Uns 4.000 docents interins es juguen el futur aquest estiu
Canvien les normes del joc i el 38% de la plantilla a l’ensenyament públic no és fix després de les oposicions
PalmaHan passat molts anys abans que es tornassin a convocar unes oposicions ambicioses en educació a la Comunitat Autònoma. Dissabte passat començà el procés que vol integrar 1.008 places fixes a l’ensenyament públic l’any 2018. Aquestes oposicions es repetiran el 2019 i el 2020 amb la intenció de generar fins a 3.000 places fixes a les tres convocatòries i reduir el percentatge actual de personal interí 30 punts, fins a un 8%. Però no hi ha cap pla infal·lible i els més escèptics ja creuen que no es podrà assolir un 8%, tenint en compte que cada any els alumnes engreixen el sistema i són necessaris prop de 500 professors nous.
Les queixes han tocat molts extrems, des de l’ús de puzles i bingos de jugueta per extreure els números dels temes a les proves orals fins a la manca d’unificació de criteris per exigir la prova pràctica d’una mateixa especialitat, com va passar amb la llengua estrangera. Les proves, a més, han posat de manifest les desigualtats entre els interins que fa anys que exerceixen la docència i els que acaben d’arribar a una borsa de treball. Han de tenir més drets aquells que arribaren abans? No han de tenir més oportunitats els que surten ara d’una carrera? L’enfrontament es vol evitar, però, malauradament, existeix. I les diferents posicions dels sindicats no ho posen gens fàcil.
L’STEI, un sindicat històricament majoritari en l’àmbit de l’ensenyament públic, demana que, després de més d’una dècada sense unes oposicions regulars, s’apliqui el criteri d’excepcionalitat que preveu el punt 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i s’obri un procés extraordinari de mèrits que ajudi a atorgar les places que fa anys que ocupen determinats interins. En cas que aquesta via no s’accepti proposen que les oposicions tinguin dues quotes, una per a interins amb anys d’experiència i una altra oberta a tothom. “La Conselleria d’Educació té instruments per mitigar l’impacte d’aquest procés i no ha volgut”, critiquen.
El sindicat Alternativa, que va néixer del projecte de l’Assemblea Docent, també parla de frau de llei històric en l'abús de contractacions successives d'interins per cobrir llocs de feina estructurals que ha duit a tenir quasi un 40% d'interins.
El cert és que aquest 38% de personal docent se la juga aquest estiu de canvis. Són 4.000 els docents interins que veuran com pot canviar la seva situació. Per una banda, perquè es creen 1.000 places fixes que poden ser per a ells o per a nouvinguts del grau o de la llista d’interins. Per una altra, perquè enguany s’ha posat fi al Pacte d’Estabilitat que s’ha anat renovant cada dos, quatre o sis anys des del 1998.
El Pacte d’Estabilitat és un dels assoliments històrics de l’STEI, que volia donar resposta a la inestabilitat laboral en el món de l’ensenyament. Dels 4.000 interins, entre 1.500 o 2.000 es podien acollir de manera voluntària a una plaça de pacte, com l’anomenen. Entre altres avantatges, una plaça de pacte garantia que en cas de no haver-hi oposicions un interí pogués romandre a la plaça atorgada fins un màxim de quatre anys. Així, si li havia tocat canviar d’illa, per exemple, tenia la seguretat que seria per a bastant de temps.
El Pacte d’Estabilitat tal com es coneixia no es va renovar el febrer d’enguany i acaba el proper 31 d’agost. Es va signar, això sí, un nou acord amb el suport dels sindicats Alternativa, UOB, CCOO i UGT i amb la negativa de l’STEI i l’ANPE. La proposta recollia molts punts similars a l’anterior però renunciava a garantir els nomenaments successius dels interins.
L’STEI avisa que aquest mes de juliol les places que s’atorguin a interins només seran per un any. Alternativa, però, assenyala els números: “Si per als 4.000 interins es fan 2.500 places de base i els sumam 3.000 places fixes per oposició, no surten els números”.
Si qui disposa d’una “plaça de pacte” es veu desplaçat per un que ha aprovat les oposicions, aquest, a la vegada, es desplaçarà a un altre interí, “pot passar que el darrer perjudicat tingui una puntuació més alta que el primer”, expliquen des d’Alternativa. Aquests fets són el principal motiu pel qual es va derogar aquesta iniciativa que, diuen, “ja no té sentit”. L’estabilitat en un lloc de feina de docent interí “la dona el barem. Qui tingui més punts podrà elegir plaça enguany, i el vinent i el següent”.
L’STEI assegura que els nous sindicats “no coneixen les dinàmiques del Pacte i això fa que el qüestionin”. Considera que la nova situació condueix la majoria dels interins a una major precarietat.
Acusen Educació de manca de transparència amb els alliberats sindicals
Els sindicats d’Educació critiquen la manca de transparència de la Conselleria pel que fa a la qüestió dels alliberats sindicals. Per una banda, a la reunió de la Mesa Sectorial d’Educació de dimecres passat no es va poder assegurar si durant aquesta legislatura els sindicats han complert la normativa vigent de personal alliberat. I per una altra banda, tampoc no varen assegurar si farien públic el nombre d’alliberats que hi ha hagut en els cursos anteriors. La Direcció General de Personal Docent afirmà, posteriorment, que en un futur sense determinar podria facilitar aquesta informació als sindicats que ho demanin, però només adquiria el compromís ferm de fer públiques les places a partir d’ara. El sindicat Alternativa denuncià a la seva pàgina web que, en el seu moment, el conseller d’Educació, Martí March, fou interpel·lat en el Parlament sobre els alliberaments sindicals i només va contestar les preguntes parcialment, “sense especificar els alliberats de cada sindicat”.
