La pagesia illenca rebrà un 60% més del que obtenia fins ara amb la nova PAC

Palma“Avui és un dia de celebració”. Així va arrancar la intervenció la consellera d’Agricultura, Mae de la Concha, per anunciar que, a la fi, la nova Política Agrària Comuna (PAC) reconeixerà i recompensarà econòmicament el factor d’insularitat a l’agricultura de les Illes”. Des de la Conselleria han assegurat que la negociació ha estat “llarga i complicada”, però finalment ha arribat a bon port. Així, s’ha anunciat que, dins la primera versió del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PAEPAC) que l’Estat presentarà a Brussel·les, es reconeixerà el factor insular de les Illes. Aquest fet es tradueix en un increment de les ajudes des dels 14,4 milions d’euros actuals als 23 que es rebran el 2023. 8,6 milions de diferència, un 60% més del que es rebia fins ara.

Les Illes passaran a tenir una regió socioeconòmica específica que empararà i compensarà totes les línies de subvenció de la PAC. Això voldrà dir que les Balears ja no estaran lligades a altres regions, cosa que desvirtuava la seva realitat i les perjudicava econòmicament. A més, la nova composició vindrà acompanyada d’una redistribució general de l’Estat, ja que passarà de tenir 50 regions agroclimàtiques a 20. 

Malgrat aquesta reducció, Espanya continua sent l’estat d’Europa amb més regions. La segueix Grècia, amb només quatre, mentre que països com Alemanya i França només en tenen una. Aquestes dades, segons la Conselleria, serveixen per fer entendre la dificultat que ha significat explicar que les Balears tenen una realitat completament diferent de, per exemple, Astúries o una altra regió de l’Estat.

El preu mitjà del dret a les Illes, és a dir, de l’hectàrea, se situarà en 188,64 euros, exactament 70,68 euros més que amb la situació actual, que es troba en 117,96 euros. De fet, avui dia el valor de les hectàrees de les Balears està un 18% per davall de la mitjana estatal, que és de 144,27 euros. A partir de la nova PAC, la situació farà un canvi de dalt a baix. El valor de l’hectàrea balear serà un 50,38% superior a la mitjana estatal i així salvarà el factor de la insularitat. A partir de l’inici de la nova PAC, que comprendrà el període d’entre el 2023 i el 2027, la mitjana estatal serà de 125,44 euros i la balear, de 188,64.

Els eixos essencials

El director general d’Agricultura, Fernando Fernández, a qui la consellera Mae de la Concha ha agraït reiteradament la seva feina, detalla els punts més importants que s’executaran damunt el territori. En primer lloc, Fernández explica que s’establiran pagaments redistributius. Amb això el que es farà serà afavorir les explotacions petites i mitjanes. Segons explica, l’objectiu és potenciar-les. Així, les explotacions de fins a 5,53 hectàrees tindran un plus de 37,73 euros per cadascuna d’elles. Per a les que vagin d’entre les 5,53 fins a les 23,05, el plus serà de 75,45 euros. Es volen incentivar les explotacions que amb més seguretat estan dedicades als pagesos que depenen al 100% d’aquesta activitat econòmica. Amb aquesta mesura, el 85% de les explotacions de les Balears tindran millor retribució.

Una altra proposta molt significativa serà la que arribarà a partir de la regularització de la superfície agrària. Avui dia, les Illes són una de les comunitats autònomes amb un menor percentatge de superfície amb drets, aproximadament 11.067 hectàrees. És a dir, fins ara, les Illes han estat la comunitat autònoma que menys cobrava pels drets i la que manco podria cobrar-ne per no tenir-ne de regularitzats. Amb la nova PAC, els agricultors que demostrin que tenen terres que cultiven, sigui quin sigui el cultiu que no estigui regularitzat, podran sol·licitar drets. Així i tot, es prioritzaran la vinya, els fruiters, l’hortalissa i l’olivar.

Impuls al jovent

Un dels punts més importants és el que apunta al relleu generacional. D’aquesta manera, els joves que s’hagin incorporat a l’activitat agrària podran rebre un pagament complementari del 100% del valor mitjà del dret balear durant els primers cinc anys. És a dir, podran percebre 377,28 euros per hectàrea fins a un total de 100. I pel que fa a les dones, tindran un suplement del 15%, 28,29 euros, que farà que puguin arribar als 405,57 euros per hectàrea.

Finalment, la PAC també permetrà incorporar hectàrees de pastura, que fins ara en quedaven fora, com el porc negre o l’oví. A més, s’incrementaran les ajudes associades amb els fruits secs, el garrover, les lleguminoses i les vaques dides i el vacum de llet. Destaca molt el garrover, que incrementarà un 88%, dada que surt a la vista tenint en compte el preu a l’alça de la garrova. També serà el cas de les lleguminoses, que pujaran un 92%. La resta s’incrementarà entre un 20% i un 60%.

Pel que fa a les veus del sector agrari, el gerent d’Asaja de les Balears, Joan Simonet, ha confirmat que senten satisfacció davant aquest“gran avanç”, fet per la Conselleria. Igualment ho fa el secretari general d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, que creu que s’ha de felicitar Agricultura. Simonet ho veu com una passa molt profitosa, però “intermèdia”, per arribar a una darrera que “ens acosti al règim de les illes gregues, on fins i tot tenen subvencions per compensar el cost del transport”. Així mateix, ha recordat que aquesta nova injecció de capital “no ve a canvi de res”, sinó que ha de complir amb perímetres de sostenibilitat, en termes mediambientals i afavorir la digitalització. Ordines, per part seva, creu que és una passa més definitiva i que ajudarà per poder acostar-se a ser “realment competitius” com la resta de pagesos de l’Estat.