Els supermercats aposten per les façanes dels pobles de Mallorca

Palma“Comprar ja no és una opció, sinó que sembla una obligació. Supermercats de tota mena s’interposen entre allò que vas a fer i allà d’on vens”. Així descriu l’antropòleg Alexandre Miquel una tendència cada vegada més comuna en alguns municipis de Mallorca, on els cartells de benvinguda s’han baratat per supermercats i grans superfícies, que conviuen amb els polígons a les entrades dels pobles. Tot i que Campos és l’exemple més clar d’aquest fenomen, l’Ajuntament no ha volgut fer declaracions a l’ARABalears. Ara bé, altres, com Inca i Manacor, no en queden lluny. Tots segueixen un mateix patró que en l’argot urbanístic es descriu com l’‘americanització dels espais’, és a dir, “anar a comprar en cotxe sempre que es pugui”, segons explica el regidor de Cultura, Planejament Urbanístic i Serveis Urbans de l’Ajuntament de sa Pobla, Antoni Simó Tomàs.

Precisament, el darrer moviment en aquest sentit ha estat a sa Pobla, on Mercadona ja està negociant comprar uns terrenys de la ronda, en un solar urbà. Allà volen traslladar el supermercat que actualment s’ubica a prop del centre, segons fonts de l’Ajuntament. No obstant això, les fonts de l’empresa consultades per aquest setmanari neguen qualsevol reubicació i asseguren que –tot i les reformes que estan fent a les seves botigues– la filosofia és mantenir-se al mateix lloc o bé tan a prop com sigui possible d'on són.

De fet, el cas de sa Pobla demostra que alguns d’aquests pobles han estat projectats amb la intenció d’instal·lar comerç i indústries a l’entrada, ja que les normes urbanístiques definides el 1998 així ho preveien. El model de municipi dels noranta preveia construir la ronda –el camí que envolta tot el nucli urbà des dels afores– i “quatre o cinc illetes més, és a dir, fer el poble quatre vegades més gran”, diu Tomàs. Ara, la zona que envolta la ronda té àrees catalogades com a urbanes i com a industrials. Però, en el cas d’aquestes darreres, la legislació del Consell de Mallorca més recent, del 2019, no permet instal·lar-hi grans superfícies comercials de nova construcció.

Es tracta del Pla d’Equipaments Comercials de Mallorca (PECMA), que ha dividit l’illa en diferents zones i ha limitat superfícies, indica el director insular de Territori, Miquel Vadell. Així, es va catalogar que a Palma –nivell 1– es podria construir una superfície de fins a 40.000 metres quadrats d’ús comercial. En altres punts, com Inca i Manacor –de nivell 2, qualificats com a “nòduls territorials”–, s’hi permet una superfície màxima de 13.000 metres quadrats comercials. Per altra banda, a les grans zones turístiques, com Alcúdia i Palmanova, es pot arribar als 4.000 metres quadrats. En els municipis grans –catalogats com a “capçaleres municipals”–, com per exemple Felanitx, s’hi autoritzen 1.500 metres quadrats de comerços. La resta de nuclis estan qualificats com a nivell 5, on les superfícies poden arribar a fer 700 metres quadrats.

A més, el PECMA regula molts altres punts “importants”, segons Miquel Vadell. “Intenta evitar l’acumulació d’equipaments comercials i també obliga tots els supermercats que es construeixin a tenir un accés assegurat a peu i un carril bici”, explica. Aquest darrer punt, diu el director, és clau per aconseguir que el comerç “sigui de proximitat”, i per això “es volen evitar situacions com les del polígon de Santanyí”. Allà, hi pretenen posar supermercats i “no hi ha res pitjor que veure la gent caminant en fila índia per la carretera amb les bosses de la compra”, argumenta.

El cas d’Inca i Manacor

Pel que fa a Inca, s’hi varen obrir dos supermercats durant el 2021, un Mercadona i un Eroski, a l’entrada del poble. A pocs metres, a les avingudes Jaume I i Jaume II –l’antiga carretera Palma-Alcúdia–, també es va inaugurar el Lidl més gran de les Illes Balears, el mes de febrer del 2022 . Allà es concentren supermercats i també altres tipus de superfícies, com perfumeries i jugueteries, que van conformant el model de ciutat de serveis que ha projectat l’Ajuntament. Segons el Consistori, de moment no hi ha previst que s’obrin més establiments, “però això pot canviar”, explica el regidor d’Economia, Turisme, Comunicació i Transformació Digital, Miguel Ángel Cortés. El regidor justifica aquest fenomen argumentant que la capital del Raiguer ofereix serveis a tota la zona.

Ara bé, hi ha municipis que han ajustat la normativa al seu cas particular. A Manacor, el límit de superfície dels supermercats és de 13.000 metres quadrats, però l’Ajuntament ho ha minimitzat. Segons explica la regidora d’Urbanisme de la capital llevantina, Núria Hinojosa, el Consistori ho ha limitat a 5.000 metres quadrats. Això no ha evitat que en els darrers anys s’hagi construït un Aldi a l’entrada de la ciutat. Actualment, hi ha “en tramitació dues sol·licituds, una de Lild i una altra de Mercadona”.

Hinojosa reconeix que aquest model de ciutat és l’opció més viable per poder donar un espai per a aparcaments, “tal com hi obliga la Llei de comerç”. A més, la regidora detalla que volen que “les ciutats siguin amables amb els vianants” i evitar col·lapses de cotxes dins el nucli urbà. Ara bé, tampoc considera que siguin contraproduents amb el petit comerç. “Crec que les botigues de barri fan unes funcions socials molt importants i ens interessa que l’ús residencial convisqui amb el comercial. És el concepte de ciutat viva que cercam”, defensa la regidora. Per contra, l’antropòleg Alexandre Miquel creu que “s’estan funcionalitzant els espais”, és a dir, “cada lloc es destina a una funció diferent i és això el que provoca la mort del petit comerç”.

El petit comerç, a l’altre costat

Així mateix, el fenomen fa aflorar interrogants sobre com influeix aquest model de ciutat en el petit comerç. “El debat sempre ha estat damunt la taula”, assegura el regidor d’Inca, el qual defensa que a la capital del Raiguer “no està tan clar que els supermercats estiguin fora del nucli urbà, perquè es troben al costat d’habitatges que agraeixen l’oferta”.

Per part seva, el president de l’Associació de Comerciants d’Inca, Pep Nicolau, reconeix que “s’ha notat” quan les grans franquícies s’han traslladat des del centre cap a la façana. “L’objectiu és aconseguir l’equilibri entre totes dues zones. Mentrestant, ens sostenim gràcies a les contínues campanyes comercials”, explica Nicolau. Així mateix, l’Ajuntament defensa que es redirigeix la clientela dels comerços de la façana cap al centre històric tot promocionant restaurants i el patrimoni cultural. Això evidencia la necessitat de conduir la ciutadania cap a l’interior del poble. “El problema és que la senyalització avui dia no ens indica on som, sinó on no som”, observa l’antropòleg Alexandre Miquel.

El president de la Federació Patronal d’Empresaris del Comerç de les Balears (Afedeco), Toni Gayà, reivindica que la reubicació dels supermercats és “un problema greu”. Gayà remarca que ho és “no només per al petit comerç, sinó per a tothom”. El representant patronal apunta que “la vida del poble està en perill de morir”, ja que, “si un s’ha de desplaçar per anar a comprar qualsevol cosa, la interacció veïnal es perd”.

El president d’Afedeco també assenyala que algunes d’aquestes superfícies comercials estan disposades en polígons industrials: “Això no està permès, és totalment il·legal, però els ajuntaments hi han fet els ulls grossos”. Per aquest motiu, Gayà insisteix que “els polígons industrials existeixen perquè la indústria no faci renou dins els centres urbans i no perquè es transformin en polígons de serveis”.

Alhora, Toni Gayà explica que, a parer seu, anar a aquestes grans superfícies fa que “es tendeixi a comprar més del que s’ha de menester i la senalla acaba costant més doblers”. És una hipòtesi que corrobora l’antropòleg Alexandre Miquel: “Vas a comprar pomes i peres i t’endús estris o coses que no et fan falta i potser no usaràs mai”.

Tot aquest procés a Palma “ja va començar fa anys”, apunta Gayà. A més, insisteix que a les grans superfícies “indubtablement es compren més productes de fora de Mallorca”. “Si deixam de comprar en el comerç de proximitat, tindrem les ciutats i els pobles que vàrem veure fa dos anys, amb ningú al carrer, malgrat que aquesta vegada no serà culpa de la pandèmia”, reflexiona el representant dels comerciants.