Més de 850 establiments, molts d’ells de gran capacitat, conformen el conjunt més significatiu i més distintiu de l’activitat econòmica insular. Per aquest motiu, la Fundació Impulsa, entitat que ha estat des del primer minut la dinamitzadora i la que ha donat suport tècnic a tot el procés de llançament de l’economia circular a les Balears, ha elaborat de manera pionera un marc i un manual específics per als establiments, que estan disponibles al web de l’entitat. Aquesta guia fa una anàlisi real i en profunditat dels processos productius, l’ús de materials i tots els elements que intervenen en la prestació del servei turístic, i en proposa una revisió per assolir els principis de circularitat. A més, també es faciliten a les empreses una sèrie d’indicadors per fer-ne el seguiment. Per donar suport al camí cap a aquest nou paradigma de producció i donar-lo a conèixer en l’àmbit internacional, la Fundació Impulsa, a través del seu director, Antoni Riera, explica als diferents actors implicats en el negoci turísticque és important revisar tots els processos de producció i consum i impulsar els canvis necessaris per assolir un model productiu amb menor impacte sobre el medi ambient i molt més eficient a tots els nivells.
Un sector que transita cap a la sostenibilitat
Les pràctiques basades en les tres r atreuen turistes conscients i afavoreixen la producció local
Palma“Les lleis faciliten el canvi; per tant, és una oportunitat per posicionar-se com a destinació circular”. Així parla la directora del Laboratori Interdisciplinari d’Economia Circular i Turisme (LIECT) de la Universitat de les Illes Balears, Marta Jacob, sobre la Llei per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Balears. La considera un pas endavant per a la transició cap a un marc més sostenible i responsable amb l’entorn. “Tenir un pla de circularitat permetrà continuar i avaluar l’activitat dels hotels, fet que pot ser diferenciador per ser la primera destinació circular del món”, observa.
Jacob i el seu equip estudien les pràctiques circulars del sector hoteler, els turistes, els residents i l’Administració pública, de diferents llocs –com són Mallorca, Gran Canària, Madeira i Sevilla–; a partir d’això, han observat que aplicar la lògica circular permet reduir l’impacte nociu del turisme.
Visitants més respectuosos
La circularitat atreu turistes més responsables i conscienciats amb el medi ambient, i indueix a gaudir de les vacances d’una manera més respectuosa. Això és perquè practiquen activitats més sostenibles i, a la vegada, tenen una actitud positiva davant el reciclatge, l’aprofitament o l’estalvi de recursos. “Comparant diferents destinacions insulars, el sector hoteler és més circular a Madeira, on predomina el turisme de natura, que no a Mallorca o Gran Canària, que és de sol i platja”, diu Jacob. Defensa que oferir alternatives d’oci més sostenibles és beneficiós; també, “per fer que el turista sigui conscient d’on és”. Parla d’una iniciativa a hotels de Madeira, que donen a conèixer als hostes la seva empremta a través d’indicadors de consum d’aigua i d’energia, per conscienciar-los per a futures estades.
“Utilitzar l’estratègia circular com a atribut de l’hotel i discriminar preus serveix per captar segments de demanda disposats a pagar més per un hotel més verd. Si el turista està disposat a pagar més, l’impacte serà menor en termes de consum de recursos i generació de residus, i major en la proporció de reciclatge”, explica la investigadora. Segons les dades, “l’actitud circular del turista té a veure amb el perfil socioeconòmic”. Són pràctiques més habituals en gent més gran. Segmentar el tipus de turista és positiu per a la destinació.
Reduir per no desaprofitar
La directora del LIECT també destaca que les pràctiques circulars, en llocs amb recursos limitats, com les Illes, permeten ser més eficients, reduir emissions, generar estalvi i, a més, afavorir l’autosuficiència. Cal tenir en compte que “un turista genera més del doble de fems que un resident. És important aplicar una estratègia per reduir i reutilitzar, als hotels i al sector de la restauració i l’oci”. Per exemple, la cadena Iberostar, a partir del moviment Wave of Change, intenta reduir la petjada de carboni: ha eliminat els plàstics d’un sol ús i els ha substituït per botelles de vidre i fonts, plàstics reciclats i materials biodegradables.
Per optimitzar el consum es poden instal·lar sensors de moviment en l’enllumenat o cisternes de doble descàrrega, i moderar l’activitat de les tintoreries. I pel que fa a l’autosuficiència, algunes accions que ja funcionen són l’ús d’energies renovables amb calderes de biomassa, plantes d’aerotèrmia o sistemes d’energia solar. A gran escala, trobam la cadena Gloria Palace, de Gran Canària, i hotels de Madeira, però també estan en marxa a establiments petits com l’hostal de muntanya Inout Barcelona.
Així mateix es pot guanyar autonomia en l’alimentació. Jacob diu que la circularitat “és beneficiosa perquè afavoreix la producció local”. Fa referència a la mesura de la nova llei balear, que fixa un percentatge de feina que han de fer els hotelers amb productors locals, un fet que atribueix a la força que està agafant la política de responsabilitat social corporativa.
La directora del LIECT creu que es pot arribar al residu zero en el sector hoteler. Explica que la majoria d’activitats que es fan són de reduir i reciclar, però “si evolucionam cap a tancar el cercle i fer pràctiques entorn de les tres R –també reutilitzar–, es pot aconseguir”.
