Educació cita d'urgència Miquel Roldán a la Conselleria
La trobada arriba després d’una jornada en què el 60% de l’alumnat del CEIP Son Pisà no ha assistit a classe com a resposta a la incorporació del docent
PalmaMiquel Roldán, acompanyat del seu advocat, ha arribat aquest dijous horabaixa a la Conselleria d’Educació, convocat d’urgència per tractar la seva incorporació al CEIP Son Pisà i el conflicte que s’ha desencadenat amb les famílies, segons ha pogut saber en primícia l’ARA Balears. La reunió s’ha produït després d’una jornada especialment tensa al centre, en què prop del 60% de l’alumnat no ha assistit a classe com a mostra de rebuig a la presència de Roldán, condemnat per assetjament a menors.
Aquesta situació ha intensificat la pressió sobre l’administració educativa, que ara es veu obligada a cercar una sortida immediata a una crisi que ha sacsejat la comunitat educativa i ha reobert un debat sobre els criteris d’incorporació de personal als centres escolars. Dilluns, les famílies del centre es reuniran amb la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera, per explicar les seves reclamacions, entre les quals s'inclou apartar a Roldán de la docència.
El cas de Roldán té l’origen en una condemna d’un any de presó per un delicte d’assetjament a un exalumne menor d’edat, que l'Audiència va confirmar. Tot i la condemna, el tribunal no va decretar-ne la inhabilitació, ja que va entendre que els fets no estaven directament vinculats a la seva activitat professional. Aquesta decisió judicial va obrir un debat sobre els límits legals i ètics de permetre que persones condemnades per delictes relacionats amb menors continuïn fent feina en centres educatius, que encara es manté.
Un curs mogut
El conflicte es va desencadenar a l’inici del curs escolar, quan es va conèixer que el docent havia estat destinat al CEIP de Son Sardina. Diverses famílies varen alertar que, en etapes anteriors, havia protagonitzat episodis que qualificaven de “molt desagradables”, tant dins com fora del recinte escolar, i asseguraven que aquests fets eren coneguts tant per Inspecció Educativa com per la Conselleria. Segons explicaren, en el seu moment, les famílies afectades varen optar per no recórrer a la via judicial amb l’objectiu de preservar els menors implicats i evitar-los el desgast d’un procés judicial. Així mateix, interpretaren la voluntat del docent de tornar al CEIP Maria Antònia Salvà com una provocació, una percepció que, segons afirmaven, es veia reforçada per determinades publicacions a les xarxes socials, fet que va incrementar la inquietud entre la comunitat educativa.
La reacció no es va fer esperar. Amb la reincorporació, es va estendre un clima d’indignació i preocupació entre les famílies, que qüestionaven la presència de Roldán al centre. Progressivament, la tensió va anar en augment i es va traduir en assemblees, comunicats i diverses mobilitzacions. El moment més crític es va produir quan les famílies decidiren iniciar una vaga i deixaren de dur els fills a classe durant els primers onze dies de curs. Aquesta protesta va afectar de manera significativa el funcionament del centre i va situar el cas en el focus mediàtic i polític. Durant aquells dies, el professorat va continuar assistint a un centre pràcticament buit, fins que l’alumnat va tornar, fet que coincidí amb la baixa mèdica de Roldán, que s’ha allargat fins a l’actualitat.
El cas va obrir un intens debat dins la comunitat educativa, especialment pel fet que una persona condemnada per assetjament a menors pogués exercir la docència. Les posicions es varen polaritzar: mentre una majoria reclamava que s'apartàs immediat el docent, altres sectors defensaven que calia respectar la resolució judicial, que no preveia cap inhabilitació per exercir.
En aquest context, la Conselleria d’Educació, conjuntament amb els sindicats, va abordar la qüestió en el marc de la mesa paritària i va donar llum verda a una avaluació psiquiàtrica per determinar si el docent era apte per fer feina amb menors. Aquesta iniciativa es va interpretar com una mesura excepcional davant la pressió social i la complexitat del cas. Tanmateix, la prova no es va arribar a fer, ja que el docent es va acollir a una baixa mèdica en aquell moment, fet que va deixar el procediment en suspens.
Amb el temps i una menor tensió mediàtica, la Conselleria va descartar definitivament aquesta avaluació. Això ha deixat la situació sense cap revisió específica ni mesures addicionals, de manera que el docent pot reincorporar-se a la seva activitat habitual dins el marc administratiu ordinari.