Economia 12/05/2021

L'OCDE qualifica Madrid de "paradís fiscal"

L'organisme internacional defensa l'impost de successions com a eina per reduir la desigualtat

3 min
Les herències als països desenvolupats

BarcelonaL'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món, considera la Comunitat de Madrid com un "paradís fiscal" dins d'Espanya pel fet d'haver eliminat l'impost de patrimoni. Així ho destaca en un estudi publicat aquest dimarts en què fa esment entre d'altres a un altre article acadèmic publicat a finals d'any.

Segons l'estudi de l'OCDE hi ha evidències que "individus rics es traslladen en massa cap a Madrid seguint la reintroducció de l'impost sobre el patrimoni el 2011, amb Madrid fent les funcions de paradís fiscal intern amb un tipus del 0%". L'ens internacional recorda, a més, que "cinc anys després de la reforma, la proporció d'individus rics a la regió de Madrid s'havia incrementat un 10% en comparació amb altres regions".

Tal com va explicar l'ARA, l'article citat ara per l'OCDE calcula que Madrid va rebre més de 6.000 grans fortunes de la resta de l'Estat entre els anys 2011 i 2015. No obstant, en relació amb l'impost de successions, la institució destaca que la mobilitat territorial és inferior que en el de tributs que graven directament el patrimoni. A més, Madrid també és una de les comunitats autònomes amb un impost de successions més baix, tot i que en el cas de familiars directes no és entre les que paguen menys.

El govern espanyol vol harmonitzar els impostos de successions i de patrimoni, que són competència autonòmica, per evitar diferències entre territoris que puguin afavorir una comunitat concreta. Sobre el de successions, l'ens internacional destaca que a Espanya aquest tribut només representa un 0,58% del total recaptat pel sector públic, lleugerament superior al conjunt dels 37 estats membres de l'OCDE, on la recaptació per la tributació de donacions i herències és d'un 0,5%.

Espanya és el tercer país dels 36 que formen l'OCDE amb una herència mitjana més elevada i és una font de riquesa essencial per a les famílies. Per exemple, per a les famílies espanyoles situades entre el 20% i el 40% més pobres, el 95% de la riquesa és heretada (a Itàlia, el segon estat del rànquing, és del 52%). En el cas del 20% més ric, les herències suposen el 30% de la riquesa, però en termes absoluts el 20% més ric hereta de mitjana gairebé 150.000 euros (al canvi, uns 180.000 dòlars) mentre que el 20% més pobre de la població, menys de 40.000 euros (50.000 dòlars).

Defensa de l'impost de successions

L'OCDE defensa en el document publicat els gravàmens sobre herències i donacions, especialment per a les persones amb més diners. "Les dinàmiques d'acumulació de riquesa i les transferències de riquesa acostumen a exacerbar la desigualtat futura", justifica el document. L'informe admet que hi ha "planificació i migracions entre els més rics" per intentar reduir la càrrega impositiva en cas de rebre una herència, però alhora assegura que "aquests comportaments es podrien evitar sobretot amb un millor disseny" de l'impost.

"Hi ha bones raons per fer un ús més ampli de la imposició ben dissenyada sobre herències i donatius", conclou l'estudi. En concret, precisa que els arguments poden guanyar encara més pes en indrets on "la imposició efectiva sobre les rendes personals del capital o sobre la riquesa tendeixen a ser baixes". A més, destaca que l'impost de successions té pocs efectes sobre l'estalvi de les famílies, també de les grans fortunes, i presenten avantatges a nivell administratiu, ja que són més simples de pagar i cobrar.

En aquest sentit, destaca que tant la riquesa de les famílies com les herències privades han augmentat en els últims anys gràcies a "augments en el preu dels actius", com per exemple l'increment de l'habitatge o les pujades de les borses, i a un nivell d'estalvi més elevat. Així mateix, també s'espera que continuï augmentant el total d'herències a escala global i la quantitat del que s'hereta per una qüestió demogràfica: que la generació del baby boom a l'Europa occidental i a l'Amèrica del Nord (els nascuts entre el 1945 i el 1960, aproximadament) està arribant o en part ja supera la jubilació.

En aquest sentit, el context actual presenta el risc que s'aprofundeixi la desigualtat ja existent entre les generacions més grans, propietàries d'actius que pugen de valor, i les més joves, que acumulen feines més precàries i no poden invertir en habitatge o en productes financers com fons de pensions o d'inversió. "Com a resultat d'esperances de vida més llargues, s'espera que pugi l'edat a la qual la gent heretarà i la concentració de riquesa, que és alta, entre els estrats més vells", avança l'informe. I afegeix que hi ha el "risc" que l'actual política dels bancs centrals, consistent a inundar el sistema financer amb liquiditat per fer fluir el crèdit, pugui "contribuir potencialment a la formació de bombolles que podrien augmentar encara més la desigualtat i ampliar la diferència entre les generacions més velles amb actius en propietat i les més joves, que troben obstacles a la propietat i preus de l'habitatge cada vegada més alts".

stats