Energia

Setembre comença amb un nou rècord del preu de la llum

El govern espanyol defensa les mesures aprovades fins ara per abaratir la factura i estudia fer més "pedagogia"

3 min
El ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica; Félix Bolaños; la ministra de Política Territorial i portaveu del Gobierno, Isabel Rodríguez García; i el ministre d'Universitats, Manuel Castells, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres

MadridLa tendència a l'alça del preu de la llum els últims mesos no s'aturarà amb l'inici del curs. El mes de setembre comença marcant un nou rècord i el preu de mitjana del mercat majorista de dijous dia 2 serà de 140, 23 euros, molt per sobre dels 132,47 euros per megawatt (MWh), d'aquest dimecres. Són xifres que, dia rere dia, fant miques tots els rècords històrics. Malgrat que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera (PSOE), ha tancat la porta a qualsevol proposta que impliqui limitar el preu d'algunes energies, com la nuclear o la hidràulica, la pressió cap al govern espanyol, en concret cap al PSOE, perquè aprovi més mesures no cessa.

Tanmateix, dimarts la portaveu de l'executiu central, Isabel Rodríguez (PSOE), ha tornat a treure ferro al problema i ha defensat que les mesures conjunturals aprovades fins ara ja "estan donant resultats". Rodríguez ha tornat a entomar de nou el "compromís d'estudiar-ne més o prorrogar-les", segons ha dit en roda de premsa posterior al consell de ministres. Una promesa, però, que no convenç tothom i menys davant un escenari alcista sense precedents.

L'argument d'una part de l'executiu, en concret del ministeri de Transició Ecològica, per no donar oxigen a mesures com la que va proposar Unides Podem -que ha advertit que sortirà a protestar al carrer contra els preus de la llum- és que intervenir els preus o modificar el sistema del mercat majorista de l'electricitat -regulat a escala europea- es traduiria en una vulneració del dret comunitari. Aquestes diferències sobre el marge d'actuació dins del govern espanyol han portat l'executiu a plantejar fer més "pedagogia i explicar bé què es pot fer i que no", expliquen fonts de la Moncloa, sense entrar en més detalls.

Rodríguez ha recordat que hi ha dos projectes de llei damunt la taula que han de rebaixar fins a un 15% la factura de la llum de les famílies, segons els càlculs de l'executiu central. La incògnita és quan arribaran al Congrés de Diputats. "Accelerarem els tràmits", ha dit la portaveu de l'executiu central.

Els embassaments, en el punt de mira

Una de les raons que expliquen aquest creixement del preu a Espanya és una dependència més elevada del gas en comparació amb altres països quan la demanda creix. Malgrat que l'avanç en les renovables és continu -l'electricitat que es genera amb fonts renovables ja frega el 51%-, la dada encara queda lluny si es compara amb països com França o Alemanya. El model majorista provoca que el preu de totes les energies (tant renovables com no renovables) el marqui l'última tecnologia que entra al mercat, és a dir, la més cara (el gas). Si no fos així, energies com la nuclear o la hidràulica tindrien un preu més barat perquè no utilitzen combustibles fòssils.

Aquest sistema ha portat al govern espanyol a posar la lupa damunt les centrals hidroelèctriques, que de fet han marcat el preu de l'electricitat en gran part de les hores de l'últim mes d'agost. Per què? El govern espanyol investiga si algunes empreses haurien aprofitat per buidar els embassaments i vendre energia hidràulica aprofitant l'alça dels preus marcada pel preu del gas (més car). Ribera ha criticat l'actuació de les hidroelèctriques per tenir "poca empatia social", i el cert és que les dades dels embassaments no són optimistes.

La reserva hídrica espanyola del mes d'agost se situa en el 42,6%, segons les últimes dades publicades aquest dimarts. Són més de deu punts per sota de la reserva hídrica del mes d'agost de l'any 2020 (56,8%). En concret, alguns dels embassaments amb menys capacitat hídrica són aquells que gestionen hidroelèctriques amb un expedient obert. L'embassament del Miño-Sil comptava l'any 2020 amb una capacitat de més del 70%, mentre que ara se situa en un 46%. El Duero se situa en aquests moments al 50%, mentre que fa un any la seva capacitat era del 75%, i els embassaments del Tajo estan al 40%.

Fins ara, el govern espanyol ha rebaixat el tipus d'IVA del rebut de la llum del 21% al 10%, ha suspès temporalment l'impost de generació -una mesura que es prorrogarà fins a finals d'any- i estudiarà modificar la tarifa regulada, o tarifa del PVPC, perquè no sigui tan volàtil, segons explicava aquest dilluns la ministra Ribera.

stats