L’any de dubtes del registre horari obligatori
La mesura de control laboral fa un any en plena època del teletreball i sense balanç de multes
BarcelonaEl registre horari ha fet un any envoltat de dubtes. Després de dotze mesos, les xifres d’expedients oberts són, de moment, escasses i desconegudes, mentre que les dades suggereixen que centenars de milers de treballadors continuen fent hores extres sense cobrar.
La nova normativa va néixer amb la voluntat de controlar les hores extres no remunerades, una pràctica habitual en moltes empreses de sectors molt diversos. En principi, la llei marca que qualsevol feina feta fora de l’horari laboral ha d’estar pagada com a hores extres, però, fins a la instauració del registre, l’administració no tenia cap manera de controlar-ho.
Segons dades de l’INE per al quart trimestre de l’any passat, de mitjana cada treballador català va fer una hora extra al mes, mentre que a Espanya la dada baixa fins als 48 minuts. De fet, al conjunt de l’Estat uns 887.500 empleats van treballar un total de 6,7 milions d’hores més enllà del seu horari de treball, segons l’última enquesta de població activa, que correspon al primer trimestre d’aquest any. De totes aquestes hores, 3,1 milions no van ser retribuïdes. Prop de 290.000 empleats van treballar més del compte sense cobrar entre el gener i el març.
El ministeri de Treball i la Inspecció de Treball de la Generalitat no han publicat encara xifres sobre el nombre d’expedients oberts al llarg d’aquests dotze mesos a empreses incomplidores. Però sí que se sap que el control, durant el primer mig any, va ser baix. Malgrat les queixes de sindicats i treballadors, en el primer mes la Inspecció de Treball de la Generalitat va sancionar només quatre empreses per incompliments del registre a tot Catalunya. A nivell espanyol, en els primers sis mesos, el total d’expedients oberts va ser d’uns 2.000, dels quals només se n’havien conclòs mig miler i, d’aquests, només 107 havien acabat amb algun tipus de multa. Cal recordar que a Espanya hi ha més de 3,3 milions d’empreses en actiu, mentre que a Catalunya n’hi ha unes 600.000.
El registre obliga qualsevol treballador a fitxar tant al principi com al final de la seva jornada laboral, així com cada cop que comença i acaba una pausa. Moltes companyies han hagut d’instal·lar sistemes de control, ja sigui per mitjà de targetes com de programes als ordinadors dels empleats en el cas de feines que en necessitin. L’empresa té l’obligació legal de guardar tots els registres dels empleats durant quatre anys.
Dificultats d’adaptació
Aquesta adaptació, però, ha estat desigual. De fet, el control horari no ha suposat cap tipus de canvi en el funcionament de gran part de les empreses del sector industrial, en què la imatge dels treballadors fitxant a l’entrar i sortir de les fàbriques és una estampa habitual des de fa dècades. Així mateix, els treballadors de les administracions públiques també fa anys que tenen controls d’horaris. A l’altre extrem, però, hi ha empreses de serveis, petits comerços i companyies amb tota o part de la plantilla sense un lloc fix de treball. En aquest últim supòsit -molt freqüent, com és el cas de treballadors de serveis de manteniment, repartidors, paletes, instal·ladors, conductors o comercials- les companyies han hagut d’adquirir aplicacions i programes especialitzats perquè els seus empleats puguin fitxar a distància, ja sigui amb una aplicació al mòbil o a través del portàtil.
Un altre dels arguments del govern espanyol per aprovar la mesura va ser el dret dels treballadors a la desconnexió digital, és a dir, a no haver d’estar pendent del mòbil o el correu electrònic fora de l’horari habitual de feina. A priori, amb un control diari de les hores treballades, a la Inspecció de Treball li seria més fàcil saber si un empleat era a casa responent missatges de la feina fora d’hores, i si aquest temps estava remunerat o no.
La implantació de la mesura va venir forçada, en part, per una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que corregia una decisió prèvia del Tribunal Suprem espanyol. El 2017 el Suprem va concloure que no calia que una empresa delimités cap diferència entre jornada laboral i hores extres. En una qüestió prejudicial, però, el tribunal europeu va corregir l’espanyol i va dictaminar que la legislació vigent en aquell moment violava la legislació comunitària, per la qual cosa s’havia de modificar.
Almirall dispara el benefici un 62% el primer trimestre
La farmacèutica catalana Almirall va obtenir un benefici net de 48 milions d’euros el primer trimestre, un 62% més, per l’aprovisionament de medicaments dels majoristes davant el covid-19.
VidaCaixa guanya un 1% més tot i la pandèmia
VidaCaixa va assolir un benefici de 155,6 milions d’euros el primer trimestre (un 1,1% més) per l’increment dels recursos gestionats, l’estabilitat del negoci de l’estalvi i el comportament dels productes de risc.
Breus d’empresa
LC Paper inicia la venda directa als consumidors
La paperera LC Paper, amb seu a Besalú, va anunciar ahir que comença a vendre paper ecològic, tant higiènic com de cuina, directament al consumidor. Fins ara sempre havia venut a altres empreses.
Les vendes de Comertia cauen un 68% a l’abril
Les cadenes associades a Comertia van patir una reducció de les vendes del 68% a l’abril, després de caure un 40% al març. La davallada s’hauria agreujat fins al 81% sense tenir en compte l’alimentació.
