá i dues legislatures del Pacte de Progrés en què no es va avançar gaire”, exposa. “A Eivissa es veu clarament un exemple del que passa arreu de les Balears. Un creixement demogràfic abusiu, una indústria molt centrada en el turisme que és la primera línia de sortida laboral per a molta gent i moltes que famílies que, per això, pensen que si cal estudiar res, que sigui castellà, alemany o anglès”, argumenta. Solivellas defensa la tasca dels docents i critica la manca de recursos que tenen per fer una bona acollida lingüística.

El català sempre ha tingut una millor situació a Menorca. No ha estat el cas de Mallorca, que al llarg de les darreres dècades ha perdut milers de catalanoparlants. Llavors, per què hi ha pujat la tria del català al primer ensenyament? “La societat té clar que apostar per l’escola en català és l’única manera que els fills acabin l’escolarització tenint, a priori, un bon nivell de català i castellà”, diu Solivellas, conscient que normalment aquesta igualtat entre les llengües no es produeix. Segons l’expert, també ha estat determinant la implicació dels equips docents per fer entendre a les famílies la importància d’aprendre la llengua pròpia.

Les xifres del català a les escoles d'Eivissa i Formentera no són una sorpresa. Els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) 2023 —els darrers dels quals es disposa— varen ser dolents a totes les illes, però la valoració a Eivissa i Formentera va ser pitjor que a la resta. Només el 38% dels alumnes de 4t de Primària varen assolir la competència lingüística en català, enfront del 51% dels de Mallorca i el 55% dels de Menorca. La mitjana de les Balears va ser del 49%.

Participació en el Pla de segregació

Pel que fa al Pla de segregació lingüística, en dos anys s'hi han sumat 19 centres concertats. Mentre que no s’hi ha interessat cap centre menorquí, sí que ho han fet quatre dels cinc de concertats d'Eivissa: Nostra Senyora de la Consolació, Sa Real, Can Bonet, Mare de Déu de les Neus. Cap escola pública s'hi ha volgut sumar.

Segons els docents consultats, els mals resultats de català dels alumnes pitiüsos evidencien que és la llengua que caldria reforçar perquè tots els joves acabin l’escolarització obligatòria dominant els dos idiomes oficials. Actualment hi ha molts estudiants que la finalitzen amb un nivell deficient de català.

Un problema que han detectat els professionals eivissencs consultats és que hi ha docents que no compleixen els projectes lingüístics dels centres i deixen de banda la llengua pròpia. "Passa arreu dels centres. Hi ha un determinat perfil de docent que no empra el català amb els alumnes", assenyala un professor, que ha estat director d'un centre durant molts d'anys. "Aquest problema s'ha tractat a "moltes de les reunions de l'Associació Professional de Docents d'Eivissa", afegeix.

Un altre inconvenient és que "les noves generacions de docents que surten de la seu universitària d'Eivissa tenen el castellà com a llengua materna, i a l'hora de fer classe i adreçar-se als alumnes els costa fer-ho en català", explica el mateix professor. Una professional que va estar a l'IES Quartó de Portmany critica la "poca implicació" per part dels docents pel que fa a l'ús del català. "Al departament de Llengua Catalana ens queixàvem d'això, que si els mateixos docents no mostràvem la utilitat de la llengua, l'alumnat la rebutjaria", assenyala.

A Eivissa, continua la mateixa professora d'institut, "hi ha molta catalanofòbia, com també la concepció que el català és una llengua pagesa i inútil". Un altre dels problemes detectats és amb l'alumnat adult. "En alguns casos, no són gens receptius amb el català", diu. "Hi ha molta gent nouvinguda, però hi ha un problema afegit: hi ha molts alumnes eivissencs que odien la llengua pròpia", lamenta.