José Juan Novás: “Apostar per les TIC a les Illes no és anar contra el turisme, és garantir-ne la pervivència”

PalmaPocs professionals coneixen els engranatges de la tecnologia i la gestió pública a les Balears amb la perspectiva que aporten quatre dècades d’experiència. José Juan Novás –Pepe Novás, en els entorns de la innovació– ha creuat de manera constant la frontera entre l’alta direcció de tecnològiques privades i la modernització institucional. Ara, des de la coordinació de la Comissió de Ciència, Tecnologia i Innovació del Cercle d’Economia de Mallorca, s’ha convertit en una de les veus amb més autoritat a l’hora d’abordar el gran repte pendent de les Illes: com transformar el nostre model productiu a través de la digitalització, la sostenibilitat i el coneixement.

Ens està encegant l’èxit turístic davant una crisi estructural?

— Rotundament, sí. Però la qüestió no és quant facturam, sinó quin valor som capaços de generar per treballador, quins salaris podem pagar, quines oportunitats oferim als nostres joves i com milloram el benestar dels residents sense incrementar contínuament la pressió sobre el territori. L’èxit turístic no garanteix per si mateix la nostra prosperitat futura. Necessitam augmentar la productivitat, incorporar tecnologia, millorar la qualitat de les nostres activitats i desenvolupar noves oportunitats empresarials vinculades també a altres sectors. El problema no és que el turisme funcioni, sinó que no n’aprofitam prou l’èxit per construir una economia més productiva, diversificada i capaç de generar més valor afegit.

Per què es romp el pont entre universitat i empresa?

— Crec que ho hem d’analitzar des de tres perspectives: la transferència de coneixement, la capacitat d’absorció de les nostres empreses i la governança i execució de les polítiques públiques d’innovació. Necessitam millorar els mecanismes que traslladen el coneixement generat per les universitats i els centres d’investigació a l’activitat productiva, com també reforçar les estructures de connexió entre el sistema de coneixement i les empreses: centres tecnològics, oficines de transferència, clústers i organitzacions empresarials.

I això com es pot fer?

— Hem d’identificar necessitats empresarials, connectar el coneixement disponible, mobilitzar recursos i avaluar resultats, adaptant els instruments a una realitat tecnològica en constant evolució. Però necessitam anar més enllà: avançar cap a models de governança compartida, amb participació efectiva d’empreses i agents del coneixement, i estructures professionals capaces de connectar prioritats, recursos i capacitats, mentre s’impulsen iniciatives i s’acompanyen els projectes fins que s’executen. El repte no és només generar i transferir coneixement, sinó convertir-lo en innovació empresarial.

Apostar per les indústries tecnològiques és anar contra el turisme?

— En cap cas, no és anar contra el turisme sinó garantir-ne la pervivència. Significa aprofitar les capacitats per transformar l’economia i generar noves oportunitats empresarials. No hem de veure la tecnologia només com una eina que compram per millorar els nostres negocis. Hem de desenvolupar a les Balears una indústria tecnològica pròpia, capaç d’aportar coneixements, productes i solucions als nostres sectors econòmics.

En quina tecnologia pensau?

— Parlam d’electrònica, automatització, robòtica, intel·ligència artificial, sensors, comunicacions, programari i gestió de dades. Tecnologies que permeten millorar un hotel, dissenyar edificis intel·ligents, gestionar l’aigua i l’energia, optimitzar els residus, modernitzar l’activitat nàutica i millorar els serveis sanitaris i assistencials.

En quina posició real de digitalització es troben les Balears respecte d’altres territoris?

— Si atenem els indicadors convencionals d’investigació i desenvolupament, anam clarament endarrerits. Però també trobam senyals positius. L’Observatori d’Empreses Gasela de Cotec assenyala que les Balears són la comunitat autònoma amb la proporció més elevada d’empreses gasela d’Espanya i que Palma ocupa la tercera posició pel nombre d’aquestes empreses.

En tenim, d’empreses innovadores destacades…

— Sí, empreses com Robot, WDNA i Open Cosmos il·lustren el potencial de les nostres capacitats tecnològiques, juntament amb altres iniciatives en biomedicina i tecnologies de la informació. El que preocupa és que no sempre sabem identificar, reconèixer i acompanyar prou aquestes empreses. La nostra oportunitat és desenvolupar un model propi, adaptat a una economia en què els serveis, el turisme i les particularitats d’un territori insular poden actuar com a motors d’innovació.

Hi ha una aversió excessiva al risc a les empreses balears?

— Quan un model de negoci funciona durant anys, és fàcil pensar que no val la pena canviar-lo. El problema és que l’entorn competitiu evoluciona i allò que ahir era un avantatge pot deixar de ser-ho demà. Si volem millorar la productivitat i diversificar la nostra economia, necessitam empreses disposades a experimentar, incorporar tecnologia, desenvolupar productes propis i explorar nous mercats. Per això, hem de reduir el cost i la incertesa d’innovar i facilitar projectes compartits, l’accés a centres tecnològics, els entorns de prova i l’assessorament especialitzat. També hem de donar suport especial a les microempreses. Necessitam un entorn en què experimentar sigui més accessible, menys costós i més fàcil de compartir.