Fiscalitat

Polèmica als EUA pels impostos que paguen els superrics

Empresaris com Elon Musk, Warren Buffet i Bill Gates no van pagar impost sobre la renda durant diversos anys

L.I.P.
3 min
El financer Warren Buffett i el fundador de Microsoft, Bill Gates, en una imatge del 2010.

BarcelonaMenys d'un 3% sobre l'augment de les seves fortunes. Aquest és el nivell d'impostos que paguen els 25 principals multimilionaris del planeta amb domicili fiscal als Estats Units entre els anys 2014 i 2018, segons un reportatge de Pro Publica. Aquest mitjà nord-americà de periodisme d'investigació ha tingut accés a les declaracions fiscals des del 2006 d'algunes de grans fortunes, com Jeff Bezos, Bill Gates, Elon Musk i Marck Zuckerberg —fundadors d'Amazon, Microsoft, Tesla i Facebook, respectivament—, de l'exalcalde de Nova York Michael Bloomberg i dels financers George Soros i Warren Buffett, entre d'altres.

La investigació de Pro Publica mostra com, de manera totalment legal, la majoria d'aquests multimilionaris no van pagar ni un cèntim en impost sobre la renda durant diversos anys, ja que van aprofitar inversions amb pèrdues per fer una declaració negativa i evitar així pagar impostos, malgrat cobrar elevats dividends de les seves empreses o obtenir rendiments positius en altres negocis. De fet, el reportatge posa sobre la taula la diferència entre riquesa i renda, i sobre com tributen i haurien de tributar.

La riquesa és el patrimoni d'una persona, és a dir, els actius que posseeix, mentre que la renda és el rendiment que en treu. Les rendes del patrimoni d'una persona (lloguers de pisos en propietat, dividends d'accions, plusvàlues en la venda d'actius, com ara obres d'art, immobles o vaixells) acostumen a tenir un nivell impositiu inferior a les rendes del treball, és a dir, al sou que guanyen els treballadors. Les persones riques tenen rendes del capital més altes, i les rendes del treball són el gruix dels ingressos de les famílies de classe mitjana i treballadora. Això és així a la majoria dels països del món, inclosos Espanya i els EUA.

Per exemple, a Espanya l'IRPF presenta tipus més elevats per a rendes del treball que per a rendes del capital. Als Estats Units, el govern del president Joe Biden estudia, pressionat per l'ala esquerra del Partit Demòcrata, una pujada significativa de la tributació a les rendes altes, tant del treball com sobretot del capital, i una possible introducció de l'impost de patrimoni, que gravaria directament els actius —és a dir, la riquesa— de les grans fortunes.

Percentatge sobre els augments de la riquesa

Per calcular el percentatge d'impostos, Pro Publica ha calculat quant va incrementar la riquesa dels milionaris, però cal tenir en compte que només tenen l'obligació legal de pagar per la renda obtinguda. És a dir, només han de pagar sobre els diners que guanyen cobrant dividends de les accions de la seva empresa, però si les accions multipliquen el valor a la borsa no han de pagar res, de la mateixa manera que si aquestes mateixes accions perden valor als mercats no ho poden declarar com a pèrdues per pagar menys impostos.

Aquesta és una altra de les explicacions als nivells tan baixos de tributació dels superrics. Pro Publica calcula com va incrementar la riquesa de 25 de les grans fortunes i quant van pagar d'impostos, però no ho calcula sobre la renda, que és el que legalment han de tributar. Amb aquesta metodologia, Buffet —un dels grans defensors de pujades d'impostos als rics— va pagar un 0,1% d'impostos: la seva fortuna va augmentar en 24.800 milions i va tributar 23,7 milions en cinc anys, derivats de declarar una renda de 125 milions. En la mateixa línia, Bezos va pagar un 0,98%, Bloomberg un 1,3% i Musk un 3,27% sobre els increments de la seva riquesa, gràcies a haver declarat rendes més baixes i haver trobat forats legals per evitar una declaració més alta.

Tot i que el sistema utilitzat per Pro Publica no és el que marquen ni la llei ni l'ortodòxia fiscal, la investigació posa sobre la taula la baixa tributació dels multimilionaris si es compara amb un ciutadà comú. De mitjana, en el mateix període de cinc anys, un nord-americà de 40 anys ha vist com, de mitjana, la seva riquesa personal creixia en 65.000 dòlars (gràcies sobretot a l'augment del preu de l'habitatge), però en aquest temps ha pagat uns 62.000 dòlars d'impostos, segons el reportatge. És a dir, amb el mateix càlcul, la seva taxa impositiva és del 95,3%, molt superior al 0,1% de Buffet.

De fet, la fortuna acumulada per aquestes 25 persones més riques a finals del 2018 era d'1,1 bilions de dòlars, equivalent a la riquesa de 14,3 milions de ciutadans mitjans nord-americans. Conjuntament, els 25 multimilionaris van pagar aquell any un total de 1.900 milions de dòlars en impostos, mentre que els 14,3 milions de ciutadans n'haurien pagat 143.000 milions.

Els impostos dels més rics, en xifres
  • 401.000 M$ Increment de la fortuna de les 25 persones més riques dels Estats Units entre els anys 2014 i 2018.
  • 23,7 M$ Va pagar el financer Warren Buffet entre el 2014 i el 2018, tot i que la seva fortuna personal va créixer en 24.300 milions.
  • 4.000$ És la quantitat que l'agència tributària nord-americana va retornar a Jeff Bezos en la seva declaració de la renda del 2011. El fundador d'Amazon va declarar pèrdues i va demanar una deducció fiscal per als seus fills.
  • "?" Un simple signe d'interrogació és la resposta que va donar el fundador de Tesla, Elon Musk, als periodistes de Pro Publica que li van preguntar per correu electrònic sobre les seves declaracions de la renda. Quan van concretar més preguntes, no va contestar.
stats