Laboral
Economia 28/09/2022

Les víctimes del treball forçat augmenten un 10% en cinc anys

Més de la meitat d'aquestes situacions tenen lloc a països de renda mitjana-alta o alta, segons un informe de l'OIT

3 min
Treballadors del port de Songkhla descarreguen peix d'un vaixell a Tailàndia

BarcelonaL'Organització Internacional del Treball (OIT) defineix el treball forçat com a "tota feina o servei que s'extreu de qualsevol persona sota l'amenaça d'un càstig i pel qual la persona en qüestió no s'ha ofert voluntàriament". Segons el seu últim informe, Global estimates of modern slavery, el 2021 hi havia 27,6 milions de persones al món vivint aquesta realitat. Es tracta de 2,7 milions de persones més que el 2016, cinc anys enrere, fet que suposa un increment del 10,8%. Dins d'aquesta xifra, apunta l'organització, hi ha més de 3,3 milions d'infants i 11,8 milions de dones i noies a les quals s'obliga a treballar contra la seva voluntat. A més, el 14% dels treballadors forçosos ho són per la imposició d'un estat, per exemple, a través dels sistemes penitenciaris. Segons l'OIT, però, l'increment que s'ha registrat globalment en aquest tipus d'esclavitud moderna ve sobretot del sector privat.

L'Àsia i el Pacífic són les zones del planeta on més persones pateixen la xacra del treball forçat. En total, 15 milions d'habitants només en aquestes regions, més de la meitat de la dada global. Tanmateix, l'OIT recorda que aquestes xifres es veuen distorsionades perquè aquests territoris estan molt més poblats. En canvi, si es té en compte la prevalença, el rànquing el lideren els estats àrabs, amb 5,3 persones de cada 1.000 en situació de treball forçós, seguits d'Europa i l'Àsia Central, amb 4,4 persones. "L'anàlisi dels resultats per regions deixa clar que no hi ha cap part del món que s'escapi de la presència del treball forçat", indica l'estudi.

Igual com aquest fenomen afecta totes les regions del món, el treball forçós tampoc no hi entén de diferències de nivell de riquesa entre països. De fet, segons les dades de l'OIT, més de la meitat tenen lloc a estats amb una renda mitjana-alta o alta. En aquest sentit, apunta directament a sectors com l'agricultura, el treball domèstic, la construcció, la pesca o el treball sexual. "A més, els països més rics poden estar connectats al treball forçós a través de les cadenes globals de subministrament, encara que els llocs de treball siguin en un altre punt del món", indica l'informe, en referència als mercats de matèries primeres que es fan servir per fabricar determinats productes per al nord global.

"Inevitablement, [aquest creixement en els casos] va ser empès almenys parcialment per una mescla de crisis –la pandèmia de covid-19, els conflictes armats i el canvi climàtic– que han contribuït a una disrupció sense precedents en l'ocupació i l'educació, un increment de la pobresa extrema i la migració forçada i insegura", explica a l'ARA un portaveu de l'Organització Internacional de la Migració, que també ha participat en l'elaboració d'aquest informe. Des de l'entitat indiquen que els migrants són "particularment vulnerables" a caure en situacions de treball forçós i de tràfic de persones, ja que en molts casos no estan protegits per la llei ni poden exercir els seus drets laborals. El 15% de tots els adults en aquesta situació eren migrants, una proporció que supera el seu pes (del 5% segons dades del 2019) en la força laboral al món.

L'informe recull el cas paradigmàtic de Qatar, on el 95% dels treballadors del sector privat són estrangers. Des que el país va aconseguir ser la seu del pròxim Mundial masculí de futbol, que se celebrarà aquest novembre, s'hi han denunciat multitud de violacions dels drets laborals de les persones que s'estan encarregant de la construcció i la posada a punt dels estadis que acolliran l'esdeveniment. L'OIT remarca que ha treballat amb el govern de Qatar per acabar amb aquestes pràctiques i que ha contribuït a posar fi al sistema de visats que impedia als treballadors marxar del país sense el consentiment dels seus ocupadors.

Jornades infinites i deutes

Quines condicions són les més habituals en situacions de treball forçós? En més del 51% dels casos, es detecta un excés d'hores extres, l'obligació d'estar sempre disponible o una jornada superior en hores a l'acordada inicialment. El 47% també admet treballar a canvi de sous molt baixos o directament sense cobrar, mentre que hi ha un 27% de persones sense llibertat per deixar la feina i un 18% que acumula un deute amb el seu ocupador. Aquest tipus de lligams, en què una persona es veu obligada a treballar per pagar un préstec, és especialment comú en sectors com la mineria, l'agricultura o la construcció. "Els migrants en particular són susceptibles a acceptar aquests grans deutes per pagar els costos desorbitats per aconseguir feina als seus països de destinació", indica l'estudi. En la cara més extrema de totes les realitats recollides per l'informe, hi ha un 0,9% de persones al món en situació d'esclavitud tradicional.

L'OIT tenia com a propòsit acabar amb l'esclavitud moderna el 2030, i el 2025 en el cas dels infants.

Tres preguntes a... L'Organització Internacional de la Migració
  • Com ha evolucionat l'esclavitud moderna en els últims cinc anys? L'esclavitud moderna s'utilitza per a les estimacions globals com un terme paraigua que inclou dos components: el treball forçat i el matrimoni forçat. L'augment del nombre de persones afectades pel treball forçat va venir impulsat totalment per l'economia privada. Aquests es divideix en dos components principals: el treball forçat en sectors diferents de l'explotació sexual comercial i l'explotació sexual comercial forçada. Tots dos van augmentar entre el 2016 i el 2021.
  • Quins col·lectius són especialment vulnerables a aquest tipus de situacions? Tot i que la migració té un impacte molt positiu en l'àmbit individual, familiar, comunitari i social; les dades deixen clar que quan la migració és irregular o mal administrada, o quan les pràctiques de contractació són injustes o poc ètiques, la migració pot crear situacions de vulnerabilitat al treball forçat.
  • Quines polítiques son necessàries per a erradicar-lo? El respecte a la llibertat d'associació i de negociació col·lectiva dels treballadors és indispensable per a un món lliure de treballs forçats. Cal promoure la contractació justa i ètica, per protegir els treballadors de pràctiques abusives i fraudulentes durant el procés de contractació, inclòs el cobrament de comissions exorbitants i costos relacionats per agències de contractació i intermediaris laborals sense escrúpols.
stats