Els preus per tenir una casa s’obliden dels sous baixos

PalmaLes Illes Balears se situen al capdavant d’un (altre) rànquing de dubtosa honorabilitat. Tenir una casa on viure és car i l’Arxipèlag, en concret, és dels llocs amb el preu més alt de tot l’Estat. Ho certifica l’Observatori de l’habitatge i el sòl, que ha duit a terme el Ministeri de Foment.

En el document es reflecteix com el preu que s’està oferint a les Illes per metre quadrat i per mes és de 9,6 euros. Tot i que hi ha Catalunya (11,2), Madrid (10,8) i el País Basc (10,5) que se situen per davant, les Balears estan en aquest top 5, segons les dades que recull provinents de Fotocasa, un dels portals líders de lloguer d’habitatges. Si es mira Idealista, l’altre portal en què es fixa el Ministeri de Foment, són 10,2 euros. Aquests preus estan una mica per sobre dels que representa la renda mitjana per lloguer. En aquest sentit, cal destacar que a les Balears és de 6 euros per metre quadrat. En qualsevol cas, és de les comunitats més cares de l’Estat.

Això sí, si tenim en compte el darrer any, en termes de variació anual, a les Balears és on més s’ha incrementat el preu de l’habitatge. Segons Fotocasa, ha crescut un 18,5%. La dada que proporciona Idealista és d’un 13,8%. Les possibilitats per accedir a un lloguer són, de cada vegada, més crues, i més si es té en compte que els preus van creixent. Les pujades que hi ha hagut en altres comunitats no han estat tan evidents. L’observatori destaca que, per exemple, a Astúries ha estat només de l’1,8%; a Andalusia, del 3,7%, i a Galícia, de l’1%, per citar-ne alguns exemples.

Cal considerar que es podrien presentar variacions importants en relació amb la superfície mitjana dels habitatges, però les dades que proporciona Foment reflecteixen que, més o menys, a l’Estat és d’uns 100 metres quadrats. A les Balears, en concret, és de 101,5 metres quadrats i la quantia mitjana d’arrendament és de 551 euros. Si es tenen en compte els preus d’oferta, es pot comprovar que, efectivament, els de lloguer són molt més alts que 551 euros. Madrid, amb 689 euros, i Catalunya, amb 596, són les dues comunitats amb els preus més alts.

Evolució de la renda mitjana

Quan es miren les xifres de renda mitjana per metre quadrat, l’Arxipèlag -amb els esmentats 6 euros per metre quadrat- se situa davant els lloguers més alts. Dos euros més cars són a Madrid, mentre que a Ceuta i Melilla els preus són de 7,7 i 6,4 euros per metre quadrat, respectivament. L’increment interanual de Madrid ha estat del 10,4% i a les Balears, del 3,6%.

Si comparam els preus d’oferta del tercer trimestre de 2017 amb els del tercer trimestre de 2007, s’observa que només en dues comunitats, Catalunya i les Illes, els preus són lleugerament superiors. És a dir, són les úniques que tenen preus per sobre dels existents abans de l’esclat de la crisi econòmica.

Cal destacar que, segons les dades que ofereix l’Observatori de Foment, Barcelona és la ciutat on els preus s’han incrementat, comparats directament amb els del 2007, que superen d’un 5%. A Palma, si bé és cert que hi ha hagut aquest augment, no arriba a l’1%. De fet, només hi ha 10 ciutats en tot l’Estat on els preus tinguin aquestes dimensions.

Si parlam d’habitatge lliure -i en xifres estatals, que són les úniques que ofereix l’Observatori en aquest sentit-, el preu en relació amb 2007 ha disminuït un 27%. En concret, si bé estava a 2.085,5 euros el metre quadrat, l’any passat es va situar a 1.512 euros, una diferència significativa. Això sí, Foment ha detectat que durant els dos darrers anys hi ha hagut una petita pujada. En concret, del 2%.

Rendibilitat del lloguer

La rendibilitat per lloguer patí una caiguda progressiva des del 6,1% del 2000 fins al 2,8% de 2008, any que es va començar a notar una recuperació. Els darrers quatre anys s’ha situat en el 4%. Per part seva, la rendibilitat de l’habitatge ha registrat una variació major. El 2002 es va aconseguir arribar a un màxim del 23,1%, mentre que el 2012 va baixar a números negatius: -9%. Els últims tres anys ha registrat valors positius i, el 2016, ha arribat al 8,9%.

Continuant amb dades de l’Estat, si es mira el percentatge de població sobreexposada financerament a les despeses derivades de l’habitatge, es recalca que arriba al 43%, quatre de cada deu persones. A la Unió Europea, els percentatges són sensiblement més baixos. De fet, aquest percentatge és molt més gran si l’habitatge és llogat a preu de mercat que si és propi o està llogat a un preu inferior del mercat.

Les dades ho remarquen

El preu mitjà d’oferta del lloguer a les Illes és de 9,6 euros segons Fotocasa i 10,2 segons Idealista. Xifres similars que deixen la Comunitat com una de les més cares.

Si es té en compte la renda mitjana, els preus són una mica més baixos. Per exemple, a les Illes Balears s’arriba a situar en els 551 euros mensuals.