Els productes més comuns dels Estats Units que podrien pujar de preu a les Balears per la guerra comercial

PalmaLa guerra d'aranzels que han provocat els Estats Units d'Amèrica ha generat preocupació i incertesa en molts de sectors econòmics de la Unió Europea. A les Balears, en principi, l'impacte serà limitat. Tan sols entre l'1,5 i el 2% de les exportacions de les Balears tenen com a destinació els EUA, segons dades del Govern balear referides al període 2017-2024, que en set anys han venut 312,2 milions d'euros de productes com la goma de garrofa, calçat i sabons, entre d'altres. Tot i això, la resposta de la UE a la guerra comercial nord-americana, que de moment ha estat suspesa durant 90 dies, afectarà tota mena de productes importats des dels Estats Units.

En concret, aquests són alguns dels productes nord-americans als quals es podrien aplicar aranzels, segons la llista aprovada per la Unió Europea:

Productes que tindran aranzels del 25% (una selecció)

• Ous
• Tomàtigues
• Gerds
• Oli de palma
• Taps de plàstic
• Salsitxes
• Matalassos
• Gallines de corral
• Fil dental
• Diamants

Així, una capsa d'ous de 2,5 euros, passaria a costar 3,13. Les tomàtigues, per exemple, veurien un augment de 0,75 euros, arribant als 3,75 per quilo. Aquest increment també afectaria productes com el fil dental (d'1 euro a 1,25) i els paquets de salsitxes (d'1,50 euros a 1,88). Els més afectats serien, però, els productes de més volum econòmic. Així, un matalàs de 200 euros, per exemple, passaria a costar 250 euros.

Productes que tindran aranzels del 10% (una selecció)

• Miralls
• Lentilles
• Assecadors de cabells
• Roba interior
• Xandalls
• Corbates
• Roba d'esquí

D'altra banda, els productes subjectes a un aranzel del 10% experimentaran una pujada més moderada, tot i que significativa per a molts consumidors. En declaracions a l'ARA Balears, l'economista Antoni Riera ha apuntat que les Illes Balears exporten poques mercaderies als EUA, i els sectors més afectats serien la pell i els productes lactis. Així i tot, ha subratllat que aquesta cistella d'exportació representa només un 1,3% del total exportat. Pel que fa a les importacions que arriben dels EUA, el percentatge és més alt, un 5,4%, i Riera indica que hi ha altres mercats alternatius als nord-americans per aconseguir aquests productes. Per a l'economista, els efectes directes, que n'hi hauria, seran el menor dels problemes. "Els preocupants són els efectes indirectes".

El que realment preocupa Riera són les conseqüències indirectes del conflicte aranzelari: "La guerra comercial pot fer disparar la inflació i això podria dur a una desacceleració econòmica, fins i tot a una recessió en diverses economies europees", alerta. En aquest sentit, assenyala que les economies més dependents de les exportacions, com la germànica, que ara mateix travessa moments de debilitat, podrien ser les més afectades, especialment per la seva vinculació al mercat nord-americà, amb sectors com l'exportació de vehicles. "Si l'economia alemanya es veu sacsejada, això repercutiria directament en el turisme a les Balears", ha afegit amb èmfasi.

Finalment, Riera ha destacat que els efectes directes de la guerra comercial podrien ser més fàcils de gestionar a les Illes, però, en canvi, a economies com l’alemanya o l’espanyola, els impactes indirectes podrien resultar devastadors, amb conseqüències per a les Balears.

Per la seva banda, la presidenta del Govern, Marga Prohens, va expressar aquest dimecres el seu rebuig a la política aranzelària dels Estats Units, qualificant-la d'un "atac al sector primari i a la indústria" de les Illes: "Els aranzels comercials dels EUA són un atac al nostre sector primari, la nostra indústria i l'economia europea". Fonts del seu equip, a més, han manifestat la preocupació per l'impacte negatiu que els aranzels podrien provocar en sectors clau com el turisme, a causa de la possible recessió a Europa, que afectaria els principals mercats emissors de visitants a les Balears.

Davant d'això, l'Executiu balear va convocar reunions amb agents econòmics i socials per analitzar les conseqüències dels aranzels i desenvolupar estratègies que en mitiguin l'impacte a la comunitat autònoma. Prohens va anunciar la implementació d'un pla de xoc valorat en sis milions d'euros durant els quatre mesos vinents, destinat a donar suport a les empreses i sectors més afectats per les mesures aranzelàries imposades pels Estats Units.