"Les aules cremen i els docents, també": l'STEI alerta d'una crisi sense precedents a l'escola pública
El sindicat exigeix reduir la burocràcia i les ràtios, reforçar la inclusió, recuperar poder adquisitiu i retirar el pla de segregació lingüística, i no descarta mobilitzacions
PalmaL'STEI ha fet balanç del curs 2025-2026 i ha carregat contra la gestió de la Conselleria d'Educació, a qui acusa d'haver incompit part dels acords signats el 2023 i de no afrontar els principals problemes del sistema educatiu. El sindicat ha advertit que, si les seves reivindicacions no són ateses, plantejarà mobilitzacions durant el curs que ve.
El secretari d'Ensenyament Públic de l'STEI, Vicenç Garcia, ha resumit el final de curs amb una paraula: "calor". "Les aules cremen, i els docents també. Fer classe ja no és com abans, falten mans, sobren papers i els docents ens sentim desbordats. La professió docent ja no és atractiva", ha afirmat.
Garcia ha emmarcat aquesta situació en una crisi internacional del professorat i ha recordat que, segons la Unesco, la professió afronta "una crisi sense precedents". "Aquest abandonament és símptoma que el professorat està realment cremat", ha advertit, abans de defensar que "només millors condicions per al professorat podran vestir un ensenyament públic i de qualitat". El representant sindical també ha criticat la manca de negociació amb Educació. "La dinàmica negociadora de la Conselleria s'ha absentat", ha assegurat. Tot i reconèixer que hi ha hagut "millores relatives", ha sostingut que "la llum vermella del semàfor supera les llums verdes i taronges".
Entre les principals crítiques, Garcia ha situat el Pla de segregació lingüística impulsat pel Govern. Segons ha denunciat, els centres adherits registren "20 punts menys de nivell de català que de castellà", un fet que, a parer seu, evidencia la necessitat de reforçar la llengua pròpia. També ha censurat l'avançament de les oposicions al maig i el decret de projectes estratègics, perquè, segons ha dit, "es va assestar un nou cop a la llengua catalana" en escurçar els terminis dels informes del Consell Escolar de les Illes Balears. "Salvar l'escola pública implica construir un clima sa, per fer una educació inclusiva real, per tenir un sou digne i una escola en català", ha reivindicat. "El professorat demana un nou contracte social que escolti la seva veu i afronti els reptes que venen", ha afegit.
Burocràcia, conflictes i desgast
El cap de llista de la Junta de Personal Docent de Mallorca a les pròximes eleccions del 2026, Dani Carmona, ha presentat els resultats d'una enquesta sobre la realitat dels centres educatius. Segons les dades exposades, el 96% del professorat considera que la burocràcia resta temps a la docència; el 91% afirma que les ràtios impedeixen atendre adequadament la diversitat; el 74% opina que no disposa dels recursos necessaris per garantir una educació de qualitat; el 78% defineix el clima laboral com a conflictiu; el 79% percep un augment de les agressions verbals per part de l'alumnat; el 75%, un increment de les agressions de les famílies; el 77% considera que l'excés de jornada laboral perjudica la conciliació i el 87% assegura que la societat no valora la tasca docent i que el salari és inadequat.
"L'escola pública s'ha definit sempre com un instrument clau de cohesió social, igualtat d'oportunitats i progrés col·lectiu. La funció social està en perill", ha advertit Carmona. També ha denunciat que els docents estan "asfixiats", amb ràtios elevades, manca de recursos per atendre la diversitat i un augment de la conflictivitat a les aules. Segons ha explicat, aquesta situació provoca que molts professionals es plantegin abandonar la professió. "Les consultes dels companys ja no són sobre drets laborals, sinó també per demanar jubilació anticipada o possibilitats de canviar de feina", ha lamentat. Per això, ha reclamat "compromís polític i financer" i elevar la inversió educativa fins al 6% del PIB.
Més suport, menys ràtios i un pla contra la calor
La presidenta de la Junta de Personal Docent de Mallorca, Catalina Bibiloni, ha detallat les principals reclamacions del sindicat per al pròxim curs. En matèria de convivència, ha assegurat que el 78% dels docents perceben un augment de la violència a les aules i ha reclamat que els professors puguin accedir amb facilitat a serveis jurídics, que l'Administració els doni suport quan presentin denúncies i que es reforci el reconeixement de l'autoritat pedagògica.
Pel que fa al benestar laboral, ha demanat reduir la burocràcia mitjançant una auditoria externa que determini quines tasques administratives són prescindibles, com també implantar un pla de salut laboral amb suport psicològic gratuït, mesures per prevenir l'esgotament professional i un pla de desconnexió digital perquè els docents no hagin d'estar pendents dels grups de WhatsApp ni de respondre correus fora de l'horari laboral. També ha reclamat mesures per facilitar l'accés a l'habitatge del professorat.
Sobre les ràtios, l'STEI denuncia que no s'està complint l'acord del 2023. Per al curs 2026-2027 reclama un màxim de 20 alumnes a segon cicle d'Infantil, 22 a Primària, 28 a ESO i 32 a Batxillerat, amb l'objectiu d'arribar el curs 2027-2028 a 17 alumnes a Infantil, 20 a Primària, 24 a ESO i 28 a Batxillerat. El sindicat també demana que l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu computi com a tres places a l'hora de calcular les ràtios i que, si s'autoritzen increments excepcionals de fins al 10%, la Conselleria garanteixi els professionals necessaris.
En l'àmbit de la inclusió, Bibiloni ha reclamat revisar els criteris amb què Educació assigna els professionals de suport, perquè, segons ha denunciat, els centres no reben les dotacions necessàries. També ha reivindicat una millora del reconeixement professional dels docents. Ha recordat que, segons el sindicat, els darrers 16 anys el professorat ha perdut un 23% de poder adquisitiu i ha reclamat recuperar les pagues extres íntegres, equiparar la carrera professional a la de la resta de funcionaris, eliminar el límit de cinc sexennis i elevar la inversió educativa fins al 6% del PIB.
L'STEI també ha denunciat les altes temperatures registrades als centres educatius durant les darreres setmanes de curs. Segons Bibiloni, s'han detectat temperatures d'entre 27 i 33 graus a les aules, una situació que provoca "manca d'atenció, marejos d'alumnes i professors" i impedeix ensenyar i aprendre en condicions.
Per això, ha reclamat un pla de confort tèrmic que inclogui la renovació d'edificis antics, més ombres als patis i la creació de refugis climàtics.
Defensa del català
Finalment, el sindicat ha acusat el Govern d'haver "atacat la llengua de manera sistemàtica" i ha reclamat la retirada immediata del Pla de segregació lingüística. Segons Bibiloni, els alumnes que hi participen presenten un nivell de català "molt baix". L'STEI també proposa reforçar els programes d'acollida, incrementar els dinamitzadors lingüístics i incorporar un mòdul de català professional a tots els cicles de formació professional.
Pel que fa a una possible vaga, atès el context problemàtic exposat, els representants sindicals han assenyalat que la situació de les Illes presenta similituds amb la de Catalunya i el País Valencià, però han remarcat que "la situació no és exactament la mateixa". En qualsevol cas, han advertit que primer traslladaran les seves propostes a la Conselleria i que, "si no es compleixen, activarem mobilitzacions".