Per què els 'streamers' xinesos acampen als barris rics?
Els creadors de continguts es traslladen a zones benestants per aconseguir més visites i donacions
PequínLes últimes setmanes s'han fet virals a les xarxes socials xineses imatges sorprenents d'autèntics campaments de streamers emetent des del carrer i a la nit. Encara que sembli mentida, no han estat tretes de pel·lícules futuristes ni de videoclips d'algun cantant asiàtic, són imatges reals. Som a la pragmàtica Xina, on simplement s'intenta optimitzar la feina per guanyar més diners.
Són grups majoritàriament de noies armades amb un mòbil, un micròfon i un llum circular per il·luminar-se la cara, que acampen a les nits als carrers dels barris rics per retransmetre en directe les seves actuacions, principalment com a cantants. Treballen en solitari, però s'ajunten als mateixos llocs perquè el que les uneix precisament és la ubicació, que no ha estat escollida a l'atzar.
Els algorismes tendeixen a mostrar als usuaris dels canals de transmissió en viu xinesos els streamers que tenen més a prop geogràficament. I als barris de classe alta les donacions de l'audiència són més elevades. A més, la gent és més procliu a premiar qui té a prop, és a dir, que el públic abans donarà diners a un cantant del seu barri que a un de qualsevol altra ciutat o país. Així que la decisió és senzilla: l’streamer, en comptes d'emetre tranquil·lament des de casa, s'instal·la als carrers d'un barri benestant on els ingressos que obtindrà per l'actuació seran més alts.
Al gegant asiàtic la geolocalització és legal. Les plataformes xineses de transmissió en directe més populars són Youku.com (propietat d'Alibaba), QQ.com (propietat de Tencent) i iQIYI.com (propietat de Baidu). Totes permeten als seguidors buscar la ubicació dels streamers, cosa que per exemple no és possible amb Twitch a Espanya, ja que es consideraria una violació de la privacitat i la seguretat.
Naomi Wu, una coneguda streamer i youtuber xinesa, popular per les seves creacions artístiques impreses en 3D, ha destacat aquest fenomen a Twitter. Ho descriu com una manera de guanyar diners cantant al carrer. Fins i tot ho veu com un exemple de sororitat entre noies que s'ajunten i s'ajuden en les seves transmissions. A més, com que són moltes, se senten més segures i no tenen por que les molestin o els robin el material mentre treballen.
Això no obstant, a les xarxes també s'hi planteja un altre debat: si en realitat es tracta de “cibercaptaires”, ja que en lloc de demanar diners de la manera tradicional mentre canten al carrer, aquestes artistes retransmeten en viu per internet i accepten donacions virtuals. A més, darrere aquestes imatges de germanor també hi ha un autèntic negoci.
La indústria de retransmetre-ho tot
La revista xinesa The Paper descobreix com a la ciutat de Guilin, al sud del país, moltes d'aquestes joves són captades per agències que els proporcionen informació, assessorament i assistència tècnica. Aquestes empreses ofereixen ajuda gratuïta als streamers per a les seves primeres emissions i s'emporten un 5% dels ingressos si triomfen. De totes maneres, per a la majoria de noies aquesta és una activitat que dura tres o quatre mesos i que després abandonen. Les que tenen més èxit passen a alimentar la gran indústria de la retransmissió en directe. Les principals plataformes fins i tot han creat cursos de streamer per potenciar-ne els continguts.
A la Xina és un sector que mou milers de milions i que el govern ha intentat regular i controlar. Algunes d'aquestes plataformes van néixer abans, però la pandèmia de covid-19 va ser un catalitzador per fer créixer la indústria. A la Xina hi triomfen sobretot els canals de vendes recolzats en la retransmissió en directe. El 2020 el mercat xinès representava una quarta part del mercat mundial i la revista Forbes va estimar que el seu valor arribava fins als 60.000 milions de dòlars. Segons un informe del regulador xinès, aquell any hi havia més de 130 milions de comptes de streamers.
El 2021 Pequín va llançar una campanya per perseguir el frau fiscal al sector. La principal víctima va ser Viya, una megaestrella de les vendes amb 80 milions de seguidors, a la qual van imposar una multa de 210 milions de dòlars. La influencer va cancel·lar tots els seus comptes i va desaparèixer de l'escena pública.
L'estiu passat el govern va aprovar una nova regulació que incloïa noves mesures de control i prohibia el contingut que “debiliti, distorsioni o negui el lideratge del Partit Comunista Xinès”. També s'exigia que els influencers acreditessin els seus coneixements, especialment si donen consells sobre medicina, economia o dret. Per protegir els menors de 16 anys, se’ls prohibeix connectar-se a les plataformes a partir de les 10 de la nit. El juny del 2022 el nombre d'usuaris d'aplicacions de streaming superava els 727 milions.
